La Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem ha establert en una sentència aquest dilluns que no és ajustat a dret excloure l'ús del castellà en la retolació als centres docents sostinguts amb fons públics.
Per això, el tribunal anul·la l'apartat d'un document relatiu a l'organització i gestió dels centres docents pel curs 2022-2023, aprovat el juliol de 2022 pel departament d'Educació de la Generalitat, que indicava que “la retolació dels espais del centre és en llengua catalana; en occità, a l'Aran, i en llengua de signes catalana si escau, que són les llengües de referència del sistema educatiu”.
Ana Losada, presidenta d'Assemblea per una Escola Bilingüe
Contra el TSJC
El Suprem estima el recurs presentat per l'Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya, amb el suport de la Fiscalia, contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
El TSJC havia donat la raó a l'associació respecte a altres apartats del mateix document de la Generalitat, però va considerar que la prohibició d'excloure el castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament no era aplicable a la retolació dels centres, en entendre que aquesta no forma part de l'activitat educativa.
Davant aquest criteri, el Suprem sosté que l'ensenyament no es pot circumscriure al que es transmet a les aules ni als llibres de text i altres materials docents. Afegeix que l'espai físic en què es desenvolupa l'activitat educativa no es pot qualificar com quelcom completament separat i aliè a aquesta.
En aquest sentit, considera especialment convincent la posició del Ministeri Fiscal, que sosté que la configuració de les instal·lacions dels centres docents constitueix l'"escenari" o el "paisatge" de l'activitat educativa i, per tant, en forma part.
"No és irrellevant"
“No és el mateix, a efectes de la visió de les coses que es transmet als alumnes, un espai físic on senyals i cartells estan només en una de les dues llengües de la corresponent Comunitat Autònoma. En suma, la llengua emprada en la retolació dels centres docents no és irrellevant per a l'ensenyament”, indiquen els magistrats.
La conseqüència d'això, per al tribunal, és que l'exclusió de l'ús del castellà en la retolació als centres docents sostinguts amb fons públics incideix negativament sobre la llengua vehicular de l'ensenyament o, si es vol, en restringeix la normal potencialitat.
El castellà, llengua oficial
Així mateix, la sentència destaca que “el castellà és llengua oficial a tot Espanya, la qual cosa significa —entre altres coses— que és llengua que no pot ser exclosa en les comunicacions entre els poders públics i els ciutadans. Doncs bé, els cartells i senyals que permeten orientar-se en edificis pertanyents a l'Administració —com són, sens dubte, les escoles i els instituts de titularitat pública— constitueixen una manera de comunicar-se amb els particulars que hi accedeixen. D'aquí que no es pugui afirmar que siguin aliens al règim de cooficialitat lingüística. Això significa que excloure l'ús del castellà a aquests efectes no resulta respectuós amb l'art. 3 de la Constitució, per no esmentar que pot introduir una diferència de tracte injustificada en matèria lingüística a efectes de l'art. 14 de la mateixa carta constitucional”.
La sentència recorda, finalment, que el Suprem ja s'havia pronunciat anteriorment sobre l'ús de les llengües en la retolació en altres àmbits, però destaca que aquesta és la primera vegada que aborda de manera específica la senyalització en centres docents.
Al judici del tribunal, aquesta diferència és rellevant perquè els criteris jurídics aplicables a la retolació en altres espais, com els establiments comercials oberts al públic, no són necessàriament traslladables als centres educatius, on entra en joc el dret a l'educació reconegut a l'article 27 de la Constitució, que reconeix i regula el dret a l'educació i la llibertat d'ensenyament.