Albert Dalmau: "Junts té una oportunitat amb el nou finançament per posar-se al costat de les solucions"

"Esgotarem la legislatura fins a l'últim dia", assevera el conseller Albert Dalmau al seu despatx del Parlament mentre es col·loca el micro de corbata. Ho fa amb l'impuls que dona als socialistes catalans la recent aprovació dels pressupostos i l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), publicat 30 minuts abans de respondre a les preguntes d'aquest mitjà.

L'enquesta manté per al PSC una victòria folgada respecte als seus competidors, malgrat un retrocés de diversos escons que, tanmateix, queda eclipsat pel desastre de Junts. El partit de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont es dessagna a favor d'una Aliança Catalana que ja va a rebuf d'Esquerra Republicana.

A falta de 10 mesos per a la primera gran contesa entre els neoconvergents i Sílvia Orriols per les alcaldies catalanes, el titular de la Presidència del Govern de Salvador Illa assenyala l'evident --"la recepta del bloqueig no li està donant resultat a Junts"-- i crida els neoconvergents a sumar-se a l'"antídot de les solucions" contra l'extrema dreta.

En aquest sentit, els insta a començar per la finançament autonòmic. El Consell de Política Fiscal i Financera debatirà el nou repartiment de recursos a les comunitats el 29 de juliol per portar-lo després al Congrés, on els set diputats independentistes continuen enquistats en el no a 4.700 milions d'euros anuals més per a Catalunya.

En una entrevista de Crónica Global, Dalmau (Barcelona, 1990) fa balanç dels dos primers anys de legislatura, repassa els reptes que ocupen l'Executiu socialista i destaca la lliçó més gran que deixen les primeres setmanes de l'estiu, marcades per grans incendis: "El foc de Les Gavarres no va avançar més perquè s'havia gestionat el bosc".

—Han aconseguit els primers pressupostos a la meitat de la legislatura. Quin balanç fan d'aquest camí recorregut amb els socis?

El president Illa va venir a passar pàgina del procés i a obrir una dècada d'estabilitat i bona gestió per a Catalunya, i era imprescindible que el país tingués pressupostos. En fem una bona lectura per molts motius. Perquè és un símptoma de confiança en el país, que hem passat pàgina a la inestabilitat i que posem les energies de les institucions i del Parlament en les qüestions del dia a dia, en les infraestructures, en l'habitatge... També perquè permetrà finalitzar aquesta legislatura.

Agraeixo a ERC i als Comuns que hagin format part de tot aquest esforç. Hem d'acostumar Catalunya a tenir pressupostos, com un país normal.

—El CEO pronostica de quatre a sis escons menys per al PSC i no garanteix la majoria que avui formen amb els seus socis. Amb aquests pronòstics a la mà, mantenen que governaran durant una dècada?

El que demostra el Baròmetre d'Opinió Pública és que, avui, el factor d'estabilitat l'aporta el president Illa. En termes de gestió, de valoració com a president, segueix com el més ben valorat. També determina que el PSC continuarà sent l'epicentre d'estabilitat del país sobre el qual pivotar les diferents aliances parlamentàries. Ho crec honestament.

La gestió del Govern de Catalunya segueix en màxims històrics. La ciutadania valora que el president i aquest govern, que han tingut reptes, que han tingut problemes, també han tingut la valentia d'agafar el bou per les banyes a determinats problemes del país.

—El baròmetre també assenyala que l'extrema dreta, amb Aliança i Vox, ocuparia una quarta part del Parlament. Després de dos anys de legislatura, de qui és responsabilitat això?

Respon a un moviment que es produeix al món. Ho veiem amb Trump o Netanyahu, també amb Vox a la resta d'Espanya i també a Catalunya. Són formacions polítiques que aprofiten l'increment de població per donar una visió de desesperança i por a les persones.

La nostra responsabilitat és fer just el contrari. És explicar-li a la ciutadania que, si fem els deures, millorarem els serveis públics; que si aprovem pressupostos, podrem millorar la sanitat i l'educació; i que és la política la que ha de contribuir a donar solucions i no a generar problemes.

"La ciutadania valora que el president i aquest Govern, que han tingut reptes i problemes, també han tingut la valentia d'agafar el bou per les banyes"

Albert Dalmau, sobre el baròmetre del CEO

Els ultres demostren que, davant els problemes, responen amb més problemes. Omplir el dipòsit per a un agricultor o per a un ciutadà és més car, i la nostra indústria, a vegades, és menys competitiva per culpa de la inestabilitat global que està provocant l'ultradreta.

Potser hi va haver algú a qui Trump li va fer gràcia al principi, però s'ha convertit en una qüestió nefasta no per a la democràcia, sinó per a l'economia i societat. I crec que el que vencerà els discursos de l'extrema dreta és just el projecte polític del president Illa.

—I amb Aliança avançant a Junts, què els recomana?

Junts ha de fer una reflexió: vol contribuir a fer política útil o vol deixar que altres facin política per ells? Una formació de la seva trajectòria política i amb el que va significar Convergència, no s'entén que no formi part del país de les solucions. Davant el país dels problemes, hem de representar el país de les solucions, i en aquestes solucions estem cridades totes les formacions democràtiques.

El millor antídot contra l'extrema dreta és fer que el país funcioni. És arribar a acords per ampliar la plantilla de Mossos d'Esquadra, com ha fet aquest govern; per augmentar en 200 les unitats judicials i aturar la multireincidència; per ampliar el pla de barris amb 1.000 milions d'euros i actuar així sobre els més vulnerables i degradats...

—I encara no dona suport al nou finançament, que s'ha d'aprovar al Congrés.

Ara, Junts tindrà una gran oportunitat per al que explico amb el nou finançament per a Catalunya. Són 4.700 milions d'euros que s'han de destinar a aquestes infraestructures i serveis públics que el país necessita. Han de decidir si volen estar al costat de les solucions o volen bloquejar el país. De moment, la seva recepta del bloqueig no els està donant resultats.

"La recepta del bloqueig no li està donant resultats a Junts"

—Parlem de seguretat. Baixen els delictes contra el patrimoni, però encara persisteixen els tirotejos, alguns mortals com el de la Pegaso. Saben què fer contra aquest tipus de successos?

Tenim una política de tolerància zero contra la violència i contra el crim. Tant és així que vam arribar al Govern amb els delictes pujant i, des de llavors, baixen en un 6%. Som la comunitat autònoma que està liderant la reducció de delictes. Això és fruit d'incrementar la plantilla de Mossos d'Esquadra per arribar als 25.000 agents, de l'enduriment del Codi Penal, de l'augment dels jutjats a Catalunya amb 200 unitats; penseu que en l'última dècada, potser s'havien ampliat tan sols en 20.

Però res d'això treu la nostra preocupació per nous fenòmens de violència que han aparegut. Davant d'això, trobaran un govern de tolerància zero que perseguirà els delinqüents i els posarà davant la justícia. Un govern d'esquerres ha de ser el primer que defensi la seguretat i nosaltres, com a projecte progressista, creiem que la seguretat és una política d'esquerres, perquè protegim els més vulnerables.

—Ara esmentava alguns acords aconseguits amb el Govern d'Espanya. Creuen que aquest tipus de millores també podrien seguir arribant amb un canvi de govern a Madrid amb PP i Vox?

Per passar pàgina del procés, hem volgut demostrar que s'arriba més lluny per la via de la col·laboració que per la de la confrontació. Què és més útil per als ciutadans i ciutadanes de Catalunya? Que els governs parlin i arribin a acords beneficiosos. I el Partit Popular i Vox suposen just una involució, l'antítesi d'aquesta recepta.

Davant la nostra recepta de l'estabilitat, la normalització de les relacions i el pacte en benefici dels ciutadans, ells representen de nou tornar a una pàgina anterior, que és la de l'agitació i la de la confrontació, que nosaltres no compartim. Evidentment, el PP i Vox suposen una amenaça per a l'estabilitat econòmica de Catalunya.

"Un govern d'esquerres ha de ser el primer que defensi la seguretat perquè implica protegir els més vulnerables"

—Després de ser president interí i conseller d'Educació en funcions, ara és també conseller de Salut per la baixa de la consellera Pané. Com es troba la consellera?

Parlo molt amb ella. Segueix molt al dia i està molt a sobre de totes les qüestions vinculades al Departament de Salut. Malauradament, va tenir una fractura òssia important que li impedia aguantar-se dreta fins que fes el procés de rehabilitació. Això ja està finalitzant i té ganes de tornar.

Ha estat molt atenta a tot el desplegament del nou servei d'emergències mèdiques, a com estenem la xarxa de la trombectomia mecànica als hospitals Arnau de Vilanova i Joan XXIII de Tarragona... La consellera Pané està molt a sobre i amb ganes de tornar.

—Un dels grans projectes en aquesta cartera és el nou Campus Salut de Girona. Van dir que, per acabar les obres el 2031, el ministeri hauria d'aprovar l'informe de mobilitat aquest mes de juliol, i no hi ha hagut novetat. Es complirà el cronograma?

Jo espero que sí. El nostre serà el Govern que haurà desbloquejat el Trueta després de 20 anys. Hem desbloquejat el planejament urbanístic juntament amb l'Ajuntament de Salt i de Girona, i ara ens falta un informe perquè afecta els enllaços amb la carretera. Acabem de respondre a totes les al·legacions que ens havia demanat la Direcció General de Carreteres de l'Estat. Pensem que serà durant aquest mes de juliol —màxim al setembre— quan podrem tenir l'informe tancat.

—A Vic, han aconseguit resoldre el grau de la dependència en 45 dies i ja us prepareu per estendre-ho a tot Catalunya. Creu que és en aquest tipus de polítiques en què es juguen la credibilitat?

Ens juguem tots junts la credibilitat de les institucions. La lluita contra l'extrema dreta comença per fer que el país funcioni. Si una persona ha pagat tots els seus impostos tota la vida, no pot ser que a Catalunya es trigui més de 400 dies a donar-li una ajuda a la dependència quan la necessita. Quan passa això, el sistema ha fallat. Ha fallat a la ciutadania, a la persona en concret i ens ha fallat a tots. Aquest és un exemple de com ens hem trobat el país i de què significa no tenir por d'agafar el bou per les banyes.

Trigareu un temps? Segurament, però a Vic ja hem demostrat que és possible, i el nostre objectiu és, d'aquí a dos anys, haver baixat aquests 400 dies d'espera a 60, havent integrat el sistema de dependència amb l'atenció primària i confiant en la xarxa de professionals del territori. Esperem l'any que ve baixar dels 300 i, després, dels 200, fins a arribar a aquests 60 dies en què estem treballant.

Fer que el país funcioni és el millor antídot contra l'extrema dreta, i aquest és l'encàrrec que tenim del president Illa.

—Conseller, em permet fer una mica de política ficció?

Faci política ficció, que jo intentaré donar-li una resposta ficció, a veure [riu].

—Vostè es veuria també com a conseller de Territori? Amb les eleccions municipals l'any que ve, el PSC té una bona carta en la consellera Paneque com a candidata a Girona, i vostè ja ha demostrat ser un conseller polifacètic.

No, ja li ho dic clarament. L'organització del Govern és competència d'una única persona, que és el president de la Generalitat. A més, em consta que el president té confiança en tots els seus consellers. I li vull dir una cosa: la consellera Paneque serà la millor consellera de Territori que ha tingut aquest país, per haver tingut la valentia d'afrontar reptes importants per molt grans que fossin. En la qüestió de Rodalies, li asseguro que haurà deixat el servei molt millor del que se'l va trobar.

—Quina nota posa a la primera meitat del mandat?

Miri, no soc gaire fan de posar notes perquè crec que això els correspon als ciutadans i ciutadanes, però sí que li puc dir que ens hem deixat la pell per un país que necessitava molta gestió. Calia accelerar-lo, afrontar els problemes i prendre decisions. Per tant, li puc dir que estem satisfets de la feina feta. Crec que hem assentat les bases d'un canvi de fons en la política catalana.

"Paneque serà la millor consellera de Territori que hagi tingut mai Catalunya"

—No és fan de posar-se notes, però és fan del mundial de futbol? El segueix?

—Sí, segueixo la selecció espanyola.

—Només la selecció o veu altres partits?

—Només la selecció espanyola.

—I com la veu?

La veig bé, la veritat. Alguns dies pateixo, però després vam tenir aquell partit contra l'Aràbia Saudita que ens va donar a tots una alegria, i vaig patir també amb el partit de Portugal. Crec que la selecció representa el millor i la diversitat del nostre país. Quan veig Lamine Yamal, veig un país que no té por a la diversitat, que la integra i que en treu profit.

—Té ganes d'una final Argentina-Espanya? O quina final voldria?

Bé, la que ens toqui. Hauria donat una mica de morbo que hagués estat Espanya contra els Estats Units, però veurem on ens porta. El que vull és el resultat final.

—On anirà de vacances aquest estiu?

A una illa secreta. Intento ser molt prudent sobre la meva intimitat i sobre la meva vida privada, però també tots necessitem una mica de temps per vacances. En faig poques perquè els consellers fem un sistema de guàrdies i a l'estiu toca estar sobre el terreny, perquè passen moltes coses. Perquè la gent pugui descansar, alguns hem d'estar treballant.

Però descansar és necessari i ho recomano a tothom; estaré uns 10 dies fora de Catalunya. La resta del temps estaré recorrent-la, i és un missatge que defenso molt: visiteu Catalunya, recorreu el país, feu vacances també aquí. Està molt bé viatjar fora, però descobrir el Pirineu, les Terres de l'Ebre, Lleida, les comarques centrals, l'Empordà... és molt important.

El patriotisme també es demostra fent turisme a Catalunya.