"S'ha fet amb totes les garanties". Així ha reaccionat la consellera i portaveu del Govern de la Generalitat de Catalunya, Sílvia Paneque, a la proposta del Tribunal Suprem d'impugnar la regularització extraordinària d'estrangers impulsada pel Govern de Pedro Sánchez a la justícia europea.
L'alt tribunal ha plantejat una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) davant el "dubte" de "si podria entrar en col·lisió" amb el Pacte de Migració i Asil de la Unió Europea. Això, després dels recursos de la Comunitat Valenciana i d'Aragó, governades pel Partit Popular (PP), que ara tenen cinc dies per donar la seva opinió.
"Totes les garanties"
Un extrem refutat per l'Executiu socialista que encapçala el president Salvador Illa. L'administració catalana s'ha bolcat en el procediment, amb la implicació de les conselleries de Drets Socials i Inclusió de Mònica Martínez Bravo i Igualtat i Feminisme d'Eva Menor.
Ambdós departaments han col·laborat des de l'inici del procés a mitjan abril amb el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, per assessorar els interessats i pal·liar la saturació als ajuntaments catalans, claus per a l'emissió de la documentació necessària per acollir-se al tràmit.
Paneque ha assenyalat que la regularització compleix amb "totes les garanties", després d'haver fet el corresponent acompanyament per part de la Generalitat. "Estem convençuts d'això i confiem que així quedarà acreditat", ha afegit la portaveu del Govern català, recordant que altres governs ja van impulsar aquesta mesura amb anterioritat.
Més de 150.000 beneficiats
El procediment podria beneficiar més de 150.000 persones a Catalunya. Prieto va assenyalar la setmana passada que la demanda de persones en situació irregular havia fulminat les previsions, sense que ni tan sols hagués acabat encara el termini per a la presentació de sol·licituds. Aquest acaba, precisament, avui, dimarts 30 de juny.
Tot i que Paneque ha rebutjat donar xifres perquè és tasca del ministeri, ha reconegut que el volum d'expedients "supera el que s'esperava d'inici" i que "deixa acreditada la necessitat de visibilitzar i dotar de drets a persones que ja vivien amb nosaltres".
Demana "claredat i coherència" a Junts
D'altra banda, la portaveu del Govern de la Generalitat també s'ha referit a l'acostament de Junts per Catalunya al PP al Congrés dels Diputats.
Les declaracions de la seva líder a la cambra baixa, Míriam Nogueras, se succeeixen contra el president Sánchez, a qui li demana la dimissió per les investigacions judicials per presumpta corrupció que sacsegen el PSOE i el seu propi entorn, però sense donar el seu suport a la moció de censura amb la qual fantasia Alberto Núñez Feijóo.
Uns moviments que porten l'Executiu català a demanar "claredat i coherència" als neoconvergents.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, amb la consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque
"No ens sembla coherent la defensa dels interessos dels catalans amb algunes posicions que defensa el PP", ha dit Paneque, enumerant l'oposició dels populars a l'amnistia, els indults, l'oficialitat del català a les institucions europees i el nou finançament que injectaria 4.700 milions d'euros anuals a les arques catalanes.
"S'han mostrat absolutament contraris, fins i tot amb recursos judicials", ha retret la consellera, per a qui "convindria que Junts s'aclarís i actués amb coherència amb el que defensa el seu grup parlamentari".