Illa celebra que Catalunya ha liderat la captació de fons Next Generation amb 10.180 milions d'euros
El president assenyala el manteniment de llocs de treball, la construcció de pisos públics i residències, i la modernització d'hospitals com les grans concrecions del programa de recursos europeus
Més informació: Jaume Giró es va reunir almenys dues vegades amb Zapatero al marge de Junts el 2024
Notícies relacionades
10.180 milions d'euros dels fons Next Generation han anat a parar a Catalunya. És la xifra que gestiona el Govern de la Generalitat, assegurant que el territori català "ha liderat" la captació dels recursos mobilitzats pel programa llançat el juliol de 2020 a l'empara del Consell Europeu per donar resposta a la crisi econòmica provocada per la pandèmia de Covid-19.
En una jornada de balanç sobre l'impacte dels fons europeus a Catalunya organitzada aquest divendres, abans que finalitzin el 31 d'agost de 2026, el president Salvador Illa ha celebrat que institucions i empreses han sabut "identificar oportunitats i fer realitat projectes de futur", de manera que la regió catalana és "la comunitat autònoma que més fons ha captat".
"Vam lluitar molt per aconseguir que Europa articulés una resposta mancomunada de fons. Un cop acordats, el veritable repte era tenir la capacitat de captar els fons per a Catalunya i fer-ne un bon ús. Sis anys després, podem sentir-nos orgullosos", ha assenyalat el dirigent socialista davant la mirada del representant de la Comissió Europea a Barcelona, Manuel Szapiro, al Palau de Pedralbes.
Hospitals, habitatge, treball i innovació
El president ha defensat l'"ambició" del teixit publicoprivat català per "aplicar una mirada estratègica, no pegats", i salvar així els llocs de treball compromesos per la marxa de Nissan de la Zona Franca amb l'arribada d'EBRO, o situar a les instal·lacions de Seat a Martorell la fabricació del primer cotxe elèctric "100% europeu", el Cupra Raval.
Ambdues tasques han estat finançades amb 527 milions d'euros dels fons Next Generation i són "un èxit de tots".
D'altres, com el creixement del sector agrari --situat en un 9,3%--, la construcció d'habitatge públic i de residències per a persones grans, la modernització d'hospitals com l'Arnau de Vilanova de Lleida o el del Mar a Barcelona, i la millora de l'atenció a la dependència amb l'anomenat Pla Cura han rebut 1.000 milions d'euros en conjunt.
"Pedagogia i fets" contra l'antieuropeisme
Tot això demostra que "quan Catalunya vol, Catalunya lidera" i que "quan Europa vol, Europa pot". En aquest sentit, Illa ha assenyalat que "la resposta política a Catalunya, Espanya i Europa va estar a l'altura del repte" que va suposar la pandèmia malgrat "desgraciades excepcions", i ha desterrat "vents antieuropeistes" que critiquen que "Europa no serveix per a res".
Davant aquest tipus de missatges, el cap del Govern ha receptat "pedagogia i fets", alhora que ha instat la Unió Europea a sacsejar-se els complexos per aprofitar l'"èxit" dels fons europeus, i "decidir-se sense por pel federalisme".
Per a Illa, aquest model garanteix "una resposta política àgil, automàtica i ràpida per afrontar les inversions de gran magnitud que els informes Letta i Draghi han posat de manera molt gràfica sobre la taula", alhora que ha defensat la "governança multinivell" i "posar les regions al centre" de la confecció dels pressupostos europeus.
