Només hi ha un monument dedicat a Ernesto Che Guevara a tota Catalunya, i està en un dels pocs municipis governats pel PP: Badalona. Ara, un grup de cubans n'ha demanat la retirada i ha posat l'ajuntament que dirigeix Xavier García Albiol en un compromís.
Segons ha pogut saber Crónica Global, aquest grup es va reunir el passat 8 de maig amb David Mejía, exdiputat de Ciutadans al Parlament i actual regidor del PP a Badalona, per sol·licitar la retirada del monument i el canvi de nom de la rotonda on es troba.
Fotografia del monument dedicat al Che a Badalona
Del dit al fet
Els assistents van sortir "molt contents" de la trobada. “Ja està gairebé tot a punt, tenim gairebé un sí”, va assegurar a aquest mitjà María del Carmen, una de les sis cubanes que van participar a la reunió.
Tanmateix, aquest “gairebé” amaga un abisme. Fonts de l'ajuntament consultades per aquest mitjà rebaixen les expectatives i asseguren que la retirada no serà immediata. “No serà una de les nostres prioritats i caldria parlar-ho amb totes les entitats implicades”, expliquen.
I les entitats implicades no són poques: al voltant d'una trentena d'organitzacions —entre partits, sindicats, associacions veïnals i el Casal d'Amistat amb Cuba de Badalona— van participar en la inauguració del monument el novembre de 2007, quan el consistori estava governat per la socialista Maite Arqué.
L'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, amb l'exdiputat de Cs i regidor del PP, David Mejía
Els valors del Che
El conflicte no es limita a l'escultura. També afecta el nomenclàtor municipal: la rotonda on es troba, situada entre els barris històricament obrers de Llefià i La Salut, també porta el nom del revolucionari argentí.
“Els valors que defensa el Che són precisament els que representen molta gent d'aquests barris”, explica la presidenta del Casal d'Amistat amb Cuba de Badalona, Anna Ruiz, una de les entitats que va impulsar la construcció del monument.
La visió d'una part de la comunitat cubana és radicalment diferent. Cristian, un altre dels assistents a la reunió amb Mejía, lamenta que s'homenatgi una figura que, segons afirma, representa per al poble cubà “assassinats, violència política, intolerància i homofòbia”.
“La gent pensa que representa la justícia i els drets humans, però per al poble cubà representa tot el contrari”, sosté.
Ruiz replica que retirar quelcom que “pertany al poble de Badalona i que ha estat impulsat per la ciutadania” és “absurd, arcaic, negatiu i incita a l'odi”: “Pensem que l'ajuntament no caurà en el parany de fer cas a aquests maleducats”.
En Comú Podem, orgullosos
El PP no va ser l'únic grup al qual es va adreçar aquest grup de cubans. També van contactar amb altres grups municipals, com En Comú Podem, que, tot i mostrar-se disposats a reunir-se, van rebutjar des del primer moment retirar el monument al líder de la Revolució cubana.
“Des del nostre grup municipal defensem el llegat d'Ernesto Che Guevara com a figura històrica vinculada a la lluita per la justícia social. En aquest sentit, mantenim el compromís de preservar la seva memòria i, de fet, cada any li rendim homenatge”, van respondre en un correu al qual ha tingut accés aquest digital.
La història del monument
La rotonda on es va erigir el monument va tenir, als anys 90, una placa amb la icònica fotografia del Che presa per Alberto Korda l'any 1960. Als anys 2000, aquella placa va ser vandalitzada i es va decidir substituir-la per un monument.
Segons explica Anna Ruiz, l'obra es va finançar amb una subvenció pública de 3.000 euros, que, sumada a les aportacions de diferents entitats, va arribar a un total de 12.000 euros.
En aquell moment, Badalona estava agermanada amb la ciutat cubana de Holguín, motiu pel qual es va convidar l'escultor Sílvio Pérez Carralero, procedent d'aquesta província, per realitzar l'obra. “Va estar vivint tres mesos a casa nostra mentre es construïa”, recorda Ruiz.
Ara queda per veure quin futur espera al monument: si l'Ajuntament atén la petició de la comunitat cubana en un moment d'especial transcendència històrica per a l'illa o si opta per mirar cap a una altra banda per evitar obrir un conflicte social.