Salvador Illa durante la presentación de la 31 Semana de la Ciència
Política

Illa reivindica el valor de la ciència davant la desinformació: "Hi ha coses que no són opinables"

El president ha tret pit de la vocació de Catalunya, que concentra "el 22,5% de la producció científica" espanyola, durant la presentació de la 31a Setmana de la Ciència

Altres notícies: El Govern defensa que les 207 beques tombades per una inspecció són legals i presenta recurs

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat aquest divendres el paper de la ciència com a eina fonamental per al progrés de la societat i ha advertit dels riscos de la desinformació i d'equiparar el coneixement empíric amb opinions sense fonament.

Ho ha fet durant l'acte de presentació de la 31a Setmana de la Ciència, celebrat al Palau de la Generalitat, on ha reivindicat especialment la importància de l'evidència científica en àmbits com la medicina o la lluita contra el canvi climàtic.

Illa ha defensat que el seu Executiu és "un Govern pro ciència" i ha expressat el seu malestar davant la tendència a situar al mateix nivell les opinions dels professionals i les de persones sense formació ni coneixements especialitzats.

Desinformació

En aquest sentit, ha qüestionat que, en determinats espais, s'atorgui la mateixa credibilitat a les recomanacions d'un metge que a les d'"algú que ha llegit un parell de llibres o que ha consultat durant uns minuts la intel·ligència artificial" per opinar sobre vacunes o teràpies.

"Hi ha coses que són opinables i hi ha coses que no són opinables, que són producte de l'estudi", ha afirmat el president, que ha alertat que, si es perd aquesta distinció, la societat corre el risc d'acabar "dirimint les coses en una tertúlia", en lloc de recórrer al coneixement contrastat.

Progrés

El cap de l'Executiu català ha vinculat la defensa de la ciència amb la millora de les condicions de vida de la població. Segons ha assenyalat, la ciència ha permès al conjunt de la societat avançar en àmbits tan diversos com l'esperança de vida, l'alimentació o el coneixement de l'espai.

Illa ha aprofitat l'acte per posar en valor el potencial investigador de Catalunya, que, segons les dades que ha aportat, concentra "el 22,5% de la producció científica" espanyola, una xifra que, segons ha indicat, multiplica per 1,4 el que li correspondria pel seu pes poblacional.

Divulgació

El president català ha agraït a qui van impulsar fa quatre dècades la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, organitzadora de la Setmana de la Ciència, una iniciativa sobre la qual ha subratllat la seva capacitat per despertar vocacions científiques entre els adolescents catalans, a l'hora de plantejar-se el seu futur.

També ha reivindicat aquestes jornades, en què se celebraran més de 300 activitats a tot Catalunya, com una eina per apropar la ciència al conjunt de la ciutadania.

En aquest sentit, ha posat en valor les activitats que la Generalitat va impulsar aquest estiu al voltant de l'eclipsi, que, segons ha explicat, van servir per fer pedagogia científica, malgrat la "burla" d'aquells que van pensar que se li donava "massa importància".

Any Gaudí

"Abans de qualsevol descobriment hi ha sempre una pregunta, abans de qualsevol avenç, algú que observa el món amb una mirada diferent, i abans de qualsevol innovació, la voluntat d'anar més enllà del que ja coneixem", ha afegit la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, sobre l'estímul d'aquestes vocacions científiques.

Així, ha elogiat la figura d'Antoni Gaudí, de qui es commemora el centenari de la seva mort el 2026: "Sovint l'hem admirat per la bellesa de la seva obra, per la seva originalitat artística o per la seva dimensió espiritual, però darrere d'aquesta arquitectura extraordinària també hi havia un coneixement profund de la geometria, de les propietats dels materials i de les lleis de la física".

L'Any Gaudí que celebra la Generalitat també s'ha traslladat a la Setmana de la Ciència, que l'ha escollit com a emblema d'aquesta edició: "No només imaginava formes impossibles, també imaginava com fer-les possibles", ha destacat la consellera.