La campanya de les primàries de Junts per decidir candidat a la alcaldia de Barcelona ha obligat tots els pesos pesants del partit a decantar-se per un dels —per ara— quatre aspirants a la plaça.
També a l’expresident de la Generalitat Artur Mas, que aquest dijous, segons asseguren algunes fonts internes, donarà suport a l’actual líder del grup municipal, Jordi Martí Galbis. Aquest últim és el favorit i compta també amb el suport de l’exalcalde Xavier Trias, tot i que no de la direcció del partit.
Mas el recolzarà en l’acte de campanya que la formació permet organitzar a la seu de Junts per Barcelona a tots els candidats.
Es tracta d’un míting que se celebrarà aquest dijous a la tarda, i que serà el darrer després dels de Jaume Alonso-Cuevillas, dilluns; Glòria Freixa, dimarts; i Pilar Calvo, aquesta nit, a la recta final abans de la votació del proper diumenge.
La presència de l’expresident Mas, que se sumarà a la d’altres figures rellevants de l’antiga CiU, és significativa, ja que Jordi Martí és l’únic cap de llista que Puigdemont no vol, com proven els seus intents per trobar-li un lloc a l’empresa privada perquè es retirés.
Això aprofundeix en el distanciament entre Mas i l’actual líder postconvergent, que tem que el grup municipal quedi en mans d’un perfil que es desmarqui de la direcció i faciliti el procés de recomposició de l’espai des d’un escenari tan rellevant com l’Ajuntament de Barcelona.
Mas contra Puigdemont
I és que, en certa mesura, Mas busca recuperar la influència perduda. Amb una agenda molt activa a nivell públic, però també en l’àmbit privat, on molts exdirigents de CiU li demanen que faci el pas i recuperi el lideratge de l’espai que va cedir a Puigdemont el 2016.
Trias està en aquest mateix vaixell, i aposta activament per una candidatura "d’ordre, de sentit comú i allunyada del fanatisme d’altres sectors" que, molt al seu pesar, encara tenen una important influència a la formació, com a preludi d’un gir en aquesta direcció del conjunt del partit.
Puigdemont no vol que li marquin els tempos, i menys mentre segueix fora. I tot i que reconeix la seva incapacitat per solucionar abans el "problema de Barcelona" —la qual cosa se suma a unes primàries que qualifiquen d’"esperpèntiques"—, continua sense resignar-se a perdre el control del grup municipal.
Aliança Calvo-Freixa
Després de les frustrades operacions de Tatxo Benet i Josep Rius —ni l’empresari ni el portaveu de Junts es van veure amb capacitat d’imposar-se a Jordi Martí entre la militància—, la maniobra desesperada, a tres dies de la votació, passa per una aliança d’última hora entre dos dels quatre aspirants.
Puigdemont ja va enviar fa unes setmanes el seu secretari general, Jordi Turull, a convèncer diversos membres de Junts perquè les primàries es disputessin entre el màxim de candidats possible, amb la intenció de diluir les opcions d’un Jordi Martí molt ben connectat entre la militància barcelonina.
I ara insisteix que Glòria Freixa, la candidata de Josep Rull i de bona part del grup al Parlament, s’incorpori a la llista de Pilar Calvo, que és a qui la direcció —i, especialment, el grup al Congrés, on és diputada— situa com l’opció més desitjable per als seus interessos.
Tot això, sota la suposada premissa de neutralitat de l’executiva del partit que recull el reglament. La qual cosa no els impedeix buscar un acord entre ambdues, com seguiran intentant en les pròximes hores, tot i que Freixa no sembla estar per la labor de fer un pas al costat.
Queda al marge l’octubrista Alonso-Cuevillas, primer advocat de Puigdemont i abans proper a Laura Borràs, ara fora de les travesses i de les operacions d’última hora. I això que internament reconeixen que, si més no, la seva posada en escena "està sent original".
Un context hostil
En qualsevol cas, el context per a Junts és cada cop més hostil. Amb una legislatura a Madrid que encararà la seva recta final, sense decidir-se a deixar caure un Govern que menyspreen, i després d’haver perdut tot el poder a Catalunya a favor del PSC. I amb Aliança Catalana més forta que mai.
L’auge de l’extrema dreta independentista és quelcom que, més enllà de la crisi de lideratge, tard o d’hora, hauran d’afrontar, la gran preocupació: les enquestes són molt clares, també a Barcelona, respecte a un possible sorpasso, que podria donar-se ja en les pròximes eleccions municipals.
L’elecció de Jordi Aragonès com a cap de llista d’Aliança Catalana, en aquesta línia, no ha estat un alleujament per a Junts.
Mentre el partit de Sílvia Orriols entronitzarà el seu jove ideòleg aquest divendres a la tarda, Junts estarà celebrant el darrer debat electoral abans que les bases decideixin com acaba aquest complex i indesitjat procés intern.
Unes primàries que no agradaran del tot a ningú i que han mostrat, una vegada més, tant la manca de rumb de la formació com les seves enormes esquerdes. I que, en certa manera, tothom tem —o celebra— que sigui un punt d’inflexió per a l’indiscutible lideratge de Puigdemont fins ara.