En la inauguració de la 41a edició de la Reunió del Cercle d'Economia, el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha explicat que el Govern ha activat un nou model de col·laboració publicoprivada per "accelerar les infraestructures estratègiques" i construir-les en un termini de sis anys.
En el seu discurs previ al diàleg amb la presidenta del lobby, Teresa Garcia-Milà --qui fa per primera vegada de mestra de cerimònies de la tradicional trobada-- el mandatari socialista ha allargat la mà al sector privat per "superar conjuntament els grans reptes del país de la pròxima dècada", amb l'accent posat en l'obra pública.
4.800 milions
Tot i que la Generalitat ha posat en marxa la inversió de més de 20.000 milions d'euros, el president ha anunciat aquest dilluns al Palau de Congressos de Catalunya (Barcelona) la mobilització "immediata" de 3.300 milions d'euros per construir les estacions centrals de l'L9 del Metro de Barcelona, amb 500 milions.
També el desplegament dels eixos viaris 2+1, amb els quals el Govern pretén reduir l'accidentalitat de les carreteres catalanes en 366 quilòmetres amb 720 milions; i el desdoblament parcial i la millora del tram dels municipis barcelonins de Berga a Bagà, amb 470 milions.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, al centre, acompanyat per diversos membres del Govern i figures del món empresarial català a l'inici de la 41a edició de la Reunió del Cercle d'Economia, a Barcelona
En paral·lel, l'administració catalana prepara un altre paquet de 1.500 milions per desdoblar la C-55, completar la segona fase del tramvia de Tarragona i Reus, aixecar una xarxa d'intercanviadors d'autobusos i construir la terminal de trens de Lleida-Quatre Pilans.
Infraestructures en sis anys
La construcció d'algunes d'aquestes infraestructures es demoraria "20 o 25 anys", ha explicat Illa davant assistents de primer nivell com el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, l'advocat Miquel Roca i el president de Fira, Pau Relat.
Quan va arribar a la Generalitat, el president va encarregar a l'Executiu català que greixés la maquinària de la col·laboració públic-privada per escurçar els terminis fins a ser capaços de completar importants obres públiques en només sis anys.
De fet, la conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica que comanda Sílvia Paneque va llançar el passat mes de març una consulta al mercat per dissenyar els plecs de tres importants concursos públics. Es tracta, precisament, de l'esmentada ampliació de carrils alterns en carreteres de doble sentit, la construcció i el manteniment del tram central de l'L9 i la instal·lació d'una xarxa d'electrolineres de càrrega ultraràpida.
Avui, l'administració catalana ha pres nota de les recomanacions de les potencials licitadores i és a punt per fer els següents passos.
Estabilitat i retorn d'empreses
Com és habitual en les seves trobades amb l'elit empresarial, Illa ha presumit d'haver retornat "un horitzó d'estabilitat" a Catalunya des que va assumir el càrrec fa dos anys, amb el retorn de grans empreses catalanes que van traslladar la seva seu social per la inestabilitat del procés; quelcom que Garcia-Milà també ha posat en valor, juntament amb la imminent aprovació dels primers pressupostos de la Generalitat en tres anys.
Tot seguit, el socialista ha fet repàs d'altres fites de la seva legislatura, com el "desbloqueig" de l'ampliació de l'Aeroport Josep Tarradellas Barcelona - El Prat per millorar la connectivitat de Catalunya amb la resta del món i la competitivitat de les companyies del territori, complint amb els més elevats criteris "tècnics, estratègics i mediambientals" en l'operació.
Salvador Illa, president de la Generalitat, conversa amb Teresa Garcia-Milà, presidenta del Cercle d'Economia, al Palau de Congressos de Catalunya, a Barcelona, l'1 de juny de 2026
Primer vol directe a Taiwan
En matèria aeroportuària, a més, ha explicat que la companyia aèria Starlux Airlines CO va traslladar divendres passat als seus accionistes l'obertura d'una ruta directa a Taipei, la capital de Taiwan, a partir de 2027. D'aquesta manera, el trajecte es farà entre Espanya i el país asiàtic esmentat per primera vegada a la història sense escales.
"Des de l'inici de mandat hem apostat per incrementar els vols de llarg radi directes amb Àsia", ha afirmat el socialista, insistint que aquestes connexions són una oportunitat d'or per generar prosperitat, retenir el talent científic, empresarial, tecnològic i cultural català i, alhora, atreure noves inversions estrangeres.
En els darrers mesos, l'Aeroport també ha guanyat dues noves connexions: una amb Ciutat de Mèxic, operada per Aeroméxico; i una altra amb Boston, operada per JetBlue i Level.
Demana confiança per a empreses i institucions
Igualment, el president ha tret pit de l'acord pel nou finançament autonòmic amb el Govern --pendent d'aprovació al Congrés--, de l'ampliació de la plantilla de Mossos d'Esquadra fins als 25.000 agents, i de l'increment de 200 unitats judicials, entre altres acords.
I ha demanat, alhora, "confiança en les institucions, empreses i potencialitats" del territori, cridant a combatre "el pessimisme i l'escepticisme".
"És clar que hi ha reptes, però si ha passat això en els darrers dos anys, imagineu-vos el que podem fer col·lectivament en la pròxima dècada", ha afegit, recolzant-se en les bones dades macroeconòmiques de Catalunya i en els esforços de l'administració que dirigeix en matèries com l'habitatge o el sistema de la dependència.
"Si posem els nostres esforços en les prioritats, el país farà un salt endavant", en les seves paraules.
Valentia i federalisme per a Europa
Sobre el leitmotiv de la Reunió del Cercle d'Economia, que se celebra fins al 3 de juny amb el títol Autonomia estratègica d'Europa: mite o realitat?, amb altres convidats com el president Pedro Sánchez o el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, Illa ha animat a ser "artífexs d'un nou renaixement europeu".
El mandatari socialista ha receptat "valentia" i "federalisme" per guiar la Unió Europea, amb un model de cogovernça "sense imposicions, oposat al retorn de grans potències" que permeti fer el "salt d'escala" que requereix l'abordatge dels reptes industrials, climàtics i tecnològics del continent.