Òmnium Cultural compleix aquest dissabte 65 anys en el pitjor moment econòmic i social de la seva història recent.
Un aniversari que celebra amb una Assemblea General ordinària a partir de les 10:00 hores al Casino de l'Aliança del Poblenou on, lluny de tractar de reinventar-se, tornarà a votar Xavier Antich com a president en unes eleccions de tràmit malgrat l'innegable regust de fi de cicle.
Queden enrere els dies en què aquesta entitat cultural nascuda en el franquisme va liderar, juntament amb l'Assemblea Nacional Catalana, les grans mobilitzacions del procés, agitant el tauler i fins i tot empenyent els partits nacionalistes a impulsar una candidatura conjunta, en la qual van aconseguir colar-hi els seus principals líders per acabar declarant la independència i xocant amb l'Estat de Dret.
Un cop les conseqüències del qual encara ressenten, tot i que cada cop menys, la convivència i l'economia catalanes.
La seva influència política va ser essencial quan va deixar enrere els seus objectius merament culturals i lingüístics per convertir-se en la punta de llança de l'independentisme civil. I també amb el suport massiu a la causa a través de l'organització, a la qual pertanyen tots els líders independentistes al marge de la seva ideologia —almenys, fins a la irrupció d'Aliança Catalana—.
Tanmateix, aquest enorme capital social acumulat s'està evaporant a passos de gegant, fins al punt de flirtejar amb la irrellevància en una Catalunya que ha passat pàgina, abraça la normalitat i renega de la divisió que Òmnium també va instigar.
Menys socis
Aquest declivi no és una simple percepció ambiental, sinó que es plasma amb una cruesa demolidora als llibres de comptes i als registres d'afiliació d'una cúpula que s'ha mostrat incapaç d'aturar la sagnia de socis els darrers anys.
Les xifres contrastades revelen un èxode silenciós però constant: el 2023, la direcció d'Òmnium encara treia pit afirmant que comptava amb més de 176.000 afiliats —arribant fins i tot a inflar el seu propi relat parlant de "prop de 180.000"—. Però la realitat del 2024 els va colpejar de ple fins a baixar de nou als 160.000, seguint aquesta tendència el 2025, tot i que declinen concretar la xifra actual a preguntes d'aquest mitjà.
Resultats econòmics
Aquesta progressiva deserció de les bases té, irremeiablement, una traducció directa a la tresoreria.
Les aportacions dels socis, que suposaven un vital 89% dels ingressos totals per activitats el 2023, van baixar al 87% l'any següent. El pastís a repartir és cada cop més petit i l'evolució econòmica general traça una línia descendent que afecta greument els seus resultats.
Si, el 2022, l'entitat va aconseguir un excedent positiu de 146.974,33 euros, la brusca frenada de l'independentisme va fer que el 2023 afloressin unes dures pèrdues de 281.701,11 euros. Dels beneficis sostinguts al dèficit en tot just 12 mesos, segons les dades contrastades.
De fracàs en fracàs
La crisi estructural també va frenar les somnis immobiliaris d'una organització que, després de pujar com l'escuma, es va creure invencible.
Bon exemple d'això és el sonat fracàs de la nova macrosede al centre de Barcelona, concretament al carrer Diputació, en un projecte que, tal com va revelar aquest mitjà, ha embarrancat estrepitosament.
També va ser un fracàs la manifestació que van intentar liderar contra el Govern de Salvador Illa per la crisi de Rodalies el passat mes de gener.
Influència en matèria lingüística
I la seva única posició d'influència, encara que mínima, passa per anar de la mà de la conselleria de Política Lingüística de Francesc Xavier Vila en les seves diferents propostes per protegir i promoure la llengua catalana. És la via per col·laborar amb les institucions, com van fer després de la negociació del Pacte per la Llengua fa cosa d'un any, i no quedar-se al marge, tot i que semblen abocats a un paper secundari en aquesta nova etapa política.
Per ara, l'organització celebra els seus "65 fent país" amb una festa, presència de cares conegudes del nacionalisme i fins i tot "servei de cangur" per als més petits, encara que qui potser necessita urgentment aquesta cura és la mateixa Òmnium per suportar l'amarga jubilació que l'espera.