Romero assenyala que el pacte amb ERC pels pressupostos "garanteix" que Catalunya recapti l'IRPF en el futur
La consellera també destaca els acords assolits amb Junqueras en inversions, mobilitat, gestió d'aeroports i control del Consorci de la Zona Franca de Barcelona
Més informació: Illa convenç ERC i assegura la legislatura
Notícies relacionades
La consellera d'Economia i Hisenda de la Generalitat, Alícia Romero, ha destacat aquest dimarts les modificacions pressupostàries introduïdes durant les negociacions amb Esquerra Republicana (ERC) per a l'aprovació dels comptes abans de l'estiu.
Romero ha donat compte de les novetats, en una roda de premsa immediatament posterior a la signatura de l'acord per part del president, Salvador Illa, i el líder del soci de legislatura, Oriol Junqueras, al Palau de la Generalitat a Barcelona.
El pacte segellat per ambdós dirigents blinda una nova injecció econòmica d'uns 500 milions d'euros en quatre anys per a l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), en el seu camí cap a la recaptació de l'IRPF, que ambdues parts es van instar, durant el primer any de legislatura, a concretar el 2028.
Negociacions "molt exigents"
Les complexitats d'aquesta missió, que obliga a modificar la Llei Orgànica de Finançament de Comunitats Autònomes (LOFCA) al Congrés, va obligar socialistes i republicans a fer un full en blanc al març, amb el Govern retirant el projecte de pressupostos quan ja l'havia presentat al Parlament.
Ara, "els pressupostos s'assemblen més al que el país necessita". "Estem molt satisfets de l'acord signat perquè ens permetrà avançar i millorar les polítiques públiques amb uns comptes que creixen en 9.000 milions d'euros, uns recursos que no havíem de perdre", en paraules de Romero.
El president de la Generalitat, Salvador Illa (i), i el president d'ERC, Oriol Junqueras (d), durant la signatura de l'acord de Pressupostos catalans per al 2026, al Palau de la Generalitat, a 19 de maig de 2026, a Barcelona
Transformació profunda
El pacte resultant d'unes "negociacions molt exigents" segons la consellera compromet el Govern a signar un contracte-programa amb l'ATC que estableixi "un finançament estable per impulsar els canvis tecnològics, de processos, de gestió de dades i organitzatius necessaris per afrontar l'assumpció de competències en matèria de recaptació".
Tot i que aquesta injecció econòmica ronda els 500 milions, el pressupost del 2026 només mobilitza una aportació extra de 21 milions d'euros. "L'ATC està travessant canvis importants", que impliquen modificacions legals i "una transformació digital i organitzativa", ha explicat Romero.
"Ni un informàtic"
De fet, la Hisenda catalana, que aspira a recaptar 30.000 milions d'euros anuals enfront dels 5.000 que gestiona actualment, "no té ni un informàtic, i l'Agència Tributària Espanyola en té 1.500", ha exemplificat.
L'organisme "està agafant gruix i n'ha d'agafar encara més", ha asseverat la consellera, per a qui "aquest acord signat amb ERC garanteix el creixement que necessitem per gestionar tots els impostos que es generen a Catalunya, en concret l'IRPF, que és el compromís que tenim".
Oficina de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC)
Control català del CZFB
Una altra entesa que els republicans han arrencat de l'Executiu socialista és una modificació als estatuts del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) perquè la Generalitat passi a controlar el 40% de l'organisme. Una quota que, juntament amb el 15% de l'ajuntament, permetrà que les institucions catalanes tinguin el control majoritari.
Romero ha defensat que "el Govern guanyi pes en un consorci que es dedica al desenvolupament econòmic d'un entorn estratègic, amb l'aeroport i el port molt a prop, i que genera riquesa i ocupació a Catalunya". El text rubricat per Illa i Junqueras defensa "recuperar la vocació originària" d'aquest organisme impulsat el 1916 "per la societat civil catalana".
Pere Navarro, delegat especial de l'Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) i president del SIL, i Blanca Sorigué, directora general del CZFB i del SIL
Sense concrecions en aeroports
En l'àmbit dels "avanços en sobirania", Junqueras no ha aconseguit arrencar d'Illa cap concreció immediata sobre l'aeroport del Prat. Els únics compromisos que els socialistes assumeixen són la creació amb el Govern d'un òrgan bilateral amb representació compartida per "coordinar la governança del sistema aeroportuari català".
Aquest, juntament amb la posada en marxa de l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya ja prevista per al 2027 i a l'elaboració d'un "pla estratègic", ha de servir perquè la Generalitat participi de les decisions que afecten l'aeroport del Prat, així com la resta d'enclavaments de titularitat estatal.
En paral·lel, l'acord crida els Mossos d'Esquadra a assumir les competències de seguretat ciutadana dels aeroports i ports catalans, una qüestió també exigida per Junts que s'ha dilatat al Congrés dels Diputats.
Sense pujada salarial docent, de moment
L'esperada entesa pels comptes de la Generalitat per al 2026 arriba en ple pols dels sindicats educatius Ustec, Aspepc, CGT i Intersindical. Amb un cicle de 14 vagues territorials i tres d'unitàries, la mobilització que lidera Iolanda Ustec exigeix ampliar els 2.000 milions d'euros mobilitzats pel pacte signat pel Govern, CCOO i UGT.
El seu objectiu, aconseguir un increment salarial superior als 3.000 euros anuals segellats entre els socialistes i les organitzacions signants. De fet, si la conselleria que dirigeix Esther Niubó no fa una proposta en aquest sentit, els docents indignats plantaran a la taula sectorial convocada aquest dimecres.
Manifestació de professors a la Via Laietana de Barcelona Barcelona
Millores en educació
Preguntada per això, la titular d'Economia i Hisenda ha assegurat haver esgotat "els marges" per donar cabuda a les demandes d'ERC. Entre elles, un pla d'inversions de 400 milions d'euros fins al 2030 per eliminar els barracons dels centres educatius, 100 milions d'euros per climatitzar aules, 50 milions pel val escolar, i el reforç d'aules d'acollida i dels Centres d'Educació Especial.
Tot i això, els pressupostos "són vius" i podrien encaixar una millora salarial sempre que aquesta sigui "assumible", ja que els comptes ja inclouen "un increment molt important de 500 milions d'euros només per la part retributiva; són molts recursos que hem hagut d'encaixar".
El projecte també contempla un increment de dotacions, la reducció de ràtios, un pagament extra per als professors que facin sortides de colònies i el desplegament de l'escola inclusiva, aprovada al Parlament. "Veurem com va la negociació [...] però augments de 700 o 800 milions d'euros són complicats, caldria veure què deixem de fer", en paraules de la consellera.
