Illa convenç ERC i assegura la legislatura
El Govern i els republicans signaran aquest dimarts el pacte de pressupostos de la Generalitat, que previsiblement arribaran al Parlament divendres, després de la Comissió Bilateral entre Govern central i autonòmic a Madrid
El tren orbital, el nou Consorci de la Zona Franca i la societat mercantil d'inversions són algunes de les claus de l'acord
Contingut relacionat: La línia orbital de Rodalies que unirà Mataró i Vilanova pel Vallès absorbirà 30 milions de passatgers a l'any
El Govern i ERC signen aquest dimarts l'acord de pressupostos de la Generalitat, que garantirà l'estabilitat fins al final de la legislatura a Catalunya.
El president Salvador Illa i el líder dels republicans Oriol Junqueras, la formació del qual va avalar aquest dilluns a la nit el seu suport als comptes catalans en el seu Consell Nacional extraordinari —on la dissidència interna va constatar que, molt al seu pesar, no tenia marge per esmenar la direcció—, presentaran l'acord a primera hora d'aquest matí al Palau de la Generalitat.
És el primer pas perquè el Govern aprovi el projecte pressupostari en un Consell Executiu previst a tal efecte a finals de setmana, i el presenti al Parlament per iniciar-ne la tramitació.
Això situarà la votació final per a principis de juliol, complint així els terminis que ambdós es van donar al març, quan el Govern es va veure obligat a recular per la manca de suports i va pactar amb ERC arribar a un acord abans de l'aturada d'estiu.
Un altre dels tràmits —en aquest cas, una exigència dels republicans— era la celebració d'una Comissió Bilateral entre governs, que se celebrarà demà a Madrid, en la qual l'Executiu central avalarà la seva implicació en l'acord, que satisfà ERC amb concessions menys significatives del que s'esperava.
Tren orbital, inversions i CZFB
Entre elles, decisiva per desencallar les negociacions en les darreres setmanes, figura la inversió en l'anomenat tren orbital, un projecte que Illa i Junqueras van presentar aquest dilluns conjuntament a Sant Sadurní d'Anoia, i que li costarà al Govern central un total de 5.200 milions d'euros. Encara que podria haver-hi altres vies de finançament.
Aquesta nova línia ferroviària aprofitarà infraestructures ja existents. Però no veurà la llum fins, com a mínim, 2041, any en què les parts calculen que la demanda d'ERC de connectar Vilanova i la Geltrú i Mataró amb les principals ciutats del Vallès sense passar per Barcelona serà una realitat.
Altres dels acords és modificar la governança del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), que passarà a ser majoritàriament catalana —un 45% de la Generalitat, i un 15%, de l'Ajuntament de Barcelona—, assumir la gestió del litoral sense tutela de l'Estat, o la creació d'una societat mercantil mixta que faci les funcions del frustrat consorci d'inversions, que no es va poder aprovar al Congrés dels Diputats fa uns mesos pel vot contrari de Junts.
Agència Tributària de Catalunya
Així mateix, l'acord preveu la injecció de 527 milions d'euros a l'Agència Tributària de Catalunya en els pròxims tres anys, que servirà per reforçar la plantilla d'inspectors i redoblar la persecució del frau fiscal mentre es concreta el nou model de finançament, que continua sent l'horitzó del Govern, el Govern central i ERC, encara que encara llunyà.
![Salvador Illa, president de la Generalitat, en la presentación del 'Pla Catalunya' de Indra](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/05\/11\/actualitat\/1003742760154_16072666_320x180.jpg"])
Es calcula, en aquest sentit, que el projecte podria arribar a la tardor a les Corts Generals, on també requerirà el suport de Junts, que per ara ho considera insuficient. I, paral·lelament, es treballa en el traspàs de la totalitat de l'IRPF, que el Govern ha aconseguit, això sí, deslligar de les negociacions pels pressupostos.
En tot just dos mesos, ha passat de ser una condició sine qua non dels republicans a una qüestió que difícilment podran exigir en el futur, ja que aquests comptes s'han dissenyat expressament per poder-los prorrogar durant els dos pròxims exercicis, com també assumeixen els Comuns, que també van parlar ahir de "pressupostos de legislatura".
Els Comuns, exigents
En aquesta línia, tot i haver assolit un acord pressupostari al març que, en bona part, es manté igual, el partit de Jéssica Albiach i David Cid ha volgut posar noves exigències sobre la taula. Concretament, en matèria d'habitatge, desigualtat, transport i educació, una cartera en plena crisi per la vaga dels docents.
En aquesta matèria, demanen que el Govern presenti una proposta als sindicats —la consellera Esther Niubó es reunirà amb ells dimecres a la taula sectorial— que contempli millores en les retribucions dels professors. I també en altres qüestions, com l'escola inclusiva o la climatització dels centres, quelcom que es canalitzarà a través dels nous pressupostos.
Després de la trobada dels equips negociadors del partit amb el Govern d'aquest dilluns, està previst que ambdós tanquin un acord en els pròxims dies per assegurar també el seu vot als comptes quan arribin al Parlament. Blindant, així, el suport de la majoria progressista que va facilitar la investidura d'Illa i ara empeny el president a esgotar el seu mandat.
Setmana de ple
Després d'un primer semestre d'any molt complicat a Palau —amb les baixes mèdiques del mateix Illa, Niubó i de la consellera de Salut, Olga Pané, que segueix fora de joc, o la crisi de Rodalies, amb un maquinista mort a les vies—, el Govern afronta la setmana de ple amb els deures fets, més enllà del que previsiblement opinarà l'oposició en la pròxima sessió de control.
Per a les dretes del PP i Vox, resultaran "intolerables" tant les "cessions de sobirania" com el "model de país" acordat entre l'Executiu i ERC; mentre que, per a Junts i Aliança Catalana, la diana estarà en els republicans per "plegar-se" davant el PSC, els del 155, malgrat els seus "reiterats incompliments".
En qualsevol cas, els pressupostos ja estan en marxa —els primers des de 2023—, i l'estabilitat que va venir a portar Illa ja no només és una promesa, sinó un acord amb què pretén dissenyar el futur de Catalunya per, com a mínim, uns quants anys.
