La justícia dictarà sentència en els pròxims dies sobre un dels casos de corrupció que, presumptament, salpiquen la ja desapareguda Convergència i Unió (CiU). Es tracta del denominat cas Innova, en el qual s'investiguen diverses irregularitats econòmiques en el sector sanitari de Tarragona.
Un dels principals acusats en l'escàndol, l'expresident de l'Institut Català de la Salut (ICS), Josep Maria Prat, va pactar aquest dilluns amb la Fiscalia després d'admetre que va prevaricar, malversar i falsejar documents en la construcció de l'Hospital de Reus. La seva condemna es coneixerà en les pròximes setmanes, possiblement, a inicis de l'estiu.
Admissió de culpa
Prat va presidir l'ICS —la major empresa pública de serveis sanitaris de Catalunya— durant el mandat de l'exconvergent Artur Mas com a president de la Generalitat i, igual que l'arquitecte Jorge Batesteza, s'enfrontava a una petició inicial de deu anys de presó.
Tots dos han arribat a un acord amb la Fiscalia, els detalls del qual es faran públics en la recta final del judici, segons fonts judicials.
Fiscalia reclama de set a deu anys de presó
El judici pel suposat desviament de fons per construir l'Hospital Sant Joan de Reus a través de l'hòlding municipal Innova va començar aquest dilluns a l'Audiència de Tarragona, després de 14 anys d'instrucció, amb el tràmit de les qüestions prèvies.
La Fiscalia reclama penes d'entre set i deu anys de presó per als vuit encausats en la presumpta trama corrupta. Entre ells hi figuren també l'exalcalde socialista de Reus, Lluís Miquel Pérez —que en aquella època era president d'Innova—, l'exdirector del Catsalut, Carles Manté, i diversos empresaris, sota les acusacions de prevaricació, malversació de cabals públics, falsedat documental i tràfic d'influències.
Deu anys
En el seu escrit d'acusació, la Fiscalia demanava inicialment deu anys de presó i 20 d'inhabilitació per als principals investigats, Prat, Batesteza i Pérez, a més d'una multa de 200.000 euros.
El judici, que es va suspendre el 2024, preveu 13 sessions entre maig i juny, i quedaria vist per a sentència l'1 de juliol.
Presumpte desviament de fons
El judici se centra en el suposat desviament de més d'un milió d'euros de fons destinats a aixecar l'Hospital Sant Joan de Reus cap a excàrrecs del Catsalut mitjançant pagaments que, segons la Fiscalia, no estaven justificats.
En el judici es dirimirà la possible il·legalitat d'aquests pagaments a l'exdirector del Catsalut, Carles Manté, i a l'arquitecte Jorge Batesteza autoritzats per Prat, qui alhora compaginava la direcció de l'ICS amb el càrrec de director general d'Innova.
La Fiscalia, així mateix, creu que els contractes irregulars podrien haver-se acordat abans amb Lluís Miquel Pérez, qui va deixar l'alcaldia de Reus després de perdre les eleccions municipals el 2011.
Encarrecs a l'hòlding Innova
Les factures estaven relacionades amb la construcció de l'Hospital Sant Joan de Reus i amb serveis d'assessorament sanitari. Tanmateix, la Fiscalia creu que els treballs o bé no es van realitzar, o es van cobrar dues vegades.
Batesteza era el responsable d'infraestructures del CatSalut, i quan Manté i ell van cessar en aquest organisme sanitari, van rebre els encàrrecs de l'hòlding municipal Innova.
Altres processats
Segons el ministeri públic, l'arquitecte hauria cobrat presumptament dues vegades per fer la mateixa feina després de ser contractat per Innova per supervisar les obres de l'hospital, per la qual cosa va percebre, d'una banda, 387.000 euros i, a través d'Innova Euroconsult, uns altres 186.000 euros per la mateixa tasca.
Pel que fa a Manté, la fiscal demana vuit anys de presó i 20 d'inhabilitació, pena que també sol·licita per a l'exdirectora financera d'Innova, Esther Ventura. Així mateix, proposa set anys de presó i 15 d'inhabilitació per a l'exsecretària del grup, Natàlia Torrell.
A més, demana nou anys de presó i una multa de 200.000 euros a l'exdirector d'obres i projectes d'Innova, José Vicente Gómez, i per al responsable de la unió temporal d'empreses (UTE) Euroconsult. Sergi Luqui, com a presumptes autors dels delictes de prevaricació, malversació de cabals públics i tràfic d'influències.
Ajuntament de Reus i la CUP, acusacions particulars
Per la seva banda, l'Ajuntament de Reus, que exerceix l'acusació particular en la causa a través de l'advocada Maria Saló, dirigeix el seu escrit només contra Prat, Batesteza i Manté, a qui reclama que indemnitzin Innova amb 1,2 milions d'euros pels diners que va perdre l'hòlding municipal amb els pagaments per suposats serveis ficticis.
En la causa també figura com a acusació popular la CUP que, a més dels delictes citats, acusa els investigats d'un altre d'organització criminal.
Què és Innova
L'hòlding d'empreses municipal Innova ha gestionat bona part de les activitats de Reus fins a l'actualitat: des de centres sanitaris a urbanisme, així com llars d'infants, el subministrament d'aigua, aparcaments, mercats, transport públic i fires, entre altres serveis. Els seus orígens es remunten a començaments de l'alcaldia del socialista Josep Abelló, qui va impulsar la creació de nombroses empreses municipals —el 1999 ja n'eren 17—.
Ja el 2002 es va crear Innova com a empresa matriu que controlaria tota la xarxa de societats municipals, apartant-les, així, del control i la comptabilitat pública. En el moment en què va esclatar l'escàndol, l'empresa gestionava tres de cada quatre euros gastats per l'Ajuntament de Reus, que el 2011 tenia un pressupost de 396 milions d'euros.
Dèficit
Des de la seva fundació, l'Ajuntament de Reus es va involucrar en projectes cada cop més ambiciosos i amb més riscos, com el Tecnoparc, Shirota Functional Foods —empresa d'investigació nutricional que va acabar fent fallida— i el centre comercial d'El Corte Inglés a la ciutat, promogut per Metrovacesa, en els terrenys de l'antiga Fira de Reus, que roman paralitzat.
Projectes que van acabar generant un dèficit en l'hòlding i a la ciutat.
Derivades
D'altra banda, la macrocausa Innova, el major escàndol de corrupció sanitària a Catalunya, projecta, al seu torn, la seva ombra sobre altres àmbits. Entre ells, tal com ha informat Crónica Global en les darreres setmanes, el transport sanitari a la Comunitat Valenciana.
El nexe d'unió és l'empresari Bernardo Coslado, exadministrador d'Ambulàncies Baix Ebre i imputat en la peça número 7 del cas per presumptes pagaments irregulars a l'aleshores director de l'ICS, Josep Prat.
Després de col·lapsar la seva estructura en territori català, Coslado es va consolidar a la província de Castelló a través d'Ambulàncies CSA, mercantil que ara afronta denúncies per presumptes irregularitats en l'execució dels seus contractes públics.