Santiago Espot: "Els homes enfadats estem de moda"

El despatx d'advocats Boada i Associats, entre els carrers Pau Claris i Mallorca de l'Eixample de Barcelona, és la seu de la nova aventura política de Santiago Espot, un vell conegut de l'independentisme radical que vol presentar-se amb la seva pròpia marca a les eleccions municipals de 2027.

Allà rep Crónica Global en la seva primera entrevista amb aquest mitjà, decidit a presentar-se a l'alcaldia de la capital catalana. Tot i que encara ha de tancar amb qui s'aliarà i és conscient que, amb l'auge d'Aliança Catalana a la ciutat, té molt poques opcions d'entrar al consistori.

Considerat per molts un friki, i per altres un referent a les xarxes socials, on s'ha sabut moure els darrers anys, no és la primera vegada que Espot concorre a uns comicis locals, ja que ja ho va fer de la mà de Solidaritat per la Independència el 2011. Aleshores tampoc va ser escollit regidor.

És conegut, a més, per impulsar xiulades a l'himne d'Espanya a les finals de la Copa del Rei en què ha participat el FC Barcelona, cosa que li ha valgut sancions, o per assetjar judicialment els comerços que retolen en castellà, entre altres excentricitats. Millor que les detalli ell.

- Qui és Santiago Espot?

Santiago Espot és un català, nascut a la Pobla de Segur, barceloní d'adopció, que va venir aquí als tres anys. Professionalment sempre m'he guanyat la vida pel meu compte, a l'empresa privada. I políticament em defineixo com a independentista català i un ciutadà que desitja que la seva capital aturi la degradació i en un futur sigui la capital del futur estat català.

- Com comença en política? Com definiria la seva trajectòria?

Jo vaig començar fent política de la mà d'un mestre, el professor Carles Muñoz Espinalt, un dels millors psicòlegs que ha donat Catalunya al llarg de la seva història, el millor coneixedor de la psicologia col·lectiva d'aquest poble i també dels pobles peninsulars.

Jo vaig entendre què significava Catalunya i la situació que vivia. I sobretot el més important, l'efecte psicològic que ha generat l'ocupació espanyola a Catalunya. Perquè hi ha colonitzacions econòmiques, colonitzacions socials i colonitzacions mentals. I el català, fins que no es desfaci del complex d'esclau que pateix molt sovint, no farà absolutament res. S'ha de saber encarar l'ocupant, l'opressor, i llavors es podrà començar a iniciar la ruptura amb Espanya. El principal problema de Catalunya no és econòmic, ni social, ni polític, és psicològic.

- Ha votat mai a Convergència i Unió?

No, no. Jo he votat molt poques vegades, perquè el meu vot, i tant de bo tothom pensés el mateix, és molt important. S'ho han de guanyar. Jo no regalo el meu vot al primer que passa. El meu vot és una cosa molt important. Si tothom actués igual, possiblement estaríem en una altra situació. La gent vota com qui va a prendre un cafè, i després ens passa el que ens passa. I si no, que ho expliquin a Catalunya el 2017. He votat molt poques vegades, i a Catalunya sempre he votat Solidaritat, o sigui, m'he votat a mi mateix! Perquè així, doncs, em puc censurar millor.

- Ni a Junts pel Sí?

No, no, tampoc. He votat moltes vegades per la independència. Vaig votar a la consulta popular de Barcelona, la consulta de Mas de 2014 i l'1-O.

- Té vostè fama de ser un home enfadat

És per estar-ho! Durant molts anys s'ha considerat que qui es dedica a la política ha de somriure tot el dia i ser amable en qualsevol circumstància. Si et diuen gilipolles, tu ho has d'encaixar amb un somriure. Quan en el procés dèiem "Espanya ens roba", s'havia de dir somrient. I no: jo, si em fiquen la mà a la cartera, m'enfado. Afortunadament, els darrers anys, la política ha fet un gir. Els homes enfadats estem de moda.

- Quins líders internacionals li agraden?

No és que m'agradi especialment ningú. Em refereixo que els estils durs ara es porten. Meloni, per exemple, fa uns anys no hauria tingut el recorregut polític que ha tingut. O Marine Le Pen. No vull dir que jo estigui permanentment enfadat, però sí que, com que defenso una posició dura i contundent, el fons i la forma han d'anar acompanyats. No puc parlar sobre Barcelona amb un somriure en aquests moments.

- Per què vol ser alcalde? Què és el primer que faria si els barcelonins i barcelonines li donessin l'oportunitat de ser-ho?

L'Ajuntament de Barcelona és una institució molt opaca. De fet, crec que l'últim que va fer neteja va ser el doctor Robert a finals del segle XIX, quan va netejar el cens dels morts que votaven. Amb la Transició es van quedar més o menys els mateixos. Maragall mateix era un funcionari social de l'ajuntament de Porcioles. Ja vam intentar investigar coses el 2011, però aleshores no hi havia la màfia pakistanesa, per exemple, i avui sí.

- A què es dediquen, diu?

La màfia pakistanesa es dedica a portar nois, mai noies, que paguen entre 10.000 i 11.000 euros, amb la promesa que això és el paradís. Arriben aquí i s'hipotequen amb aquestes màfies per pagar el que deuen, dormen a les botigues i tenen sous il·legals per jornades de treball il·legals.

Les botigues 24 hores són un fet únic, no existeixen a la resta d'Europa. El blanqueig de capitals és més vell que anar a peu. Porten l'efectiu amb què presumptament paguen els turistes, i netegen aquests diners. Engreixen el compte bancari, tenen accés a hipoteques, a línies de finançament i poden continuar comprant i llogant locals. No oblidem que Jaume Collboni va ser el guanyador de les primàries gràcies als vots dels pakistanesos.

- No m'ha contestat quina seria la seva primera mesura.

Sense cap mena de dubte, eliminar d'arrel les subvencions a la justícia social i totes les que van fora de la ciutat, com per exemple fomentar les relacions LGTBI a Namíbia, que són una presa de pèl a la ciutadania. S'acabarien també moltes de les subvencions a segons quines entitats del tercer sector, que és un gran menjador de la partitocràcia.

- Amb qui li agradaria presentar-se a les eleccions?

Encara no està decidit, però el més important és tenir un candidat, i això ja està.

- Ha parlat amb Víctor Riverola, per exemple? Té una plataforma, Gent de Barcelona, i també es vol presentar.

Sí, som molt amics. Hem treballat junts i tenim molt bona relació.

- I Aliança? S'ha posat en contacte amb vostè en algun moment per proposar-li ser candidat?

No. S'ha parlat de mi als mitjans de comunicació com a possible candidat d'Aliança Catalana. M'imagino que hauran pensat en mi perquè no troben ningú, i el meu discurs té alguna similitud amb el que diu Sílvia Orriols al Parlament. Però no hi ha hagut res, no m'han trucat.

- Vostè està còmode amb el discurs d'Aliança Catalana? S'hi sent identificat?

Sincerament, no conec el discurs d'Aliança Catalana a Barcelona.

- Em refereixo a les seves idees, en general, que són conegudes.

Quines? Que són independentistes? És clar, amb això estic còmode. Que l'islam és un projecte polític totalitari? També, sobretot a partir de 1979, amb l'arribada de Jomeini. Però més enllà d'això, no ho tinc gaire clar. Tinc bons amics a Aliança, també a Junts o a ERC, però Sílvia Orriols té un problema, i és que a Barcelona hi ha unes elits econòmiques i financeres que s'estan forrant mentre s'empobreix la classe mitjana treballadora. Els interessa la mà d'obra barata dels immigrants, que mai protestarà, i no s'organitzarà mai sindicalment, cosa que fa que puguin pagar sous de misèria; però aquesta gent no arriba amb aquests sous, i necessita ajudes socials, que les acaben pagant les classes mitjanes amb els seus impostos. Això Aliança Catalana no ho diu per no incomodar els rics. Jo sóc dels pocs que ho pot dir.

- Per què creu que Aliança Catalana no troba candidat?

No ho sé. És una pregunta per a ells. Però crec que és un problema quan les enquestes et donen cinc regidors a l'Ajuntament de Barcelona i no trobes candidat. Potser no ho han fet bé o no ho han sabut vendre bé.

- Els aficionats de la de la Real Sociedad li van robar la idea de la xiulada a l'himne d'Espanya a la final de la Copa del Rei?

Lògicament. El de la primera xiulada de 2015 va ser un dels èxits polítics més grans que s'ha produït per part de l'independentisme. Algun dia algun historiador ho dirà. Jo ja la vaig promoure a Mestalla tres anys abans, però van venir a per mi Vox i la fundació DENAES d'Abascal i Ortega Smith. Va ser la primera vegada que Felip VI es presentava en públic davant 100.000 catalans i bascos, que li van xiular a l'uníson. El Govern va trigar mitja hora a enviar un comunicat dient que perseguirien els responsables. Em van portar a declarar a l'Audiència Nacional i vaig ser el primer que va declarar en català allà. No va passar res perquè la legislació espanyola empara la llibertat d'expressió. Felicito els seguidors de la Real Sociedad.

- Per què és tan important per a vostè que els comerços no rètolin en castellà?

Perquè jo sóc un home d'ordre. El Codi de Consum --que està a l'Estatut d'Autonomia, que és una llei orgànica de l'Estat i que, per tant, forma part de la Constitució-- així ho diu, que almenys han de rètolar en català. Jo simplement exigeixo que es compleixi això, el que diu la llei espanyola. Sóc constitucionalista en aquest sentit, fixi's. Els que no ho són són els energúmens de Vox, que no volen que s'apliqui la llei.

- M'han dit que vostè ha perdut diners fent activisme.

Sí, però no m'importa. No. Hi ha hagut catalans que s'han arruïnat per Catalunya. Hi ha hagut catalans que han deixat la fortuna i la vida. La causa de la independència de Catalunya requereix un esforç per part de tots i també econòmic, naturalment. No sóc l'únic.

- Quin seria el seu pla per aconseguir la independència?

El pla per aconseguir la independència es resumeix en el control del territori a través de l'ús de la força si cal, capacitat per garantir les estructures de l'Estat del benestar fins que la maquinària recaptatòria d'Hisenda del nou Estat ho permeti i, la més important, reconeixement internacional. Si tens el reconeixement internacional, els piolins es queden a Fraga. Ja està. Això és una independència.

- Creu que aquest 45% de catalans que donen suport a la independència estarien a favor d'una independència amb l'ús de la força?

Per això hi ha el reconeixement internacional, que és el que no s'ha sabut tractar.

- El procés va valer la pena?

Va valer la pena des del punt de vista que hi va haver molta gent que va abraçar la causa independentista i que no ho havia fet mai. La part negativa és que hi ha hagut desmoralització col·lectiva, cosa que ha reemplaçat el debat per altres com el de la immigració o la demografia. Els darrers anys ha arribat a Catalunya gairebé un milió de persones noves, cosa que no deixa de ser una casualitat. Si jo fos espanyol, el primer que faria per intentar diluir la capacitat política de l'independentisme és facilitar l'arribada massiva de persones, perquè Catalunya no té la capacitat d'acollir aquesta gent des del punt de vista cultural i lingüístic. Tampoc a nivell econòmic ni social. És una barbaritat el que s'ha fet.

- Entenc que culpa d'això el Govern de Pedro Sánchez, preferiria un Govern de PP i Vox?

No, jo amb els assumptes dels països estrangers sóc molt curós. És veritat que el socialisme es pot permetre venir aquí de cap de setmana, muntar una cimera que no ha tingut cap rellevància i vendre Barcelona com una ciutat de pau. I a sobre han aconseguit que ningú protesti per això, perquè si ho fas, et cataloguen de trumpista o partidari d'Israel. Que, per cert, sóc un gran admirador del poble i l'Estat d'Israel.

La comunitat jueva no s'hauria d'amagar ni viure protegida com avui si jo sóc alcalde de Barcelona. Ho vam veure l'altre dia a Sant Jordi, per exemple, hi havia dos Mossos d'Esquadra i alguns de la CUP van anar a increpar-los i atacar-los. Mentrestant, la Policia Nacional tenia una parada a Rambla Catalunya i ningú els va haver de protegir. A vegades, segons quins independentistes s'equivoquen d'enemic.

Vol dir que haurien d'haver anat a increpar o atacar la Policia Nacional?

Per començar, si jo fos alcalde, l'únic permís per muntar carpa li donaria a Conca. A la parada de la comunitat jueva hi havia Mossos perquè hi havia un risc. És paradoxal que la Policia Nacional no tingués cap risc. És evident que els temps han canviat a pitjor.

Haurien de dimitir Puigdemont i Junqueras?

Quan encaixes un fracàs rotund i constatable, has de fer un pas al costat. Passa a les empreses, i ha de passar també a la política. Entenc que si els votants els han continuat donant suport, se sentin legitimats per seguir. Però el que ha quedat clar és que amb el seu discurs no es pot trencar amb Espanya. I també li diria que em sembla una ximpleria dir que Puigdemont està a l'exili. Jo he conegut gent de l'exili, que van marxar a Mèxic amb una mà davant i una altra darrere, només amb polls... això s'ha de matisar.