Les despeses de representació de les cinc oficines d'expresidents de la Generalitat —sense comptar els respectius sous i/o pensions, els que en tenen— van ascendir a uns 136.000 euros l'any passat. Així es desprèn de les respectives memòries anuals de 2025, ja publicades, en les quals s'aprecia que qui va destinar més diners a activitats institucionals va ser Pere Aragonès, seguit molt de prop per Artur Mas.
Els costos del dirigent d'ERC en el seu primer any complet amb oficina d'expresident —ubicada al Palau de Pedralbes de Barcelona— van ascendir a 43.205 euros, gairebé un terç del total. D'aquests, les partides més destacables van ser els 13.500 euros destinats al seu lloc web i els 17.450 a la seva seguretat personal.
Així mateix, Aragonès va realitzar al llarg de l'any diversos viatges internacionals a càrrec de l'erari, amb visites a ciutats com Nova York, Berlín i Istanbul, a més de mantenir més de 60 reunions presencials.
Mas, 'fan' dels videopodcasts
Artur Mas (CiU), que en els tres anys anteriors va ser l'expresident més costós —seu és, de fet, el rècord de 54.200 euros desemborsats el 2017 per a les seves activitats institucionals—, és en aquesta ocasió segon en el rànquing, amb 41.216 euros desemborsats el 2025. Una xifra una mica inferior a la de 2024.
Bona part d'aquests diners es van destinar als seus videopodcasts (16.335 euros) i a la "manutenció personal de seguretat" (11.840 €).
Montilla: 2.500 euros en "adornar" la seva oficina
En canvi, José Montilla (PSC) i Quim Torra (Junts) van augmentar lleugerament la seva despesa anual respecte a l'any anterior.
L'exdirigent socialista va destinar 34.837 euros a la seva activitat institucional, amb partides destacades per al manteniment de la seva pàgina web (gairebé 8.000 euros), viatges (3.324 €), premsa (gairebé 2.900 €) i l'"adornament" de la seva oficina (gairebé 2.500 €).
Torra passa factura fins i tot dels seus 12 euros en comissions bancàries
Torra, per la seva banda, va dedicar bona part de la seva activitat als seus litigis —fins ara, saldats amb fracassos— davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) pel procés, i a una agenda amb 70 actes oficials i nombroses visites per Catalunya.
En la seva partida de despeses de representació, criden l'atenció els 6.158 euros destinats a la creació de la seva "nova pàgina web" i els més de 1.200 en subscripcions a mitjans de comunicació. I fins i tot, 12 euros de "comissions bancàries", i un altre tant (12,50€) en "compres diverses per a l'oficina".
Resta d'expresidents
De la resta d'expresidents, el portal de dades obertes de la Generalitat encara no ha inclòs la memòria de 2025 de l'expresident fugit de la justícia Carles Puigdemont (Junts).
Pasqual Maragall (PSC), per la seva banda, rep des de 2020 una dotació per atendre les necessitats derivades de la seva malaltia —l'Alzheimer—.
Cal apuntar, també, que els pressupostos anuals de la Generalitat assignen un màxim de 60.000 euros a aquest tipus d'activitats —viatges, actes, seguretat...— dels seus expresidents.
Sous i jubilacions d'or
Però a despeses com les descrites fins ara s'hi han d'afegir d'altres: com, per exemple, les de personal, lloguer i manteniment d'aquestes oficines, el cost de les quals assumeix la conselleria de Presidència. Així com els seus sous o pensions vitalícies.
Només dos d'ells hi han renunciat: Aragonès va desestimar cobrar com a expresident després de posar-se al capdavant del grup hoteler de la seva família, un cop perdut el càrrec a les eleccions autonòmiques de 2024. I Jordi Pujol (CiU) és l'únic que no té ni oficina ni sou, a causa de la seva renúncia el 2014 en fer-se públic el seu presumpte frau fiscal per tenir diners a l'estranger.
Sigui com sigui, la Generalitat dona dret als seus expresidents a cobrar, a partir dels 65 anys, una pensió vitalícia molt elevada, equivalent al 60% del seu sou quan governaven.
D'aquesta manera, Artur Mas —president des de 2010 a 2016— ingressa al voltant de 92.000 euros l'any com a pensió de jubilació, malgrat els seus problemes i condemnes judicials pel procés.
En la mateixa línia, Torra va cobrar durant quatre anys un sou anual cienmileurista com a expresident de la Generalitat, tot i haver estat inhabilitat el 2020 per desobediència. Al setembre de 2024 es va quedar sense aquesta generosa assignació que el Govern paga als seus exdirigents durant el quadrienni immediatament posterior al seu mandat. I que, en el seu cas, va ascendir a 122.588 euros l'any --el 80% dels més de 153.000 que percebia quan estava en el càrrec--. Avui té 63 anys. I, quan en faci 65 —és a dir, al desembre de 2027—, passarà a gaudir del mateix privilegi que Mas: una pensió de jubilació vitalícia de 91.941 euros pels escassos dos anys (de 2018 a 2020) que va estar al capdavant de l'Executiu català.
José Montilla, en canvi, no cobra per aquests conceptes, ja que és incompatible amb les seves activitats professionals —primer va ser senador i, des de 2020, conseller independent d'Enagás—; ni tampoc el fugit Carles Puigdemont, ja que ha continuat sent diputat a l'Eurocambra i, ara, del Parlament, al qual no assisteix per la seva condició de pròfug.