L’actual majoria progressista del Parlament convalidarà aquest dimecres un suplement de crèdit de gairebé 6.000 milions d’euros.
Es tracta d’una injecció ja aprovada al Consell Executiu destinada a què les finances de la Generalitat no es ressentin després d’una nova pròrroga pressupostària, la tercera consecutiva, que també es ratificarà demà.
Un pegat acordat amb ERC en el marc de la retirada dels comptes, fa un mes, que també donaran suport els Comuns.
I que, segons s’han compromès les parts, serà el primer i últim --l’any passat n’hi va haver tres-- abans de l’aprovació dels nous comptes, que el Govern i els seus socis republicans han fixat per al mes de juliol, quan preveuen que hauran resolt les seves diferències.
Acords estancats
El relleu al capdavant del ministeri d’Hisenda, ja que la seva anterior titular María Jesús Montero suposava el principal escull per complir els acords d’investidura com va exigir aleshores el soci principal de l’Executiu de Salvador Illa, convida ambdós a l’optimisme, encara que segueix sent mesurat.
Les negociacions estan al mateix punt que fa un mes i no hi ha hagut avenços més enllà del moviment unilateral d’ERC per a la creació del consorci d’inversions, que s’ha de votar en les properes setmanes al Congrés dels Diputats i comptar amb els vots de Junts, a qui els republicans ja pressionen a través de les patronals.
No ha quedat del tot clar, en aquesta línia, si el partit d’Oriol Junqueras renunciarà a altres fronts oberts com la nova finançament o el traspàs de l’IRPF --que també depenen de la voluntat del Govern i d’una majoria absoluta a Madrid--, com a línies vermelles per als comptes.
Sociovergència o eleccions
ERC, que té pressions dels seus opositors interns per no rebaixar les seves exigències, decidirà de nou a última hora en funció de si consideren que els beneficia o no l’avançament electoral, que, com va passar després de la darrera presentació dels comptes, tornarà a estar sobre la taula.
I d’això dependrà també l’aplicació de l’amnistia perquè el líder dels republicans pugui ser el candidat a la Generalitat, com desitja, i que el Govern, com fins ara, no tingui cap altre soci amb qui tirar endavant els dos anys que teòricament queden de legislatura.
És precisament el que, tot i que es presenta com a improbable, proposa el sector pragmàtic de Junts representat per l’expresident Artur Mas, l’exconseller Jaume Giró o l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias, que ahir es va pronunciar decididament a favor d’arribar a acords amb el PSC en contra del que promou dia a dia la direcció del seu partit.
I el que cada cop sembla menys problemàtic en el si dels postconvergents, on admeten que --excepte per la independència, que segueix sent un detall important-- el programa d’ambdós partits té "més punts en comú que en contra".
Els motius
La sociovergència, que ha estat un desig de molts des de la recuperació de la democràcia, es reclama ara, especialment, des de sectors que es troben molt còmodes amb Illa però no tant amb els Comuns, a qui acusen d’empenyer els socialistes a l’esquerra tant a Catalunya com a Madrid en sectors clau com l’habitatge.
Les patronals, en aquest sentit, s’han manifestat a favor de l’entesa entre ambdós; i d’alguna manera el Junts oficialista ha volgut argumentar que és "impossible" perquè Illa ja ha decidit socis i no els té en compte i, així mateix, perquè no baixen impostos, sense ser taxatius respecte a si cabria algun tipus d’acord, doncs, si el Govern acometés les rebaixes fiscals que demanen.
Aquest dimecres, en aquesta línia, també es vota al Parlament una proposició de llei dels de Carles Puigdemont per suprimir l’impost de successions i deflactar l’IRPF, que no té cap opció de prosperar en oposar-s’hi els socialistes i mantindrà les parts confrontades.