El Parlament ha presentat un recurs de reposició contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga la Cambra a hissar la bandera d’Espanya de manera permanent a la seva façana, tal com estableix la llei.
La cambra autonòmica argumenta que des de 1981 existeix la "costum" d’hissar les banderes de Catalunya i d’Espanya només els dies en què hi ha ple. Tanmateix, en un màstil a l’exterior de l’edifici sí que oneja permanentment des de fa uns mesos una senyera gegant de més de 50 metres quadrats.
Costum
Les mesures cautelars ordenades per la sentència del TSJC neixen d’un recurs contenciós administratiu d’Impulso Ciudadano, que reclama al Parlament català "neutralitat institucional".
En canvi, el Parlament assenyala que no hi ha cap discriminació en la pràctica de col·locar les dues banderes a la façana quan hi ha ple. I recorda que la Mesa va posar per escrit aquesta costum el 2009.
Llei 39/1981
En la seva sentència, el TSJC va advertir que aquesta pràctica va en contra de la legalitat vigent, que exigeix que la bandera d’Espanya onegi tots els dies i de manera contínua als edificis públics.
L’auto judicial recorda, a més, que aquesta obligació no és opcional ni simbòlica, sinó una exigència jurídica derivada de la Constitució i de la Llei 39/1981, que instaura la presència permanent de la bandera nacional com a expressió de la sobirania, la unitat de l’Estat i els valors constitucionals que representa.
El president de la Cambra Josep Rull; el president de la Generalitat, Salvador Illa i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, durant la hissada de la senyera, el 10 de setembre de 2025, a Barcelona
Recursos
Per tot això, el TSJC va ordenar al Parlament "col·locar de manera immediata i permanent la bandera d’Espanya i la de Catalunya a l’exterior" de l’edifici "tots els dies".
El Parlament, presidit pel dirigent nacionalista Josep Rull (Junts), ha anunciat que, en funció de la resposta que rebin, es planteja la possibilitat de presentar un recurs de cassació.