Entra al despatx uns minuts més tard de l’hora acordada. Es disculpa. Ve de deixar la seva filla de dos anys, Lucía, a l’escola bressol, explica. Saluda i s’asseu davant la càmera per començar la seva agenda del dia, que arrenca amb una entrevista d’aquest mitjà.
David Bote és un dels homes forts dels socialistes en el municipalisme català. Va accedir a l’alcaldia de Mataró el juny de 2015 i aspira al seu quart mandat a les eleccions de 2027, combinant les seves tasques al capdavant de la capital del Maresme amb la presidència de la Federació de Municipis de Catalunya.
Davant seu, en Bote --com l’anomenen popularment-- té el gran repte d’executar una inversió de 25 milions d’euros a mitges amb la Generalitat a Cerdanyola, un dels 20 barris que seran transformats a l’empara del Pla de Barris, recentment recuperat pel president Salvador Illa i la consellera Sílvia Paneque.
El projecte té "tres línies principals", sintetitza l’alcalde una informació a l'abast dels veïns a aquesta pàgina web.
"Hi haurà molts milions per a la rehabilitació d’edificis molt deteriorats i garantir així la seva habitabilitat. També una transformació de l’espai públic i un gran equipament de ciutat", diu en referència a un gran centre comunitari i cultural on avui no hi ha més que un descampat que fa de pàrquing.
"Tindrà un impacte directe en moltes famílies", celebra en una conversa amb aquest mitjà, en què confirma els seus plans de repetir a la segona convocatòria, que la Generalitat llançarà entre abril i maig; si bé surten escollits 20 barris, a la primera convocatòria se n'hi van presentar 83.
Com aprofitarà Mataró la Llei de Vil·les i Barris de la Generalitat?
Per transformar un barri molt important de la nostra ciutat, que és Cerdanyola, per donar-li més oportunitats i, per tant, per millorar la vida i generar esperança de moltes persones que viuen allà al barri i al conjunt de Mataró.
El 50% dels recursos de cada convocatòria els aporten els ajuntaments. Tindran capacitat per repetir?
En aquests 10 anys hem millorat molt la situació financera de l’Ajuntament, amb una política de bon govern i bona gestió que ha permès que el deute s’hagi reduït molt. Per tant, estem en disposició de poder afrontar diferents grans projectes al mateix temps.
Un altre barri amb necessitats semblants a les de Cerdanyola és el de Rocafonda. Presentarà un projecte per a Rocafonda en properes convocatòries?
La filosofia que hem implementat al barri de Cerdanyola, la podem implementar al barri de Rocafonda, dissenyar projectes i anar pensant en la seva implementació. Per tant, sí. Tenim bons projectes i farem una bona proposta per al barri de Rocafonda.
El govern municipal ja intervé a Rocafonda mitjançant un 'pla d’actuació integral' amb projectes per a la millora de la convivència, la cohesió i l’entorn urbà.
Vol presentar-se a les eleccions municipals de 2027 i sortir reelegit per quart mandat. De quines transformacions que ha dut a terme a la seva ciutat està més orgullós?
Miro poc enrere, sempre miro endavant i ara estic immers en les moltes accions que tenim sobre la taula. Tenim compromeses les inversions per a l’ampliació dels jutjats, l’escola Joan Corominas, el parc d’economia circular, la reforma de l’estació i la transformació de la Nacional II.
Estic molt concentrat en què tot això funcioni, juntament amb altres grans qüestions: acabem de renovar el contracte del transport públic i ara treballem per la renovació del contracte de neteja, en què farem una gran aposta. Sumarem 2,5 milions d’euros més i 2,3 més a millorar la recollida.
I fins ara?
Hem fet equipaments de referència com el Mataró Cuida per fer front a l’envelliment de la població, que ens obliga a organitzar-nos amb la Generalitat per cuidar les persones grans, que cada cop seran més nombroses. Hem estat pioners creant un espai des d’on posar en pràctica polítiques per cuidar la gent gran i allargar al màxim la seva autonomia vital.
També hem transformat radicalment l’atenció ciutadana. Venen ajuntaments de tot Catalunya a conèixer el Mataró Connecta, que té diferents antenes, una a Cerdanyola. Hem capgirat com un mitjó els serveis socials, hem recuperat el manteniment de la ciutat amb una inversió continuada en millora d’asfalts i carrers, reformulació de places i espais verds.
"Venen ajuntaments de tot Catalunya a conèixer el nostre model d’atenció ciutadana"
Com és?
El projecte Renatura està sent un exemple a tot Catalunya: tothom ha vist els vídeos de la transformació de la riera d’Argentona. Som una ciutat molt activa, hem fet moltes coses, però aigua passada no mou molins i, per tant, estem concentrats en el present i en el futur.
I en habitatge?
Mataró té una peculiaritat i és que és una ciutat molt compacta i encaixada geogràficament entre dues rieres, una serra i el mar, cosa que genera algunes tensions. Estem declarats com a zona tensionada i, per tant, apliquem les polítiques de moderació de preus de lloguer.
Tenim en marxa el desenvolupament del Sorrall, la Biada i la Carretera de Cirera, sectors en què haurien de sortir molts habitatges, dels quals un 30% seran habitatge protegit.
Quants habitatges més necessiten a Mataró?
Necessitem més habitatge i hem de continuar amb les accions que promovem des de l’Ajuntament, tot i que no és una competència municipal, per la qual cosa necessitem el suport de la Generalitat, que és qui té les competències, per arribar encara més lluny.
Vam ser pioners en el projecte Just We Rent per facilitar una cooperativa de llogaters, que va retornar uns 70 habitatges buits al mercat de lloguer assequible. Aquest any, si tot va bé, acabaran les obres del carrer Churruca, en què hi haurà altres 70 immobles de la Fundació Sales. També apliquem el recàrrec de l’IBI per conscienciar els grans propietaris i que posin els seus habitatges buits de lloguer perquè recuperin la seva finalitat social.
Quantes tenen calculat que poden guanyar en els propers anys?
En dues convocatòries de solars podríem arribar a unes 200 habitatges. I si algun dels grans sectors que he esmentat es desenvolupa, ens permetrà arribar, amb el temps, a 1.000 habitatges.
"Mataró pot guanyar 1.000 nous habitatges amb el temps"
Aplicaran la prohibició de la compra especulativa d’habitatge quan l’aprovi el Parlament?
L’Ajuntament de Mataró aplica la llei i, si una llei diu que s’ha de tallar l’especulació amb un bé social que és bàsic, ho farem.
Aquesta norma pactada amb els Comuns habilitarà els ajuntaments que vulguin fer-ho.
No conec encara el contingut de la llei i, per tant, no puc opinar, però tenim el compromís de complir la llei. Ho hem fet en tots els moments de la nostra història. El 2017, quan em van preguntar què faria amb el referèndum, vaig sortir a totes les televisions dient que, com a alcalde, compliria la llei. Aquell titular va donar la volta per tot Catalunya i Espanya. Ara torno a dir el mateix: si una llei diu que s’ha de fer, la complirem pensant que l’accés a l’habitatge és una gran preocupació per a moltes persones.
Què s’ha de fer amb l'R1?
Hem de fer que funcioni com més aviat millor. És la meva postura des de fa 10 anys. Això vol dir inversió en manteniment i en protecció.
S’ha de moure?
Si es pot treballar en un redisseny, en un trasllat, això ha de ser en paral·lel a les obres de renovació d’un servei que utilitzen milers de persones cada dia, com el tram que ja s’ha inaugurat entre Mataró i Cabrera.
Necessitem menys opinions i menys titulars, més ciència i més tècnica. Deixar de marejar i generar confusió a la ciutadania. Som un país capaç d’abordar la construcció de grans infraestructures i el que cal és objectivar les opcions i prendre decisions.
"Necessitem menys opinions i menys titulars, més ciència i més tècnica"
Sobre el trasllat de l'R1 de Rodalies
Precisament vostè és un home de ciència... Coneix gaires doctors en física que es dediquin a la política?
Javier Solana, Angela Merkel, la consellera Paneque, que és química… Solana era físic, com un servidor, i quan jo formava part del món acadèmic, tenia molt prestigi i va fer una bona feina com a físic.
Diria que no a la conselleria de Recerca i Universitats?
No. Tinc molt respecte per la feina. Hi va haver un moment en què estava al dia de l’ICREA, dels diferents programes de doctorats… formava part de l’ecosistema. Fa 10 anys que soc alcalde, quatre més que vaig ser professor i, per tant, és un món que ara mateix em queda una mica llunyà.
Té previst fer en algun moment el salt al Parlament? I al Govern si li ho proposessin?
No m’ho plantejo, la veritat. M’ho pregunten molt.
El 88% de blocs de pisos del barri de Cerdanyola, a Mataró, són anteriors a la dècada dels 80
Perquè genera interès.
Hi ha molts alcaldes al Parlament. La consellera d’Economia va ser regidora d’aquest Ajuntament i estem molt orgullosos de la seva feina. El secretari de Governs Locals, Xavier Amor, va ser alcalde de Pineda de Mar, i tinc molt bons amics que han passat de la política municipal al Govern de Salvador Illa.
Tornant a Mataró, quina valoració fa del govern municipal compartit amb els comuns?
Crec que hem fet grans coses junts. Estic molt satisfet i crec que hem fet una bona feina al govern. Per exemple, la fira d’ocupació que vam fer, amb el regidor Morales, va ser tot un èxit, amb més de 1.000 persones i moltes van trobar feina a la fira. Ja estem treballant en la segona edició.
Vostè no pacta amb Vox. Què opina d’Aliança Catalana?
Aliança i Vox són la mateixa cosa, i el que proposen mai ha funcionat enlloc. La història va en contra dels seus resultats.
Són els que no volen que hi hagi salari mínim ni pensions, els que no creuen en la sanitat pública, els que allà on han governat han atacat la xarxa de serveis bàsics. Ho hem vist a Castella i Lleó amb els bombers, o a València amb el cos de Protecció Civil; també a Andalusia amb els sistemes de diagnòstic del càncer de mama.
L’alcalde de Mataró, David Bote, aspira a la reelecció per a un tercer mandat a les eleccions de 2027
Tot i això, aprofiten l’enuig d’algunes persones per les seves condicions de vida i aconsegueixen uns bons resultats electorals. Representen els poderosos i hem d'assenyalar qui hi ha darrere d’aquestes titelles.
Creu que les polítiques socials que està duent a terme el seu govern podrien pal·liar la seva possible irrupció a les municipals de 2027?
Cal atacar les causes d’aquest malestar. Millorar la seguretat, l’estat de la qualitat de l’espai públic, les condicions de vida, l’accés a l’habitatge… També la convivència que, a vegades, cal reconèixer que no és tan bona com hauria de ser.
Aquesta és la recepta i confiem que la Llei de Barris, amb una injecció de 25 milions d’euros al barri de Cerdanyola, sigui vista com una esperança per millorar la qualitat de vida.
Perquè el que no tornarà a passar, segur, és el passat. Això ho sabem bé els físics, que el temps només apunta cap endavant. Tinc confiança, tenim un pla i la capacitat d’escoltar el malestar d’aquesta part de la ciutadania.
En cas que obtinguin representació al ple, faria també un cordó sanitari a Aliança?
Nosaltres no hem pactat amb Vox i, per tant, com considero que són el mateix, tampoc ho farem. Hem tingut diàlegs des d’una posició central amb Junts, amb Esquerra, fins i tot amb el Partit Popular quan ells han volgut, i en alguns moments amb la CUP. La norma és ser democràtic, aquesta és la línia vermella.
La immigració és imprescindible en l’economia i es discuteix sobre ella, però no sobre qui s’està repartint els milers de milions d’euros de beneficis que genera. És una gran paradoxa que es repeteix amb diferents cares: els mateixos que criden a la immigració per alimentar els seus negocis i guanyen milers de milions d’euros són els que estan enfrontant la població per desviar l’atenció.
"Confiem que la injecció de 25 milions de la Llei de Barris sigui vista com una esperança contra l’extrema dreta"
A la seva ciutat, com en tantes altres, viu una quantitat gens menyspreable de persones en situació irregular. Suposo que vostè és partidari de la regularització anunciada pel Govern.
Com he dit abans, la meva voluntat és complir la llei i les coses és millor fer-les d’una manera ordenada i planificada, no des de la marginalitat. Aquest ha estat sempre el meu enfocament.
Vostè va celebrar una modificació de la llei que permet que els ajuntaments puguin gastar el seu superàvit, per què és important això?
L’Estat i la Generalitat fan dèficit de manera recurrent, però els ajuntaments no: estem obligats a presentar un pressupost equilibrat. Quan ens desviem en negatiu, la llei ens persegueix i ens obliga a corregir-ho, i quan generem més ingressos per una bona gestió, no ens permet gastar-los.
Això va en contra de les necessitats del dia a dia. Defensem que es flexibilitzin les regles fiscals perquè els diners dels veïns i les veïnes de Mataró que han pagat amb els seus impostos els puguem fer servir per millorar carreteres, equipaments, serveis…
Aquesta modificació ve de la pressió de Junts sobre el Govern de Sánchez. Què li està semblant la seva oposició al Congrés i al Parlament?
Jo soc un home de pacte i hem d’intentar posar-nos d’acord per millorar la vida de tothom. És el que intento portar a terme a Mataró i quan no ho veig aquí o en altres llocs, no m’agrada. Però no sóc qui per opinar d’altres partits.
El Govern ha retirat els pressupostos per negociar amb ERC i aprovar-los més endavant. Què perdria Mataró sense aquests pressupostos?
Millores en la sanitat pública, en el servei d’atenció domiciliària… Hi ha una xifra que a mi m’impacta molt. El pressupost a dia d’avui del Departament de Salut són 12.000 i escaig milions d’euros, que és el de 2023, que va ser l’última vegada que es va aprovar, amb Esquerra i el suport del PSC i de Comuns. Doncs la despesa real està 4.000 milions d’euros per sobre.
El país necessita posar ordre als seus comptes i em preocupa que siguem útils i no bloquegem, que és per al que la gent ens tria.
Detall d’edificis del barri de Cerdanyola, a Mataró (Barcelona)
Es va introduir en la política el 2002 pel clam del “no a la guerra” dels Estats Units a l’Iraq.
El tema del mes...
Correcte.
Jo no he vist mai una manifestació amb més persones que la que hi va haver a Barcelona. Recordo estar atrapat al Passeig de Gràcia, sense poder avançar ni a l’esquerra ni a la dreta, ni amunt ni avall. No he tornat a veure res semblant.
És veritat que jo no vaig estar a les grans manifestacions del procés i no sé si eren equiparables en volum de persones, però era molt jove i em genera nostàlgia de joventut.
Ara, els Estats Units han tornat a la càrrega, aquesta vegada contra l’Iran. Què opina de la posició del Govern de no donar suport a Donald Trump?
Sánchez està intentant dir una cosa que, en el món actual, és molt difícil de dir i de sostenir: necessitem normes i necessitem respectar-les. Quan la humanitat no ha respectat les normes internacionals, els acords internacionals, s’han produït grans tragèdies. La crida a respectar el marc que ha generat el període més llarg de pau i de més prosperitat d’Europa és una crida necessària.
La pregunta és imperativa… Com està Lamine Yamal, eh?
Em va sortir un vídeo en un grup de WhatsApp en què apareixia Javier Cerezo, el president de l’Atlètic de Madrid. Li van preguntar si tenia por de Lamine i va treure pit dels jugadors que tenia, cosa que va generar conya per aquesta comparació.
Jo continuo orgullós que agafés la bandera de Mataró, nosaltres la continuarem ensenyant i esperem que no perdi mai aquest vincle amb el 304.