L'intent de desnonament de Txema Escorsa, un professor del bloc del carrer Sant Agustí, al barri de Gràcia de Barcelona, ha tornat a posar l'accés a l'habitatge al centre del debat polític català.
El pols llançat pel docent i el Sindicat de Llogateres contra el fons d'inversió New Amsterdam Developers ha rebut l'escalf del president de la Generalitat, Salvador Illa.
El cap del Govern ha censurat obertament l'operació del propietari de la finca, que ja ha convertit quatre habitatges en colivings --model residencial que ofereix lloguer d'habitacions i espais comuns-- i pretén fer-ho amb les altres set.
Algunes apareixen en portals immobiliaris per 850 euros en anuncis amb informació incompleta, per la qual cosa la conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de Sílvia Paneque ha avançat l'obertura d'expedients sancionadors. Les multes, en total, poden superar els dos milions d'euros.
El decret llei aprovat el desembre passat al Parlament permet al Govern actuar sobre contractes per habitacions o usos temporals, de manera que la suma de les rendes no pot superar el límit de preu que tindria l'habitatge per a un sol ús familiar.
Gran prioritat
Davant d'aquest escenari, l'Executiu d'Illa s'ha afanyat a fixar la seva posició amb la màxima claredat. El president ha acusat el fons d'"iniciatives il·legals", ha promès activar mecanismes de protecció dels veïns afectats per aquesta operació, exemple de tot allò que la seva política d'habitatge pretén evitar.
El socialista té entre cella i cella la millora de l'accés al mercat residencial, la construcció de pisos de protecció oficial i de mercat lliure i la contenció d'uns preus desbocats. És la seva principal prioritat, pràcticament la seva obsessió, tal com manifesta en trobades privades des que va accedir al càrrec a la plaça Sant Jaume.
Illa repeteix davant sindicats i també patronals que, sense una intervenció decidida del mercat que corregeixi els seus errors, qualsevol discurs sobre igualtat d'oportunitats o arrelament territorial queda buit. Per això s'ha proposat consolidar Catalunya com la comunitat autònoma que més fa per l'habitatge en termes normatius i pressupostaris.
Límit al preu del lloguer
Un dels pilars de l'agenda de l'exalcalde de la Roca del Vallès és l'aplicació sense ambigüitats de la llei estatal d'habitatge i la imposició de límits als preus del lloguer a les zones tensionades.
Illa presumeix que Catalunya se situa a l'avantguarda en el desplegament d'aquests límits, i que el Govern no s'ha limitat a aprovar el marc jurídic, sinó que ha posat en marxa mecanismes de supervisió i control per garantir-ne el compliment efectiu, mitjançant inspeccions i règims sancionadors.
El president és conscient de la resistència d'una part del sector immobiliari i de certs fons a aquestes mesures, però considera que l'encariment continuat del lloguer, sumat a episodis com el de Sant Agustí, li donen la raó.
Contra els fons com el de Sant Agustí
Precisament contra els també anomenats fons voltor, el Govern va impulsar el passat mes de febrer un acord amb els Comuns per frenar l'especulació amb l'habitatge, prohibint als grans propietaris la compra de finques senceres si no posen els immobles al mercat de lloguer amb els preus limitats.
Una mesura que encara ha d'aprovar el Parlament i que la Generalitat ha apuntalat amb cinc informes jurídics i tècnics que donen suport a la mesura.
Els socialistes insisteixen a combinar la regulació de preus amb una expansió accelerada del parc públic, de manera que l'oferta d'habitatge assequible no depengui únicament de la bona voluntat privada.
Pla 50.000
La gran aposta quantitativa del Govern és la construcció de 50.000 pisos de lloguer social fins al 2030. Més de la meitat d'aquests habitatges, subratllen al Palau, ja estan en fase de producció, en diferents fases de tramitació i obra.
Illa pretén que aquest esforç marqui un salt històric en la mida del parc públic català, tradicionalment molt inferior al d'altres països europeus.
En paral·lel, el Govern treballa per generar sòl que permeti edificar fins a 210.000 habitatges addicionals a mig i llarg termini, mitjançant projectes urbanístics dissenyats juntament amb els ajuntaments, als quals ofereix recursos humans i tècnics per agilitzar la sempre complicada urbanització.
Reserva de solars
També ha obert una segona convocatòria de la reserva de solars que, per primera vegada, inclou edificis que requereixen una gran rehabilitació, sempre que es destinin de manera permanent a lloguer assequible.
Aquesta nova crida dona continuïtat a una primera convocatòria, fa aproximadament un any, que va permetre mobilitzar 670 solars amb capacitat per a uns 22.000 habitatges.
Préstecs per a joves
Per facilitar l'accés a l'habitatge de la població jove fins als 35 anys, el Govern ha posat en marxa els Préstecs Emancipació, que financen l'entrada del primer habitatge amb un préstec públic sense interessos. Un programa que va rebre 3.000 sol·licituds, amb més de 1.200 aprovacions i una mitjana de 36.300 euros mobilitzats.
Aquesta línia busca salvar la barrera de l'estalvi inicial que molts catalans no poden acumular tot i tenir prou ingressos per afrontar una quota hipotecària. Es tracta d'un instrument dissenyat per accelerar els processos d'emancipació en un context de preus elevats.
Edifici en construcció
Complementàriament, el Bo Lloguer Jove concedeix 250 euros mensuals durant dos anys a joves que viuen de lloguer. Aquesta ajuda pretén reduir el percentatge dels ingressos que es destina a la renda mensual, alleujant la càrrega econòmica que suposa el lloguer a les grans ciutats i àrees tensionades.
Ambdues mesures s'emmarquen en la voluntat d'evitar que la independència residencial esdevingui un objectiu inabastable per a gran part de la joventut.
Fins i tot l'Església
I en la recerca d'aliances amb altres estaments, Illa ha recorregut a l'Església. En la seva tornada de la baixa hospitalària que el va apartar de la seva activitat durant un mes, el seu primer acte va suposar la signatura d'un acord per pentinar les propietats eclesiàstiques i posar-ne una part a disposició del parc públic d'habitatge.
El socialista, ferm defensor dels valors humanistes, va destacar al febrer la "capil·laritat" de les diòcesis catalanes al territori, amb 2.000 parròquies en 850 municipis. Un gest pioner a Espanya i només vist a Malta que suma "patrimoni moral" a la causa de l'habitatge.