Els lletrats del Parlament qüestionen la llei catalana que vigilarà les empreses
El ple votarà la creació del Centre Català d'Empresa i Drets Humans sense incorporar les esmenes del servei jurídic
Altres històries: La portuguesa Bondalti supera el 50% en l'OPA a la catalana Ercros
Notícies relacionades
La llei de creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans arriba a la seva votació definitiva al Parlament de Catalunya amb un text que ignora els principals advertiments dels seus propis serveis jurídics, que alerten de la seva incompatibilitat amb la norma europea i estatal.
Els lletrats van elevar un informe durant la seva tramitació a la Comissió d'Unió Europea i Acció Exterior, assenyalant que la Generalitat no té potestat sobre dret mercantil i no pot sancionar directament l'activitat de les empreses en tercers països.
Les esmenes jurídiques, a més, critiquen que l'estructura de l'organisme és massa assembleària i xoca amb l'exigència europea de crear una "autoritat de control" estrictament tècnica, neutral i despolititzada.
Amb tot, els retrets dels advocats dilueixen l'ens tal com planteja des de fa una dècada l'esquerra parlamentària i plataformes de justícia social.
Esmenes jurídiques no incorporades
Els impulsors --PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP-- pretenen crear un organisme que investigui les empreses catalanes amb activitat a l'estranger --així com a companyies estrangeres que operen a Catalunya-- per perseguir vulneracions de drets humans.
El centre actuarà a partir de denúncies i, com que Catalunya no té competències per sancionar per aquesta qüestió, només castigarà les companyies que no responguin els requeriments d'informació o ho facin de manera incompleta.
No obstant això, les esmenes jurídiques no han estat incorporades a la llei --que té la diputada de la formació morada Susana Segovia com a relatora-- i se sotmetrà a la seva votació definitiva aquest dimecres. Si res no canvia, sortirà aprovada amb una àmplia majoria.
Sancions de fins a 50.000 euros
La qüestió de les sancions, tot i que ja va enfrontar els partits, és una de les més delicades per al servei jurídic.
L'informe aportat en comissió critica que la norma fixa una forquilla de multes fixa, desvinculada del volum de negoci, i reclama un sistema de sancions proporcionat a la mida de les empreses i a la gravetat de la infracció, en línia amb la Directiva.
La majoria parlamentària, però, ha preferit preservar el model pactat a la ponència, deixant per més endavant una eventual adaptació a la normativa comunitària.
D'aquesta manera, els grups votaran un sistema de sancions que preveu fins a 50.000 euros de càstig en els casos més greus, és a dir, quan les companyies obstaculitzin les investigacions o cometin tres faltes lleus, com respondre de manera insuficient o fora de termini.
Retret jurídic
Precisament, multar empreses que no col·laborin amb el Centre Català d'Empresa i DDHH és un enfocament que els advocats consideren massa obert i poc ajustat al marc europeu.
Com a genèric consideren l'objecte de la investigació. Els lletrats reclamen que el text acoti l'àmbit subjectiu als llindars i categories fixats per Brussel·les; és a dir, grans companyies, grups empresarials i determinats models de franquícia.
El dictamen acordat en comissió, en canvi, conserva definicions pròpies i un perímetre d'actuació més ampli, cosa que, segons els lletrats, pot xocar amb la reserva estatal en matèria mercantil i amb l'harmonització comunitària.
La Generalitat s'extralimitarà
Així mateix, l'equip jurídic retreu que la Generalitat s'extralimitarà en “prevenir, investigar, avaluar i supervisar” l'activitat de les empreses catalanes a l'exterior.
"Les actuacions a l'exterior de les empreses que operen a Catalunya no són competència de la Generalitat ni tampoc de l'Estat espanyol, ja que suposaria la intervenció en un tercer estat, cosa que està prohibida per la legislació internacional", resa el seu informe.
En aquest sentit, afegeix que la Directiva Europea se centra en controlar si les companyies apliquen la diligència deguda en les seves cadenes d'activitat, no en perseguir vulneracions de drets humans en abstracte.
Diputats del Parlament voten les propostes de resolució del Debat de Política General el 9 d'octubre de 2025
Manca de neutralitat
El centre troba la seva llavor en la llei d'acció exterior 2014 i serà dirigit per una junta de govern formada per 11 experts en medi ambient, drets humans i activitat a l'estranger de les empreses.
Vuit els escollirà el Parlament i tres el Govern, tots a proposta d'un consell assessor, i estarà adscrit a la conselleria d'Unió Europea i Acció Exterior.
Sobre aquest punt, el servei jurídic ha alertat que no compleix les exigències d'independència, ni de configuració tècnica, previstes per als organismes que han de supervisar el compliment de la normativa europea sobre empreses i drets humans.
El PP estudia vetar-lo
Els impulsors incideixen que l'actual proposició ha incorporat esmenes tant en l'actual tramitació com en les dues anteriors, cosa que equilibra la funció punitiva amb la d'acompanyament a través de l'agència ACCIÓ, generant un major consens al voltant de l'organisme.
No obstant això, Comuns dona per fet que el Partit Popular (PP) portarà la proposició de llei al Consell de Garanties Estatutàries (CGC), cosa que obligaria a posposar un mes la votació. Un extrem que el partit d'Alejandro Fernández està estudiant, confirmen veus de la formació a aquest mitjà.
Susana Segovia, diputada dels Comuns i relatora de la proposició de llei del Centre Català d'Empresa i Drets Humans, al costat també del diputat David Cid als passadissos del Parlament
La ponent popular, Míriam Casanovas, ja va rebutjar en comissió el sistema de sancions, insistint que "el teixit empresarial català el conformen pimes en la seva gran majoria" i que la directiva europea "s'adreça a grans empreses amb més d'un miler de treballadors i una facturació anual de 450 milions d'euros".
Per la seva banda, Junts --que va amenaçar amb no donar el seu suport-- uneix els seus vots als de l'esquerra parlamentària, fregant-se les mans davant la possibilitat que Catalunya sigui "pionera" en la creació d'un centre d'aquestes característiques
La federació Lafede.cat, també impulsora de la iniciativa, es va negar durant la ponència a oferir al sector empresarial una cadira a la junta de govern, perquè hi veurien un conflicte d'interessos.
