El Govern d'Espanya està decidit a implicar-se en salvar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya a partir d'aquest dilluns.
L'agenda de la Moncloa ha prioritzat les eleccions de Castella i Lleó, on el PSOE preveu un bon resultat encara que sumin PP i Vox, i no ha volgut mullar-se en plena campanya respecte al traspàs de l'IRPF, que és la palanca que han d'activar perquè ERC retiri la seva esmena a la totalitat abans de divendres i els comptes no decaiguin, com passarà si no hi ha canvis, en la seva primera votació.
El calendari electoral va motivar que la votació de les esmenes es retardés una setmana; donant, encara que escàs, cert marge de negociació sense urnes pel mig.
El rebuig majoritari al nou model de finançament pactat entre l'executiu de Salvador Illa i el de Pedro Sánchez va ser --als ulls de la Moncloa, en aquest sentit-- una de les causes, si no la principal, de les patacades que han encadenat recentment a Extremadura i Aragó, utilitzat com a arma llancívola en ambdós casos per les dretes.
I de cara a almenys mantenir els 28 escons actuals a les Corts castellanolleoneses, no han volgut arriscar-se a cap acostament, per simbòlic que fos, amb el partit d'Oriol Junqueras, qui per la seva banda ha insistit en responsabilitzar el Govern d'incomplir els seus acords d'investidura i s'ha entossudit a demanar "una fulla de ruta clara" --ni més ni menys que això-- perquè l'impost sobre la renda quedi, a través d'una fórmula encara per concretar, en mans de la Agència Tributària de Catalunya.
Acord 'in extremis'?
Aquest serà el principal objectiu del president del Govern a partir de demà, amb cinc dies per davant que es preveuen frenètics.
Va ser ell mateix qui es va reunir amb el líder d'ERC de manera clandestina fa unes setmanes per frenar les seves aspiracions respecte a aquesta cessió, de la qual la vicepresidenta i Ministra d'Hisenda María Jesús Montero és encara menys partidària.
I serà també el mateix Sánchez qui, sense descartar més trobades en persona, intentarà desencallar un acord satisfactori per a ambdues parts.
Una de les opcions, en aquest cas, seria la tramitació d'una proposta de reforma de la LOFCA al Congrés dels Diputats per habilitar legalment aquesta cessió; amb la qual Illa, d'altra banda, sempre ha estat compromès tant en públic com en privat.
El president, a més, ha assegurat aquesta setmana en seu parlamentària que "aquest, com la resta d'acords d'investidura, es complirà"; i el que ha demanat encoratjadament al seu soci principal és que doni suport als pressupostos encara que l'IRPF trigui més a arribar.
ERC, desafiant
Els republicans semblaven disposats a alterar l'ordre dels factors --primer pressupostos, i després IRPF-- fins, precisament, la trobada entre Junqueras i Sánchez a la Moncloa.
Va ser llavors on el líder d'ERC va constatar, assegura, que el que li prometia el Govern no encaixava, almenys en aquest punt, amb els plans del president del Govern.
I va ser a partir d'aquell moment, amb el projecte pressupostari ja en marxa, quan va començar a pujar el to contra el PSC, refredant també els contactes privats.
Amb els comptes ja pactats amb els Comuns i tramitant-se al Parlament, la pressió ha crescut, doncs, per tot arreu.
Els republicans s'han aventurat a suggerir que, si el traspàs de l'IRPF pot esperar, els pressupostos també; i han posat sobre la taula l'alternativa d'aprovar suplements de crèdit "com el 2025" per injectar recursos a les diferents partides sense la necessitat d'aprovar comptes nous.
Tot això per reforçar l'amenaça que, si abans de divendres no hi ha moviments a Madrid, tampoc n'hi haurà a Barcelona.
Diferents escenaris
En relació amb els tempos, el reglament del Parlament preveu que ERC pugui retirar la seva esmena a la totalitat --tots els grups excepte PSC i Comuns han presentat la seva-- abans que comenci el ple de divendres.
Això implicaria que les esmenes quedin rebutjades en ser minoria i que els comptes segueixin la seva tramitació en comissió, per tornar-se a votar definitivament en unes setmanes amb marge perquè els republicans i el Govern es posin d'acord sobre el contingut dels pressupostos, sobre els quals Junqueras no s'ha pronunciat.
En el cas contrari, les esmenes de Junts, ERC, PP, Vox, CUP i Aliança Catalana sumarien una àmplia majoria absoluta i els comptes quedarien automàticament tombats, sent això la segona vegada que passa després de l'aprovació dels pressupostos de 2023 i suposant un "fracàs" --en paraules del mateix conseller de Presidència Albert Dalmau-- per al Govern, ja que en l'última ocasió ho va patir Pere Aragonès i el resultat van ser unes eleccions anticipades on ERC va perdre més d'un terç dels escons que tenia.
Eleccions anticipades?
Tot i que el Govern confia que ERC no entorpirà que la Generalitat augmenti les seves partides en gairebé 10.000 milions d'euros més --independentment que el cable que li ha promès llançar Sánchez doni resultat o no--, l'opció de tornar a les urnes existeix igual que la de continuar governant sense pressupostos o la de tornar-los a presentar en uns mesos perquè puguin acordar-se de cara al 2027.
Illa assegura que té un projecte "per als pròxims deu anys" i, de cara a poder-lo desenvolupar millor, decidirà.
En cas d'avançar-se els comicis, les enquestes asseguren que el PSC tornaria a ser primera força fins i tot amb més distància respecte a una segona posició que es disputarien ERC, Junts i Aliança Catalana.
Però l'auge de l'extrema dreta --també Vox milloraria notablement els seus resultats-- i la probable pèrdua de la majoria progressista actual, juguen a favor que el Govern, el Govern i ERC vulguin que, com tots ells han reiterat, s'esgoti la legislatura. I tenir pressupostos sol ser una garantia per aconseguir-ho.