El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha convocat aquest divendres una trobada amb representants dels partits del Parlament per abordar les conseqüències econòmiques de la guerra a l'Orient Mitjà, a l'espera de conèixer el marge fiscal que concedeixi la Unió Europea i les mesures del Govern espanyol, encara per concretar-se.
A més d'Illa, a la reunió hi van participar altres membres del Govern, com els consellers de Presidència, Albert Dalmau; d'Economia i Finances, Alícia Romero; i d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, així com el secretari d'Empresa i Treball, Pol Gibert.
Pel que fa als partits, pel PSC-Units van assistir a la cita els seus diputats Ferran Pedret i Elena Díaz; de Junts, Mònica Sales i Salvador Vergés; d'ERC, Esther Capella i Jordi Albert; pel PP, Juan Fernández i Àngels Esteller; pels Comuns, Jéssica Albiach i David Cid; i de la CUP, Dani Cornellà i Laure Vega.
En canvi, Vox i Aliança Catalana van declinar assistir a la trobada, celebrada a la sala Torres Garcia del palau de la Generalitat.
"Ajustos puntuals"
En acabar la reunió, el president del PSC-Units al Parlament, Ferran Pedret, va descartar que s'hagin d'aplicar rebaixes "substancials" d'impostos per afrontar la hipotètica crisi econòmica, en contra del que plantejaven diversos partits.
Pedret ha assegurat que el Govern no és partidari d'alterar substancialment l'estructura fiscal de Catalunya. Una cosa que ha justificat en la necessitat de mobilitzar recursos públics, encara que sense descartar que es puguin fer "ajustos puntuals", i de manera coordinada amb el Govern central.
Pressupostos
El diputat ha fet una crida a la prudència per veure l'evolució del conflicte i quines mesures són necessàries. "Algunes de les propostes es formulen ara, però ja les hem sentit en altres contextos en absència d'aquest conflicte", ha comentat al respecte.
Pedret ha defensat que les mesures que s'adoptin siguin graduals. I, en ser preguntat sobre si s'hauria de modificar el projecte de Pressupostos de la Generalitat per la guerra de l'Iran, ha apuntat que el ja presentat "permet, dins dels seus marges, actuar i desplegar les mesures que siguin necessàries", rebutjant així que hagin quedat desactualitzats. Una cosa que, en canvi, sí creuen partits de l'oposició.
A l'expectativa de la UE i del Govern
Per la seva banda, el conseller de Presidència, Albert Dalmau, ha explicat que el Govern determinarà les seves actuacions després de conèixer el marge fiscal que concedeixi la Unió Europea i les mesures del Govern espanyol.
Dalmau ha comentat que el Govern de Salvador Illa "mobilitzarà els recursos que calguin el temps que calgui".
Així mateix, ha aprofitat l'ocasió per demanar, de manera velada, el suport d'ERC als Pressupostos pactats entre el Govern i els Comuns: "Davant la inestabilitat, calen certeses i grans acords".
Dalmau ha valorat de manera "molt positiva" la reunió d'aquest divendres amb els grups parlamentaris, i ha explicat que aquestes reunions es repetiran de manera periòdica, així com amb els agents socials.
El conseller ha explicat que els sectors econòmics que més preocupen el Govern són els més dependents de l'energia. Entre ells, l'industrial, el químic o l'automobilístic.
Impostos
Després de la cimera, partits com Junts o el PP han demanat rebaixes d'impostos, mesures que els Comuns i la CUP han rebutjat; preguntat sobre si el Govern ho estudia, Dalmau ha respost que s'han plantejat "mesures d'una banda i de l'altra", i que la seva obligació és analitzar-les.
"Avui era el dia d'escoltar per poder actuar tan aviat com sigui possible, i un cop hem escoltat quines són les peticions i el marc de resposta que determina la Comissió Europea, actuarem", ha assegurat, agraint les contribucions dels grups.
En aquest sentit, el PP ha demanat "suspendre alguns impostos propis de la Generalitat que encareixen l'activitat econòmica", com l'impost sobre les emissions de CO2 als vehicles o una rebaixa en el tram autonòmic de l'IRPF, així com allargar la vida útil de les centrals nuclears d'Ascó i Vandellòs.
El portaveu dels populars, Juan Fernández, ha explicat que el seu grup ha proposat a Illa la creació d'un fons de 50 milions d'euros destinat a donar suport als autònoms, pimes i sectors "especialment exposats a l'augment de costos energètics". Uns diners que permetin obrir línies de crèdit a través de l'Institut Català de Finances "perquè les empreses puguin absorbir part de l'increment del cost del gasoil i de l'energia".