“Els pressupostos de la descongestió judicial”. Així defineix el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, la partida de 1.392 milions d’euros que espera disposar el seu departament el 2026, un 22,3% més que el 2023, l’últim pressupost aprovat.
La presentació dels comptes ha tingut lloc aquest dijous a la Comissió de Justícia i Qualitat Democràtica del Parlament, on Espadaler ha defensat que es tracta d’uns pressupostos orientats a adaptar el sistema judicial a l’arribada de 91 nous jutges previstos per a Catalunya, reduir els retards als jutjats i millorar el servei públic.
Cinc pilars estratègics
El conseller ha subratllat que el reforç de la planta judicial ha d’anar acompanyat també de més funcionaris (uns 300 més) i l’adequació d’espais judicials, un procés que es desplegarà progressivament al llarg de l’any, però per al qual considera imprescindible comptar ja amb els pressupostos aprovats.
El conseller Espadaler compareix en una Comissió de Justícia anterior
Tot això sense perdre de vista, ha afegit, altres àmbits clau del sistema, com són el funcionament de les presons, l’atenció als col·lectius vulnerables o el reforç del torn d’ofici. Àmbits d’actuació que concentren prop del 90% del pressupost plantejat.
Tanmateix, s’ha tingut en compte la transversalitat de tot el departament i, per això, els comptes s’han estructurat en cinc grans blocs temàtics: administració de justícia, execució penal —que inclou presons i polítiques de reinserció—, memòria democràtica, assumptes religiosos i dret civil i entitats jurídiques.
La prioritat: la descongestió
El principal eix del pressupost és precisament la descongestió del sistema judicial. Com ja s’ha dit, al llarg del 2026 s’espera la incorporació de 91 noves unitats judicials, que permetran passar de 871 a 962 places de jutges a Catalunya i assolir una ràtio d’11,6 jutges per cada 100.000 habitants.
Segons el Departament, aquesta ampliació permetrà incrementar en un 10,4% els assumptes resolts als tribunals.
Aquest reforç també implicarà la creació de fins a 300 nous llocs de treball de personal de l’Administració de Justícia, necessaris per consolidar el nou model organitzatiu derivat de la Llei 1/2025, a més d’adaptar infraestructures i espais judicials.
Millorar el torn d’ofici
Un altre dels capítols destacats és el reforç de l'assistència jurídica gratuïta, que comptarà amb 92,7 milions d’euros. Una injecció històrica que pretén revertir les retallades que ha patit el torn d’ofici des de 2011.
Els comptes també contemplen l’ampliació dels mòduls del torn d’ofici, incorporant àmbits que fins ara no estaven coberts per la justícia gratuïta, com determinades demandes civils o processos matrimonials.
Entre les novetats destaca a més un nou mòdul vinculat a drets socials, que garantirà la presència d’un advocat en els casos en què l’administració acordi la separació de menors de les seves famílies, i reforci així la protecció jurídica en aquestes situacions.
Ciutat de la Justícia a Barcelona
Atenció a les víctimes
El pressupost també posa el focus en l’atenció a les víctimes i col·lectius vulnerables.
Entre les mesures previstes figura una inversió d’un milió d’euros per millorar les sales d’espera destinades a víctimes, famílies i infància en seus judicials, amb l’objectiu —segons el conseller— “d'humanitzar més la justícia”.
A això s’hi suma la consolidació del model Barnahus, amb 2,3 milions d’euros, el reforç dels programes d’atenció inicial a víctimes de violència masclista i el desplegament de les unitats de valoració forense integral, dotades amb 2,8 milions d’euros finançats pel Pacte d’Estat contra la violència de gènere.
Foc a les infraestructures
En paral·lel, els comptes mantenen també una aposta rellevant per infraestructures judicials.
Entre els projectes més destacats figura el Fòrum de la Justícia de Tarragona, amb una inversió global de 94,2 milions d’euros, les obres del qual comencen ara, al març de 2026, i finalitzaran previsiblement el 2028.
Façana de l’Audiència de Barcelona
Així mateix, continua el projecte de la nova seu de l’Audiència Provincial de Barcelona, actualment en fase d’excavacions arqueològiques i amb una inversió prevista de 104,7 milions d’euros, amb previsió d’entrada en funcionament el 2032.
El nou edifici judicial de Martorell, per la seva banda, està en execució amb una inversió de 21,6 milions d’euros i hauria de finalitzar el 2028.
Seguretat, formació i reinserció
El bloc d’execució penal inclou mesures per reforçar tant la seguretat com la reinserció a les presons catalanes.
El pressupost contempla la construcció de la Unitat de Formació del Personal Penitenciari al complex de Quatre Camins, amb una inversió de 10,1 milions.
La presó de Ponent, a Lleida
Els comptes d’aquest any també destinen bona part a reforçar i "rellançar" el CIRE, l’empresa pública que dona feina a interns, amb una injecció de 10,4 milions d’euros, cosa que permetrà ampliar els programes de formació, ocupació i inserció laboral d’interns en centres com Puig de les Basses o Brians 2.
A més, es destinen 9,2 milions d’euros a unitats d’intervenció compensatòria i programes de benestar emocional per millorar la salut mental dels interns més vulnerables.
En matèria de seguretat, el departament preveu instal·lar escàners corporals en tres centres penitenciaris, sistemes d’inhibició de telefonia en dues presons i tecnologia per detectar i inhibir drons en altres tres centres.
Altres propostes
El pressupost també impulsa mecanismes alternatius de resolució de conflictes, com la mediació o la conciliació, a través de l’avantprojecte de llei de gestió adequada de conflictes, amb 450.000 euros.
En l’àmbit de memòria democràtica, la dotació s’eleva fins a 10 milions d’euros, amb el desplegament de la futura llei i l’elaboració del nou Pla de Fosses 2026-2028.
El Papa Lleó XIV, assegut amb l’ambaixadora d’Espanya a la Santa Seu, Isabel Celaá, el president Salvador Illa i el conseller Ramon Espadaler
Així mateix, el departament manté partides per a assumptes religiosos, amb 2,2 milions en subvencions a entitats i confessions, i per a dret civil i entitats jurídiques, que inclouen l’actualització del llibre sisè del Codi civil català.
Els comptes incorporen també mesures per fomentar l’ús del català a l’Administració de Justícia, amb 700.000 euros destinats a un mòdul específic en l’assistència jurídica gratuïta i nous incentius per a funcionaris que tramitin procediments en aquesta llengua.
El conseller ha conclòs que el pressupost “consolida una transformació profunda del sistema de justícia a Catalunya i posa les bases d’un servei públic més àgil, proper i eficient”.