El compte enrere està en marxa i juga en contra de Junts, que busca la manera d'aturar la sagnia de vots que beneficia l'extrema dreta amb les eleccions municipals de maig de 2027 albirant-se a l'horitzó.
L'escletxa podria ser més lesiva a Manresa. Amb dos regidors provinents del Front Nacional i les tensions pròpies de la manca d'integració de la comunitat estrangera, la capital del Bages es presenta com el termòmetre de l'auge de l'extrema dreta catalana als ajuntaments.
Però la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, encara no ha triat el seu candidat allà; la seva letargia la fa sortir en desavantatge davant Junts, que hi posa tota la carn a la graella i negocia una llista conjunta amb Sergi Perramon, la cara de l'extrema dreta a Manresa.
Maniobra
L'equació la completen dos noms de l'esfera neoconvergent. Si bé l'ex del Front Nacional troba el seu interlocutor en Ramon Bacardit, aquest tipus d'apropaments necessiten un tercer que posi la llavor i maniobri a l'ombra.
Jaume Clotet, ex dircom del Govern amb Carles Puigdemont, manté una relació d'amistat amb tots dos i va temptar Perramon fa uns mesos. Aquells contactes --en què també va participar l'expresident Artur Mas, reunió presencial mitjançant-- van servir per deixar el terreny sondejat, però no perquè s'enrolés a Junts.
El jove regidor va presentar al desembre Avenç Nacional. Un projecte amb el qual vol unir el "catalanisme d'ordre" i que ja reprodueix a l'àrea metropolitana des d'aquest divendres, amb la presentació de Lluís Fernández Alà a Sant Cugat. Allà també aspira a crear una candidatura conjunta i tornar Junts al "centredreta".
Negociacions ara formals
Al municipi del Vallès, ja governen els neoconvergents, però a la Catalunya central, aquests insisteixen a aprofitar l'estirada de Perramon i exploren concórrer units a les municipals. Les converses fins ara eren informals, però han derivat ara en una negociació formal.
L'entesa pretesa pivota entorn de les carpetes habituals de l'espai que ocupa l'ex del Front Nacional: seguretat, immigració i llengua. Com ha explicat aquest divendres Nació Manresa i ha confirmat el regidor en conversa amb aquest mitjà, demana canviar el sistema d'ajudes socials, més control sobre l'empadronament i més policia.
El secretari general de Junts, Jordi Turull, el portaveu de Junts a Manresa, Ramon Bacardit i la presidenta comarcal, Eulàlia Sardà
L'aliança no està tancada, però prendrà forma en els pròxims mesos per "donar cabuda a les diferents sensibilitats, més enllà de Junts i d'Avenç". De fet, el també secretari general del Cercle Català de Negocis espera trobar-se amb altres representants locals, com Joan Vila, d'Impulsem, qui va apuntalar el govern actual de Marc Aloy (ERC) en un pacte amb el PSC.
D'Aliança, però, no se'n coneix candidat, per la qual cosa encara no hi ha indicis de cap contacte amb l'espai d'Orriols.
Amnistiat
Estratega de comunicació de la Generalitat en el procés, Clotet va continuar sota la presidència de Quim Torra, tot i que el seu aterratge a la plaça Sant Jaume es remunta al primer Tripartit, quan va assumir la cap de premsa del Departament de Governació.
La seva tasca com a gurú de la comunicació pel referèndum de l'1-O el va portar a ser imputat com a artífex de la pàgina web del Pacte Nacional pel Referèndum, participant activament en la difusió de la votació independentista.
L'amnistia que va aprovar el Govern de coalició de Pedro Sánchez va extingir la causa d'aquest home del nucli dur de Puigdemont.
Jaume Clotet recull el Premi Pla de literatura en català a Barcelona el 2023
A l'ombra
La frontissa de Junts amb el líder d'Avenç Nacionalista aprofita la seva exposició pública en columnes d'opinió per difondre les posicions del partit, que en qüestions com la immigració, per convicció o necessitat, s'entrecreuen amb les de l'extrema dreta.
De fet, Clotet ha trobat en la recent regularització d'immigrants de la Moncloa un pretext per demanar un enduriment de les fronteres, i vincular la "immigració descontrolada" amb la "degradació" dels serveis públics, del català i del dret a l'accés a l'habitatge.
En un altre article a Elnacional.cat, va cridar a limitar el creixement demogràfic de Catalunya, a tomb amb la projecció demogràfica que infla la població fins als 10 milions el 2050. "Jo vull deixar un país reconeixible a les meves filles, igual que vaig rebre un país dels meus avis i dels meus pares, que jo, i ells, podíem reconèixer", va publicar.