El Govern ha inclòs el coneixement de les llengües cooficials de l'Estat com a requisit d'arrelament per a la renovació dels permisos de residència obtinguts a través del procés extraordinari de regularització de migrants amb el qual preveu beneficiar mig milió de persones.
Així ho recull l'esborrany del Reial decret, al qual ha tingut accés Europa Press, que assenyala que, de manera excepcional, si en procedir a renovar el seu permís després del primer any de vigència, l'immigrant no compta amb un contracte laboral, podrà prorrogar-lo sempre que s'acrediti estar en recerca activa de feina i inscrit en el servei públic d'ocupació.
O bé que s'aporti un informe d'esforç d'integració emès pels òrgans competents de la Comunitat Autònoma del seu lloc de residència que recomanin la pròrroga. "L'informe, si és favorable, certificarà, entre altres elements, l'aprenentatge de les llengües oficials del lloc de residència", afegeix el text.
No obstant això, recull també que es podrà prorrogar sense necessitat d'acreditar els anteriors requisits si concorren circumstàncies com malaltia greu o discapacitat o haver assolit l'edat legal de jubilació. La norma encara ha de ser dictaminada pel Consell d'Estat i aprovada pel Consell de Ministres, per la qual cosa està subjecta a canvis.
Satisfacció d'ERC
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va avançar aquest dijous que havia aconseguit que el Govern inclogués en el nou Reial decret el coneixement i ús del català, així com d'altres llengües oficials de l'Estat diferents del castellà, com un dels supòsits vàlids per acreditar l'arrelament.
Segons ha informat la formació, aquest Reial decret està previst que sigui aprovat properament pel Consell de Ministres. En aquest sentit, ha assenyalat que la mesura permetrà que l'aprenentatge i l'acreditació del català siguin reconeguts en la revisió posterior a l'autorització per regularització extraordinària.
D'aquesta manera, els secessionistes subratllen que l'arrelament deixa de mesurar-se exclusivament a través de criteris administratius o laborals i passa a incorporar una dimensió social i comunitària: "La integració real a la societat, la participació i la voluntat de formar part del país".
El diputat d'ERC Jordi Salvador ha celebrat que aquesta proposta d'ERC "hagi estat finalment incorporada al text". "Aprendre català no és un tràmit, és integració real. Reconèixer-ho com a via d'arrelament és reconèixer la realitat social, cultural i lingüística de Catalunya i apostar per una regularització que construeixi comunitat i garanteixi drets", ha afirmat.
Els secessionistes sostenen que aquest fet representa un "avenç clar" en el reconeixement de la diversitat lingüística d'Espanya i en el desenvolupament de polítiques migratòries orientades a garantir drets, cohesió social i igualtat d'oportunitats.
La Generalitat també ho demana
Prèviament, la Generalitat de Catalunya ja havia presentat una esmena al Projecte de Reial decret de regularització extraordinària perquè el coneixement del català es tingui en compte en la primera renovació de la residència de migrants, segons ha informat la conselleria de Política Lingüística en un comunicat.
L'esmena, que es va anunciar aquest dimecres en la primera reunió de seguiment del denominat "Pacte Nacional per la Llengua", preveu que en la modificació del Reglament d'Estrangeria es valori l'aprenentatge de les llengües oficials de les comunitats, per "reforçar la integració lingüística com a eina de cohesió".
Un any per aprendre català
La proposta estableix que les persones regularitzades tindran un any, fins a la primera renovació del permís de residència, per iniciar-se en l'aprenentatge de les llengües oficials de les comunitats, i que cada autonomia "podrà determinar com articula i acredita els coneixements".
En el cas de Catalunya, la conselleria s'integrarà en els mecanismes de seguiment de la regularització per "garantir una oferta adequada de cursos i materials d'aprenentatge de la llengua".
Mentrestant, el Govern basc ha presentat una altra esmena al decret de Regularització extraordinària de migrants perquè es tingui en compte l'euskera en la renovació de la seva residència amb l'objectiu d'aconseguir "una millor i més gran integració i, per tant, millor i més gran cohesió social".
Així ho ha anunciat la vicelehendakari primera i consellera de Cultura i Política Lingüística, Ibone Bengoetxea, en declaracions realitzades als mitjans de comunicació a Vitòria-Gasteiz.
A preguntes dels periodistes, la consellera ha assegurat que li sembla "adequat" que la Generalitat hagi presentat una esmena al projecte de Reial decret de regularització extraordinària perquè el coneixement del català es tingui en compte en la primera renovació de la residència de migrants i, d'aquesta manera, "incorporar la llengua com un element més de cohesió, d'arrelament, de sentit de pertinença i com a eina d'una millor i més gran integració i, per tant, millor i més gran cohesió social".
Així mateix, ha revelat que el Govern basc també ha plantejat una esmena similar. "Això ho fem, primer, perquè posem en valor la llengua com a eina per a aquesta cohesió, que ja ho tenim detectat per a aquest projecte o aquesta estratègia de país que el Govern té en marxa, que és 'Jauzia gara'", ha indicat.
En tot cas, també ha considerat que la regularització que es preveu "és excepcional", i a l'Executiu basc li preocupa "el que és estructural i quotidià". "En aquest sentit, com a Govern, ja hem dit més d'una vegada que en aquesta relació bilateral amb l'Estat, el que demanem són respostes estructurals", ha destacat.
Ibone Bengotxea ha dit que, per això, l'Executiu d'Euskadi "ha traslladat al Govern espanyol una proposta d'ampliació de les seves capacitats en gestió de les polítiques migratòries, dins de les quals la qüestió lingüística, per descomptat, també està incorporada".