El primer que ha fet Salvador Illa en el seu retorn al Palau de la Generalitat aquest dilluns ha estat sumar un esforç més a la lluita contra el drama de l'habitatge. Tota una declaració d'intencions després de 30 dies de baixa mèdica per una infecció òssia que el va obligar a aturar en sec la seva activitat.
El president no ha amagat la seva "il·lusió" per la temàtica de l'acte amb què ha reprès la seva agenda, després d'una declaració institucional en què ha assegurat ser "plenament conscient del que ha viscut Catalunya" durant la seva absència, amb la pitjor crisi de Rodalies, dos temporals i diverses vagues.
Davant el president de la Conferència Episcopal Tarraconense, Joan Planellas, altres càrrecs religiosos i els consellers de Territori, Sílvia Paneque, i de Justícia, Ramon Espadaler, Illa ha elevat a "missió de país" garantir l'accés a l'habitatge. I s'ha congratulat de comptar amb la complicitat de l'Església a Catalunya.
Ell i Planellas han signat un protocol pel qual la comunitat eclesiàstica es compromet a revisar les seves propietats per posar-ne una part a disposició del parc públic d'habitatge. De fet, el socialista ha destacat la "capil·laritat" de les diòcesis catalanes al territori, amb 2.000 parròquies en 850 municipis.
Gest pioner de "política humanista"
Un gest que, "pioner" a Espanya i inspirat en una política posada en marxa a Malta segons ha explicat Illa, implica incorporar també "patrimoni moral", un exemple de la política humanista que ha defensat només unes hores abans, en el discurs de la seva reincorporació.
El Govern i la Conferència Episcopal Tarraconense formaran un grup de treball amb cinc membres designats per cadascú que es reuniran una vegada al semestre. Identificaran rectories, edificis, pisos i solars de l'Església amb les condicions adequades per incloure'ls al mercat residencial de tipus social.
Així, l'Administració catalana podrà comptar amb aquests béns durant un període de fins a 99 anys, un termini que es negociarà conveni a conveni.
La Generalitat s'ocuparà de les gestions necessàries per als canvis d'usos, de les obres de rehabilitació i de la gestió dels habitatges socials, mentre que les diòcesis hauran d'iniciar un inventari de les propietats que posaran a disposició del Govern.
Un 'win-win'
L'acord amb les diòcesis catalanes és un guany segur també per a la comunitat religiosa. Planellas ha destacat que l'Església té "determinats béns que ha d'intentar tirar endavant, a vegades sense finançament", i ha celebrat el pacte per contribuir a l'accés a l'habitatge amb aquests béns.
Ha subratllat que aquest acord posa "un gra de sorra" per solucionar el dèficit d'immobles, i ha destacat la finalitat pública de l'Església i la seva unanimitat per impulsar aquest acord.
"També volia donar aquest missatge: en comptes de fer una política polaritzada, hauríem de sumar, hauríem d'unir. I el tema de l'habitatge és un tema de país, no un tema merament del Govern. Per tant, hem de sumar, no restar", ha conclòs.
El president de la Generalitat, Salvador Illa (i), i el president de la Conferència Episcopal Tarraconense, Joan Planellas (d), durant la signatura de l'acord de cessió d'habitatge social
Espantar fantasmes
L'aliança es produeix després que aquest cap de setmana l'Executiu socialista hagi publicat els informes que avalen la prohibició de la compra especulativa d'habitatge, sent la principal exigència dels Comuns, que ja negocien els pressupostos de 2026.
Precisament, Illa ha aprofitat la signatura del protocol per avançar que hi haurà "notícies en els pròxims dies". "La voluntat del Govern és anar amb tot en matèria d'habitatge; amb els peus a terra, sense fer castells a l'aire, sinó fent plantejaments ambiciosos però viables i realitzables", ha afegit.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, durant la signatura de l'acord de cessió d'habitatge social, al Palau de la Generalitat, a 16 de febrer de 2026, a Barcelona, Catalunya (Espanya)
Contra la compra especulativa
Ha asseverat que el seu equip continua "estudiant mesures", i ha volgut espantar els fantasmes que genera aquesta qüestió tan controvertida: "No vol dir que posem en risc ni en discussió la propietat privada, sinó que hi ha una funció social de la propietat privada que és l'accés a l'habitatge i s'ha de preservar".
Segons un dels citats informes que analitza la constitucionalitat de la mesura, les comunitats autònomes "estan constitucionalment legitimades per establir limitacions als drets de propietat privada" utilitzant normes i instruments propis del dret administratiu.
Això, malgrat l'oposició d'agents econòmics i part del món jurídic, de la qual va donar compte aquest mitjà.