Un dinar amb Karl Jacobi, l'alemany ‘antiindepe’ que va idear l'illa artificial de Barcelona
Crónica Global troba el polèmic empresari, desaparegut després del seu intent de ser alcalde a les municipals de 2019
El polifacètic icona del constitucionalisme no vol ensenyar el seu rostre actualment per evitar que el reconeguin
L'empresari alemany Karl Jacobi (Colònia, 1949) està convençut que podria haver passat a la història per les seves habilitats musicals si la seva veu no s'assemblés tant a la del britànic Joe Cocker, a qui ha interpretat en locals d'arreu d'Europa juntament amb la seva banda de rock and roll Group 66, de la qual continua sent baixista.
Però possiblement ho farà per sumar-se a la batalla contra l'independentisme durant el procés –el que va posar al mapa mediàtic el seu hostil accent teutó i la seva reconeixible calvície– i especialment per idear un pla per ampliar Barcelona amb blocs d'habitatge al mig del mar com a resposta a la crisi de l'habitatge.
Amb aquesta proposta es va presentar a les eleccions municipals de 2019. I recorda amb orgull que es va quedar “a 7.000 vots de Vox”, encara que no va aconseguir entrar al consistori. El seu projecte, que pretenia que aquests pisos formessin la paraula Barcelona “perquè es pogués llegir des de l'aire”, va quedar aleshores en un calaix. I poc després es va retirar i no se'n va saber res més d'ell. Fins avui.
Als 77 anys gaudeix d'una casa amb piscina a Alella amb la seva dona, catalana, a qui va conèixer als vuitanta quan va arribar. S'ha deixat créixer la barba canosa, amb la qual busca passar desapercebut pel carrer. Costa molt posar-se en contacte amb ell, però accedeix a dinar amb Crónica Global i acudeix a la cita amb puntualitat europea. Ara és molt gelós de la seva intimitat i no vol que el seu rostre sigui ni tan sols fotografiat per l'equip audiovisual d'aquest mitjà.
Aigua amb gas
Jacobi estreny la mà com en els vells temps. Ha aparcat a prop del restaurant El Boliche, entre els carrers Consell de Cent i Pau Claris, i de seguida demana aigua amb gas. És dimecres. Porta unes ulleres de sol intimidants i vesteix uns pantalons de vestit oversize, una americana blava més ajustada i una camisa negra amb botons beige.
“Voldran preguntar-me per les dues veritats que li vaig dir a Roger Torrent, imagino”, diu. Inspecciona el menú executiu de la carta mentre busca treure's de sobre com més aviat millor, amb el gel encara per trencar, el famós incident al Círculo Ecuestre que el va conduir a l'estrellat. Del qual diu no penedir-se, “ni de bon tros”.
En ple apogeu del procés, l'empresari es va aixecar de la seva cadira en un àpat amb Torrent i va anomenar “criminals” als líders independentistes enmig del fòrum econòmic, al qual va acudir amb altres empresaris alemanys. “Voto jo que tots vostès van a la presó!”, li va etzibar a l'aleshores president del Parlament. I el públic, atònit, va esclatar en aplaudiments.
Fulletó electoral i propagandístic de Karl Jacobi per a les municipals de 2018 Barcelona
"Jo era una persona normal, fins que van venir els independentistes i zas, zas, zas", diu, mentre sacseja un ganivet i simula que se'l passa d'un extrem a l'altre del coll.
L'endemà de la viral intervenció a l'Ecuestre, explica, el seu correu electrònic va quedar inundat amb 16.000 mails. Va haver de donar de baixa la línia del mòbil per l'allau de trucades. Li van arribar peticions d'entrevistes de tots els mitjans, col·laboracions empresarials arreu i fins i tot propostes de diferents partits polítics, com PP o Vox, detalla, mentre li serveixen l'amanida cruixent que pren de primer.
Amanida ‘crunchy’
Però Karl sempre va voler ser un vers lliure, explica. Va decidir muntar la seva pròpia candidatura, Força Ciutadana-Jacobi Alcalde, la llista electoral de la qual va tancar l'aristòcrata Álvaro de Marichalar. I entre les propostes, a més de la ‘illa de Barcelona’, figuraven idees com traslladar ministeris a la ciutat comtal o un agressiu pla antiokupa.
El seu somni, en qualsevol cas, era emular l'arxipèlag Palm Jumeirah de Dubai, un complex residencial de luxe construït artificialment i ple d'apartaments, hotels i restaurants. “El degà del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona em va dir que estava boig”, explica.
Com pensava dur a terme aquest projecte? Jacobi no es talla: el seu pla implicava contractar milers d'indis i pakistanesos, amb estàndards salarials molt més baixos que els espanyols, per “treballar com formigues en un rusc”. I la legislació laboral? “Si hi ha voluntat, es pot fer de tot”, respon.
Proposta de les illes de Barcelona de Karl Jacobi
—Senyor Jacobi, vostè creu en Déu?
—És clar que sí —assegura, mentre les llàgrimes s'acumulen als seus ulls. A continuació, recorda quan va morir el seu germà, una nit de fa 40 anys. Una sèrie d'estranyes circumstàncies li van fer anticipar un esdeveniment tràgic que va marcar la seva vida per sempre. Des de llavors, el cristianisme ha estat un eix vertebrador de la seva vida.
L'alemany no és tan amic, en canvi, de l'islam. Considera el rebuig a aquesta religió “normal” per la virulència dels seus postulats i les seves posicions “extremes” que s'estan expandint per Europa com una taca d'oli.
En canvi, Jacobi sí que es considera feminista. “El 90% de les meves empleades sempre van ser dones. Aporten sempre una visió diferent dels problemes i els homes ens hem esforçat molts anys a menystenir-les”, apunta.
Magret d'ànec (amb suplement)
Diu que, per als europeus, el català sona molt malament; per això no s'ha esforçat a aprendre'l en les més de quatre dècades que fa que és en aquest racó del Mediterrani. “És com l'holandès, del qual els alemanys diem que no és un idioma, sinó una malaltia”, sentencia.
Jacobi mai no es va sentir atret per les tesis independentistes. Explica que, una vegada, en un dinar en què es va trobar amb Jordi Pujol, li va dir que era un “criminal”. Es van aixecar quatre escortes alhora, però ell els va calmar. "Pujol era un criminal, però un criminal molt intel·ligent”, puntualitza.
“Jo crec que l'expresident va llegir molt bé un llibre que al meu país coneixem molt bé: es diu Mein Kampf i el va escriure un tal Adolf Hitler”, exclama, perquè “el separatisme destrueix les famílies”.
Abans de Torrent, de Colau, de Pujol i de Puigdemont, Jacobi va ser un simple publicista, un dels més brillants que han passat per la ciutat. Va venir de Colònia amb 37 anys, quan era gerent de “l'empresa de publicitat més gran d'Alemanya”. Però volia fugir del fred, l'hivern i la grisa Europa, així que es va tirar a la piscina i va caure a Alella. Aquell mateix any, 1984, va fundar l'agència Jacobi & Partners Estratègies Creatives.
Karl Jacobi durant la seva candidatura a alcalde el 2018
No li va anar malament, i cinc anys després ja havia creat el conglomerat ComVort, una firma de publicitat i marketing que es va convertir en un petit imperi del branding.
El renaixentista Jacobi ha cultivat molts gustos al llarg de la seva vida, com la psicologia, la mecànica o la fusteria. També l'automobilisme, la seva última passió prohibida. “Adoro anar en cotxe, el faig servir fins i tot per anar a comprar el pa".
Una de les seves facetes més desconegudes és la de pilot de curses. De fet, explica que va arribar a guanyar tres vegades el campionat d'Espanya de cotxes clàssics, al volant del seu Lotus Elan del 65. “Vaig calcular cada detall a la perfecció, i el cotxe va respondre. Em van fer proves antidrogues per comprovar que no em dopava. Però era el meu Lotus, que volava…”, recorda.
De la seva passió pels automòbils va sorgir una altra de les seves sonades propostes polítiques. Jacobi volia –i vol– que tots els ciutadans de Catalunya tinguin dret a circular pel Circuit de Montmeló. “No pot ser que paguem tots per una cosa que no fem servir”, ironitza. És natural: el castigat circuit acumula pèrdues econòmiques des de fa més d'una dècada.
Crêpe de plàtan i xocolata
“La política és un verí”, xiuxiueja Jacobi, mentre escura el seu Vichy català. Després de les municipals de 2019 es va apartar de tot, es va allunyar dels focus i es va dedicar a la vida contemplativa, a la seva dona, les seves filles, a Déu i a la música. “Al meu país diem que és millor un final amb ensurt que un ensurt sense final”.
En sortir del restaurant, al carrer Consell de Cent, assegura que les superilles són un nyap que “van destrossar el llegat” d'Ildefons Cerdà. "Ada Colau és una altra criminal... jo l'anomeno Alí Babà".
Jacobi, que mai va pensar a tornar a la seva Alemanya natal després de la jubilació o durant el turbulent procés, confessa que potser ha arribat el moment de tornar a Colònia. El motiu és molt més gran que la política o els negocis: serà avi i vol ser partícip d'aquesta aventura. Té molt per explicar-li al seu futur net. Ha viscut una vida que val per centenars.
