El Govern eleva a gran prioritat la protecció de l'R1 davant dels temporals
El caos ferroviari encararà la recta final amb la reobertura imminent dels trams encara suspesos, tot i que les reduccions de velocitat continuaran fins a l’abril
Altres informacions: La borrasca 'Nils' provoca la mort d’una dona a Barcelona en caure-li una teulada
Notícies relacionades
Al mateix temps que transcendia la mort d’una dona a Barcelona pel temporal de vent Nils, el secretari d’Estat de Transports, José Antonio Santano, assenyalava la protecció de la xarxa ferroviària davant el canvi climàtic com una de les grans prioritats del Ministeri un cop es doni per tancada la crisi de Rodalies.
Una urgència que exemplifica a la perfecció l'R1, que travessa el Maresme a primera línia de la costa. Precisament, el fort onatge de la borrasca de gener, que responia al nom de Harry, va causar estralls al passeig marítim de Badalona, deixant a la intempèrie els fonaments de la via.
A curt termini
En una compareixença aquest divendres per donar compte de les novetats del sistema ferroviari, l’alt càrrec enviat pel ministre Óscar Puente i la consellera de Territori, Sílvia Paneque, han manifestat la seva preocupació per la vulnerabilitat d’aquesta línia com a focus potencial de greus i recurrents incidències.
Santano ha defensat que la comissió pactada entre ambdues administracions per abordar l’impacte del canvi climàtic en les infraestructures es reuneixi més aviat que tard: "Cal posar ja sobre la taula l'R1 i com impacta la proximitat del mar, quines mesures es poden prendre a curt i llarg termini".
Necessitaran el MITECO
Així mateix, ha assegurat que seria "intel·ligent" moure fitxa per protegir una línia que transporta a l’ordre de 100.000 viatgers els dies laborables.
I ha avançat la seva complexitat, ja que "és domini públic marítim terrestre", per la qual cosa la qüestió implica també el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.
El secretari d'Estat de Transports, José Antonio Santano, i la consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque
La consellera Paneque, per la seva banda, ha assenyalat que la pretesa protecció s’ha de concretar en el si de l’esmentada comissió i d’acord amb els experts: "Aquest grup ens assenyalarà les millors solucions per protegir la línia dels efectes dels temporals de mar".
La també portaveu del Govern --que aquest dijous va defensar al Parlament el gran esforç per revertir la crisi del tren-- ha aprofitat per apel·lar a "aquells que han tingut responsabilitat de govern" a sumar-se al "gran acord per la mobilitat" que planeja l’Executiu, en una al·lusió velada a Junts i PP.
🚉 @SilviaPaneque: "D'aquesta crisi pot sorgir l'oportunitat d'un pacte de país pel transport públic i ferroviari"
— Territori (@territoricat) February 12, 2026
🤝🏻 Un acord amb agents econòmics i socials per impulsar inversions estructurals i una mobilitat sostenible a tot el territori.
🔗 https://t.co/sn1WyoGJG2 pic.twitter.com/5Bwpdbt07w
Recta final de la crisi
Rodalies reobrirà els trams encara pendents a tot estirar la setmana vinent. De fet, les marxes blanques ja han revisat l'RL4 entre Cervera i Terrassa, Adif ja ha acreditat la seguretat de la infraestructura i la Generalitat donarà ordre de recuperar el servei aquest dissabte.
Els trens també han tornat a circular a l'R15 aquesta setmana, excepte l’últim tram, de Reus a Riba-roja, on els treballs obliguen a transitar a 30 quilòmetres per hora, cosa que no permet donar un servei comercial "competitiu".
Circulació lenta
De fet, hi ha 200 punts sobre els quals pesa alguna limitació temporal de mobilitat; la meitat es deuen a obres del Pla de Rodalies posades en marxa abans de l’accident de Gelida i l’altra meitat, a conseqüència de la crisi.
Aquestes últimes decauran de manera progressiva, una part abans d’acabar el mes de febrer i l’altra, al llarg del mes de març. Així mateix, quan s’aixequin les reduccions al corredor del Mediterrani, cosa que es preveu per a finals d’any, es contempla que només quedin 20 trams amb circulació lenta.
Imatge d’un tren de Rodalies aturat
Són xifres, però, subjectes a canvi: al març començaran les obres als túnels del Garraf, cosa que obligarà a reduir freqüències i a prestar un servei alternatiu per carretera, sense que encara se sàpiga si caldrà reduir la velocitat.
90 milions, la factura d’Adif
Paneque ha valorat la mobilització de recursos sense precedents per dur a terme una inspecció intensiva i exprés de tota la xarxa per actuar preventivament sobre 91 punts amb uns 400 tècnics d’Adif i empreses subcontractades.
La companyia pública s’ha gastat uns 90 milions d’euros en obres d’emergència. Són 10 més del que havia previst, i la xifra encara creixerà més, ha avançat Santano.
