Emprendre després dels 50: quan l'edat es converteix en una porta cap a l'èxit
Els casos d'empresaris que han triomfat quan d'altres estan pensant en la jubilació són nombrosos i abasten diferents països, èpoques i sectors
L'edatisme sembla que també s'imposa en el món de l'empresa. Els mitjans es centren a parlar dels joves emprenedors de menys de 30 anys.
Ells són el futur, però també n'hi ha molts que en són exemple i van triomfar passats els 50. D'ells, no sempre se'n parla.
Emprendre passats els 50
Un dels casos més destacats dels darrers anys és el de Julio Estalella. Aquest treballador va estar dues dècades a Abengoa, fins que el 2019 el van acomiadar en un ERO de l'empresa.
Luny de rendir-se, el gadità va fer de la necessitat virtut i va decidir convertir una afició personal en el seu proper negoci.
Convertir una afició en negoci
Més enllà de la seva feina, com tot ésser humà, Estalella tenia les seves aficions i una d'elles era la cuina. Havia experimentat a casa creant diferents i, sobretot, diverses salses picants.
La seva inspiració era el tabasco, però se li quedava curt. Acomiadat, va començar a desenvolupar una proposta vinculada a la seva terra i la va trobar. El resultat va ser una salsa elaborada amb vinagre de Xerès i vi olorós. Un segell andalús com pocs. Així que, amb 53 anys i sense feina, va fer el gran salt.
Salses picants premium
Estalella va donar nom a les seves receptes i el 2020 va fundar un negoci. La idea va començar a créixer fins a convertir-se en Salsas Quietud, una marca especialitzada en salses picants premium que és sinònim d'èxit.
El 2023, el projecte ja havia superat les 10.000 ampolles venudes i arribava a prop de 100.000 euros de facturació. I l'èxit continua.
Aquell mateix any, l'andalús va ser reconegut als Premis +50 Emprende i poc després la marca va ampliar la seva presència al mercat. Va passar de vendre a Espanya a comercialitzar els seus productes també fora de les nostres fronteres.
De la merceria a la moda
No ha estat l'únic cas, abans d'ell n'han vingut d'altres. Lola Casademunt n'és un altre exemple clar. La dissenyadora catalana tenia exactament 50 anys quan va fundar la seva marca.
Era 1980 quan tot va començar. Acabava de quedar vídua i tenia quatre fills a càrrec seu. Havia de tirar endavant i ho va fer. Va començar amb una cosa senzilla, fabricant accessoris per als cabells.
El disseny el feia al soterrani de casa seva a Cardedeu, un petit poble de Barcelona, i va anar tirant. Amb això va comprar dues merceries i va ampliar progressivament l'activitat fins que va arribar al disseny de moda.
53 milions de facturació
Més de quatre dècades després, Lola Casademunt era una reconeguda firma de moda que facturava al voltant de 53 milions d'euros l'any. La seva roba es comercialitzava en més de 60 països i era sinònim d'èxit.
Avui, tot i que Casademunt va morir, la companyia continua vinculada a la família. La seva filla, Maite Gassó, està al capdavant de la marca.
El cas McDonald's
I si parlem de marques fundades amb més de 50 anys, no n'hi ha cap de més internacional que McDonald's. Sí, la hamburgueseria més famosa del món va ser fundada per un emprenedor de 52 anys.
El seu nom era Ray Kroc i poc s'imaginava que a la seva edat fundaria un imperi. La idea li va venir quan va visitar el petit restaurant d'hamburgueses dels germans Dick i Mac McDonald a San Bernardino, Califòrnia.
La diferenciació
Ell no era més que un venedor de màquines per preparar batuts en aquella època, tot i que portava dècades desenvolupant diferents activitats comercials.
Què va veure en aquell restaurant? Una invenció dels McDonald. En el seu restaurant, aquests germans havien desenvolupat un sistema de servei ràpid que permetia preparar hamburgueses amb una rapidesa molt superior a l'habitual.
Creixement
Kroc va veure la possibilitat de reproduir aquell model a gran escala i es va convertir en el seu agent de franquícies. El 1955 va obrir el primer McDonald’s a Des Plaines, Illinois, i tot va canviar.
Aquell mateix any, l'empresari va passar a exercir com a president de la companyia. Tenia una idea clara: aconseguir que hi hagués 1.000 restaurants amb el cognom d'aquests germans només als Estats Units.
36.000 restaurants
Ho va aconseguir de sobres. Tot i que el cognom no fos el seu, Kroc va ser qui va propiciar l'expansió de la marca, la qual cosa va portar que els germans McDonald li venguessin els drets de la companyia el 1961 per 2,7 milions de dòlars.
Això en la seva època era una fortuna. Avui McDonald's és, directament, un imperi que actualment compta amb més de 36.000 restaurants en més de 100 països.
Harland Sanders i KFC després de la jubilació
No va ser l'únic cas d'èxit en el món del menjar ràpid. Harland Sanders tenia 40 anys quan va començar a servir pollastre fregit en un restaurant situat en una estació de servei de Kentucky.
No tenia res d'especial, només que durant anys va perfeccionar la seva recepta i el seu mètode de preparació. Tot i així, li anava bé, tant que, el 1952, abans que Kroc, va obrir la primera franquícia de Kentucky Fried Chicken.
Emprendre als 65
Sanders tenia 65 anys, molta energia i més ganes d'emprendre. A l'edat de jubilar-se, l'estatunidenc es va dedicar a recórrer els Estats Units per buscar nous franquiciats. I ho va aconseguir.
Tot amb una cosa molt senzilla: fregir pollastre, però amb tant d'èxit que ja el 1964 va vendre la companyia a un grup d'inversors. Això sí, ell va continuar sent la imatge de la marca durant anys.
Sèniors que triomfen
Aquests són només alguns exemples, també es podria parlar de la dissenyadora de moda Vera Wang, del fundador de Nissin Foods, Momofuku Ando, o Iñaki Espinosa, que amb 57 anys va crear Sqrups!
Perquè l'edat no és un límit i, per molt que els mitjans de comunicació es centrin en els unicorns de les telecomunicacions i la intel·ligència artificial, són molts els emprenedors sèniors que triomfen.
