A buscar el nen a comissaria
"El de dissabte va ser una altra història. Mossos i Guàrdia Urbana van activar el nivell 4, el màxim previst. Es van tancar gairebé tots els accessos al transport del centre i a Pau Claris es va habilitar un punt de recepció de detinguts. Segons la consellera, hi va haver 2.264 identificacions a tot Catalunya, 1.800 dels Mossos i 464 de la Policia Local, i 181 denúncies per portar a sobre pedres, esprais i eines per al desordre"
Un dissabte a la nit sona el mòbil i és la policia. Et diuen que el teu fill està bé, però que has de venir a buscar-lo. El fill té 11 anys, 12 com a molt. Anava vestit de negre, com demanaven els canals de Blocus, i el van aturar a prop de la plaça de Catalunya. La consellera d'Interior de Catalunya, Núria Parlon, va explicar ahir en entrevistes radiofòniques que alguns dels interceptats dissabte no arribaven als 12 anys i que les famílies van haver d'anar a recollir-los.
Em costa imaginar aquell trajecte de tornada en cotxe. El nen mirant per la finestra, el pare amb les mans al volant i el cap a una altra banda, preguntant-se en quin moment un canal de TikTok va començar a tenir més autoritat a casa que ell. Suposo que el silenci pesava més que qualsevol càstig.
Una setmana abans, el 24 d'octubre, la mateixa convocatòria va omplir el centre de joves amb el mòbil enlaire. Va acabar en saquejos, barricades i contenidors encesos. Quinze policies ferits, quatre greus. Més de 130 detinguts, la majoria menors. Hi va haver comerciants que van passar la nit escombrant vidres i el matí següent explicant a l'assegurança que allò ho havia fet una revolució d'adolescents.
El dispositiu d'aquell dia rondava els 300 agents i es va quedar curt. Els mateixos Mossos van admetre després que la seva presència no va dissuadir ningú. Junts va demanar la dimissió de Parlon i Aliança Catalana va recordar que havia preguntat pel risc tres dies abans. L'oposició tenia material i el va fer servir amb generositat.
El de dissabte va ser una altra història. Mossos i Guàrdia Urbana van activar el nivell 4, el màxim previst. Es van tancar gairebé tots els accessos al transport del centre i a Pau Claris es va habilitar un punt de recepció de detinguts. Segons la consellera, hi va haver 2.264 identificacions a tot Catalunya, 1.800 dels Mossos i 464 de la Policia Local, i 181 denúncies per portar a sobre pedres, esprais i eines per al desordre.
Deu detinguts, tres a Barcelona, més quatre presumptes instigadors dels canals. Al passeig de Gràcia els aparadors van esperar darrere del contraxapat i aquesta vegada ningú va haver d'escombrar res.
El març de 1982 dos criminòlegs, James Q. Wilson i George Kelling, van publicar a The Atlantic un article que va fer fortuna, Broken Windows (finestres trencades). Una finestra trencada sense reparar, brossa pels carrers, grafits… alerten que ningú mana, i aquest senyal convida a trencar la següent. El 24-O va ser la finestra trencada. El 31-O va arribar el vidrier.
La teoria té la seva part fosca i seria deshonest ocultar-la. A Nova York va servir per justificar escorcolls massius a barris i colors de pell molt concrets. Més de dos mil identificacions en una tarda són moltes, i preguntar pel criteri és legítim. Parlon assegura que els agents aturaven qui vestia com ordenaven els mateixos canals. Pot ser. Seria més convincent amb les dades sobre la taula.
Tornem al cotxe. A aquesta edat el Codi Penal no arriba, i sort. Els menors de 14 no responen davant d'un jutge, així que la factura arriba a casa. Parlon va insistir que les famílies han d'estar presents i que les plataformes també han d'assumir la seva part. El segon portarà anys de reglaments europeus. El primer comença aquesta nit, al sopar. TikTok, per cert, no té un telèfon al qual trucar a les onze de la nit perquè vingui a buscar ningú.
L'endemà dels primers disturbis, Ignacio Garriga va gravar un vídeo davant d'una botiga saquejada per parlar de “centenars de joves estrangers”. Sílvia Orriols va escriure sobre “immigrants subsidiats”. Santiago Abascal va demanar que “els eduquin al seu país”. Ningú sabia encara qui eren els detinguts. Tampoc semblava fer-los falta. Hi ha diagnòstics que s'escriuen abans de l'autòpsia.
Després van arribar les dades, que solen ser molt maleducades amb les certeses alienes. Segons els Mossos, la majoria dels detinguts són menors, de nacionalitat espanyola, veïns de Barcelona i de la seva primera corona metropolitana, gairebé tots sense antecedents. Els joves del 24-O no venien de lluny. La majoria viu a un trajecte de metro. Parlon ho va resumir sense adorns al Parlament: “Els fills de qualsevol poden cometre delictes greus, independentment de l'origen”.
Hi haurà qui repliqui que el passaport no diu res dels pares. Cert. Però aleshores l'argument ja és un altre, i el sincer seria reconèixer que el primer no es sostenia.
Som en precampanya. El 29 de novembre hi ha generals i Vox ha fet de la inseguretat el seu cavall de batalla. Aquest cavall corre millor quan l'Estat no apareix. Quan apareix, amb la llei a la mà i sense escarafalls, el discurs es queda sense imatges. Més d'un portava tota la setmana amb el mòbil carregat esperant una altra nit de foc i s'ha quedat sense vídeo per a la campanya. El que va deixar dissabte van ser pares a la porta d'una dependència policial, amb l'abric posat damunt del pijama, que és una imatge molt pitjor per a un míting.
La gratitud de la gent no surt a les enquestes de diumenge. Es nota en el que no passa. En el comerciant que avui obre sense fer inventari de danys, en la família que va baixar a veure disfresses sense buscar amb la mirada la sortida més propera.
Els Mossos adverteixen que “això no s'ha acabat” i tenen raó. Un nivell 4 cada dissabte tampoc pot durar sempre.
Avui els taulons del passeig de Gràcia tornaran al magatzem. En algunes cases de Barcelona la conversa que va començar en aquell cotxe encara no ha acabat.
