Barcelona i Catalunya s'han despertat. Ho han fet després d'anys molt durs, de populismes i nacionalismes les propostes dels quals s'han demostrat erràtiques. I això és una bona notícia.

Hi havia ganes, projectes, empresaris amb ganes d'invertir, polítics amb ganes de fer coses i una ciutat i una comunitat que semblaven voler sacsejar-se de sobre uns quants anys d'ensimismament. Molt bé. I ara què?

Ens hem despertat, però el despertar té una segona part. Després d'obrir els ulls, cal aixecar-se, espavilar-se. Hi ha bones intencions. El que encara s'ha de demostrar és que existeix capacitat per convertir-les en realitat.

El fòrum BCN Desperta!, que organitza aquesta casa i que arriba enguany a la quarta edició, és un bon lloc per escoltar i aportar, per interpel·lar aquells que tenen la clau de moltes de les solucions als problemes del dia a dia.

L'habitatge és probablement el millor exemple. També el més incòmode.

Durant anys es va parlar molt de dret a l'habitatge, de pisos assequibles, d'expulsió de veïns, de fons d'inversió, de límits al mercat i de tota mena de fórmules per solucionar el problema. Ha canviat res? Al contrari, hi ha més urgència.

Els anys de Ada Colau van deixar un ajuntament que va fer de l'habitatge una de les seves grans banderes. Es van aprovar mesures, es van anunciar promocions i es va convertir l'accés a la llar en una prioritat política. De paraula. La magnitud del problema va acabar desbordant aquelles polítiques.

Un balanç d'aquella etapa publicat per aquest mitjà ja advertia que els lloguers havien pujat amb força i que la construcció d'habitatge social avançava molt per sota de les necessitats. Colau, la gran salvadora, no va arreglar res.

De fet, l'exalcaldessa es podria dir que és víctima de les seves pròpies polítiques. Colau ha tornat. Està en campanya. I tot s'hi val. L'últim que ha dit és que ha hagut de deixar casa seva perquè no la podia pagar.

El problema és que ara tampoc val amb canviar el discurs.

L'actual Ajuntament ha posat sobre la taula nous projectes d'habitatge públic i assequible. La Generalitat anuncia desenes de milers d'habitatges protegits i el Govern ha reforçat els seus plans. Hi ha projectes, sòl, concursos, promocions i anuncis.

Però el ciutadà no dorm dins d'un projecte. Dorm dins d'un pis. I aquest petit detall hauria de presidir qualsevol debat sobre habitatge. A Catalunya hi ha actualment més de 129.000 persones inscrites com a demandants d'habitatge protegit, segons les últimes dades disponibles. El 86% resideix a la província de Barcelona. La xifra ha augmentat un 22% en un any.

Per això el BCN Desperta! d'enguany deixa una sensació diferent de la de l'anterior. Toca fer. Construir. Desbloquejar sòl. Reduir burocràcia. Col·laboració públic-privada. El que tothom coneix, vaja. Però l'assumpte segueix enquistat. Cal veure-ho.

Això és el que hauria de quedar després de tres dies de BCN Desperta!

Barcelona té potencial. Té talent. Té indústria. Té turisme. Té fires. Té universitats. Té hospitals. Té empreses. Té una posició geogràfica extraordinària. I té, sobretot, gent que vol que les coses funcionin.

El que falta és convertir bona part d'aquest potencial en resultats.