El llast de Mónica García
La ministra de Sanitat, després de posar en peu de guerra professionals de la medicina, pacients, estudiants, autonomies i empreses col·laboradores, assegura que la gestió de la crisi de Ceuta ha estat exemplar
Governar en coalició exigeix fer cessions als socis però, en algunes ocasions, les renúncies poden ser excessives i contraproduents.
És el cas del Govern de Sánchez i de la ministra de Sanitat, Mónica García.
En poc menys de tres anys, la líder de Más Madrid ha aconseguit el que cap dels seus predecessors al capdavant de la cartera de Sanitat havia aconseguit: posar en peu de guerra professionals de la medicina, pacients, estudiants, comunitats autònomes i empreses col·laboradores.
I ho ha fet prioritzant criteris ideològics en comptes de buscar l'optimització de la gestió sanitària.
La seva experiència com a anestesista semblava que li donava certa avantatge per afrontar els problemes d'una de les carteres amb més influència en el benestar dels ciutadans, però no ha estat així.
García ha optat per la pancarta i per la trinxera política i ha convertit la seva etapa al ministeri en una de les més desastroses i antipàtiques que es recorden.
Els fronts oberts per la ministra són innombrables. Des de la negociació de l'Estatut Marc que ha derivat en un conflicte laboral amb els metges (amb vagues i manifestacions), fins als seus constants enfrontaments amb els governs autonòmics, passant pel caos inèdit dels exàmens MIR, l'intent fallit de desmantellar Muface, la negativa a subvencionar els nous medicaments contra l'alzheimer, la campanya contra el tabac a les terrasses o els més de 500 milions de crèdit que el seu ministeri ha deixat d'executar tot i reclamar més recursos.
Les incongruències de García són tan ridícules que, tot i erigir-se en la crítica més ferotge del model de col·laboració públic-privada en l'àmbit sanitari, el seu propi ministeri, a través d'INGESA, recorre a empreses privades per prestar múltiples serveis a Ceuta i Melilla, on gestiona directament la sanitat pública.
La cirereta dels despropòsits ha arribat aquest dijous. En la seva compareixença al Congrés per explicar la seva actuació davant la crisi migratòria de Ceuta, la ministra ha dibuixat un escenari gairebé idíl·lic, negant el col·lapse sanitari, tot i les crides d'auxili dels professionals de la ciutat autònoma, i ha culpat el PP i Vox de descriure un paisatge irreal.
García ja va sense frens i costa avall. És, probablement, un dels llasts més pesats per a l'Executiu de Sánchez.
