El jutge Antonio Piña, de l'Audiència Nacional, ha acordat l'obertura de judici oral a BBVA, al seu expresident Francisco González (FG) i a altres catorze exdirectius i policies, pels espionatges que el comissari José Manuel Villarejo va perpetrar a una extensa llista de ciutadans.

És la primera vegada que un dels dos grans bancs nacionals s'asseu al banc dels acusats com a persona jurídica en un procediment criminal d'aquesta magnitud.

També resulta insòlit que l'excap d'un colós de l'Ibex 35 sigui encausat juntament amb la pròpia companyia per fets comesos durant les dues dècades que la va dirigir.

La complexitat del sumari ha mantingut el cas en fase d'instrucció durant gairebé vuit anys. A causa dels terminis processals, l'inici del judici es posposarà previsiblement fins a finals de 2027.

Aquest assumpte d'altes volades i baixos fons desprèn una intensa pudor siciliana. El seu moll de l'os va consistir en la contractació de Villarejo perquè realitzés seguiments personals i punxades telefòniques il·legals a tota una caterva de polítics, membres d'organismes supervisors, empresaris i periodistes.

Els bruts treballs es van prolongar durant dotze anys i van acabar el 2016. Per ells, Villarejo va cobrar 10 milions d'euros, extrets de les arques de BBVA.

Segons la Fiscalia, la contractació del funcionari corrupte va ser una decisió personal i intransferible de FG. El ministeri públic demana per a aquest res menys que 173 anys de presó pels delictes de suborn actiu i passiu, a més de 42 delictes de revelació de secrets. Per a Villarejo, sol·licita 216 anys de presó i a la mateixa BBVA una multa de 181 milions.

També compareixeran a l'estrada un ramell d'exjerarques de la institució, com Ángel Cano, exconseller delegat; Joaquín Gortari, cap del gabinet de FG; José Manuel García Crespo, Eduardo Ortega i Eduardo Arbizu, que van tenir al seu càrrec els serveis jurídics en diferents etapes; Antonio Béjar, ex màxim responsable de riscos; i Julio Corrochano, antic cap de seguretat. Aquest últim s'emporta la palma, ja que li poden caure 243 anys a l'ombra.

L'obertura de judici oral coincideix amb Carlos Torres al timó de BBVA.

És l'executiu que FG va triar a dit com a successor. És també artífex de l'OPA hostil sobre el Sabadell, que va acabar en un estrepitós fracàs i ha comportat una severa pèrdua per a BBVA.

Torres va ser el seu número dos, mentre Villarejo encara estava a sou. Però no es va poder provar que conegués les malifetes comeses pel prebost suprem i es va lliurar de tota imputació.

Resulta oportú recordar que FG va liderar el gegant basc durant un interminable regnat, que es va prolongar entre 2001 i 2018. Va exercir poders omnímods, gairebé despòtics.

Fins i tot va ordir dues modificacions estatutàries per seguir a la poltrona cobrant les generoses pagues. En conjunt, va arribar a embutxacar-se 165 milions entre sous i fons de pensió.

No es pot dir que tal fortuna fos merescuda. Durant la seva interminable etapa com a cabdill de BBVA, la cotització va experimentar una caiguda del 25%. Poques vegades una gestió tan deplorable va ser recompensada amb tanta generositat.

Tanmateix, ni la destrucció de valor per als accionistes, ni les desmesurades retribucions, constitueixen l'herència més inquietant de l'hegemonia de Francisco González.

Molts més pertorbadora és la imatge que deixa aquesta causa: l'aspirant a erigir-se en el major intermediari dels diners del país haurà de retre comptes davant la justícia penal.

Una cosa és patir pèrdues, cometre errors estratègics greus o protagonitzar operacions borsàries fallides. Una altra de molt diferent és que el nom d'una de les principals institucions financeres espanyoles quedi indeleblement associat a l'espionatge i a les pràctiques més sinistres de les clavegueres del poder econòmic.