Cal deixar que el grup de grans productores de Hollywood que van filmar Baraka rodin dins de la Sagrada Família. No es tracta d'aprofitar la recent visita del Papa Lleó XIV per convertir la basílica d'Antoni Gaudí en un plató on es produeixin films com a xurros, sinó de ser el més curosos possible perquè el temple passi a la posteritat en alguna obra audiovisual.
I no hi ha cap dubte que els creadors dels documentals Baraka (1992) i Samsara (2011) treballen amb la màxima cura i respecte pel destí. El seu procedir és sempre el mateix: documentals basats en rodatges d'altíssima qualitat en un punt d'interès planetari, sense veus de fons que alterin l'espectacle visual que es veu a la pantalla.
És el contrari de l'algoritme d'Instagram: el ritme és pausat, la música és suau, i no hi ha diàlegs ni subtítols. No es lluita per capturar l'atenció d'un espectador estressat, sinó per intentar mostrar la magnificència de l'obra humana amb recolliment.
Els autors dels dos productes audiovisuals treballen en una tercera part que culmini la saga. I, segons explica avui Crónica Global en exclusiva, estan en negociacions amb la fundació eclesiàstica perquè els deixi rodar a dins.
Des del meu punt de vista, es tracta del cim del reconeixement a un temple sense igual. Si l'Arquebisbat autoritzés un rodatge puntual i mesurat —es tracta d'entrar a primera hora del matí, sense turistes, per rodar amb càmeres i drons l'entrada de llum a la nau central—, la Sagrada Família entrarà, també, a la història ja no del cinema, sinó de l'art audiovisual mundial.
Per a mi, el més important és que el producte resultant, a tenor del que han fet els cineastes fins ara, serà respectuós i fidel a la idea que va tenir Gaudí quan va dissenyar l'església. Es plasmarà el seu ús d'elements inspirats en la natura i el joc dels angles i la llum.
Convidarà el visitant —estan limitats a 1.500 persones per hora— a fixar-se en els detalls. I estimularà els que encara no l'han trepitjat a fer-ho en un futur. Però amb una condició: amb respecte.
No es tracta de rodar productes per aconseguir que hi hagi més visitants a Barcelona, ja que el volum actual ja és molt elevat, sinó que aquests siguin de més qualitat. Per això, se'ls ha d'atreure des del mateix producte —cultural, esportiu o arquitectònic—, però també des del mitjà i el missatge. I els documentals dels autors de Baraka presenten una candidatura a tenir el millor missatge i un dels millors mitjans.
La responsabilitat envers una ciutat que és alhora destinació turística s'ha de plasmar a dir no a determinades propostes que provoquin saturació o inanitat. Però també a aprofitar les que són realment beneficioses. I aquesta sembla que ho és.
