El català, aquesta llengua parlada per deu milions d'habitants que es troba en greu perill d'extinció, ha trobat un nou ecosistema per colonitzar: les presons.
El Govern s'ha tret de la màniga un pla per fomentar aquesta llengua a les penitenciàries, ja que ajuda a la reinserció i rehabilitació dels interns.
La mesura, diuen els impulsors, farà que els reus es relacionin millor amb l'entorn, participin en activitats i accedeixin amb més garanties al mercat laboral quan en surtin.
El que callen, encara que va implícit, és l'aroma racista i xenòfob d'aquest pla. Es suggereix que els catalanoparlants no delinqueixen. Que això ho fan els altres.
I, de passada, dona bons arguments a qui assegura que la immigració i la delinqüència van de la mà. És a dir, tot malament. Però el que calgui pel català.
Les dades són unes altres. O no. Dels prop de 9.000 reclusos a Catalunya, gairebé la meitat són espanyols –sense especificar procedència–; l'altra part, estrangers.
D'aquests segons –que no han tingut temps de nacionalitzar-se–, un de cada quatre (43%) va néixer al Magrib, i un de cada cinc (26%), a Sud-amèrica.
Pel que fa a les taxes de reincidència, ens trobem davant de les més baixes de la sèrie: la reinserció és de prop del 80% tant per a nacionals com per a estrangers (abans d'aplicar el català).
Tenir la família a prop ajuda a la reinserció en el cas dels delinqüents espanyols. Serà el català la manera de rehabilitar els estrangers o és una pantomima més?
Tot el que sigui aprendre, benvingut sigui. El problema és el missatge, la manipulació dels fets i les dades, que genera aversió, en aquest cas a la llengua.
A més, hi ha casos perduts. Què passa amb els reus catalanoparlants que no es rehabiliten? El més clar és el dels presos del procés. Aquí no hi ha solució que valgui.