I si els empresaris no fossin tan diferents dels polítics?

Quan un polític s'equivoca, els mitjans de comunicació ens hi llancem de cap. El cas de l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero és paradigmàtic. Va fallar en comportaments que el seu càrrec de governant, i la seva condició de referent moral del centredreta, convertien en impropis.

Hi ha empresaris d'alt nivell als quals errors equivalents no els passen la mateixa factura. La pregunta és senzilla. Pot presidir Femcat, la patronal (o lobby) catalana que diu estimular el teixit productiu català, algú assenyalat per impagaments als seus proveïdors? Pot liderar l'empresariat qui sembla més atret per l'eròtica del poder que pel rigor de la seva pròpia activitat?

El cas de Tatxo Benet comença a ser un sainet.

Segons la informació publicada per aquest mitjà, la seva empresa fructícola d'Aitona —Aitona Gourmet, a nom del seu germà i gestionada per dos nebots— acumula impagaments a proveïdors que ronden entre els 200.000 i els 250.000 euros. El poble està “en alerta”. Els comptes no acompanyen: pèrdues acumulades superiors a 1,89 milions a tancament de 2023, patrimoni negatiu, causa de dissolució i dos milions injectats per tapar el forat. Un negoci que només va sobreviure mentre Benet va voler posar-hi diners.

No és el primer entrebanc a Lleida. La històrica UE Lleida va desaparèixer arrossegant un deute de 28 milions. I després hi ha Mediapro: el gegant audiovisual que va fundar amb Jaume Roures ha acabat amb deutes colossals, sota control d'un grup xinès que ha fitxat uns executius d'obediència socialista i amb tots dos socis independentistes fora de la direcció.

En tota trajectòria empresarial hi ha contratemps. Ningú està lliure de pecat. El que separa uns dels altres és sempre el mateix: les formes d'afrontar l'adversitat, el sentit comú i la preocupació per qui queda enrere. Els proveïdors. Els empleats, que van passar de 20 a quatre.

Aquestes coses no es resolen produint una pel·lícula com El buen patrón (2021) ni obrint un museu que només va servir per subratllar com d'independentista —gairebé tant com d'hispanòfob— que és el seu promotor.

Si ZP es va equivocar (i ha posat fi a la seva carrera i prestigi polític), Benet també la va vessar. I tot apunta que seguirà al capdavant d'una entitat empresarial a la taula de la qual s'asseuran, de tant en tant, el president Salvador Illa i tants altres prebosts de la política.

Estaria bé que la vara de mesurar, en uns casos i altres, no resultés tan diferent. A ZP la plaça pública el va enterrar. A Benet ni el toca.