El dictamen del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sobre el model lingüístic de les escoles catalanes no només és demolidor contra els interessos dels nacionalistes, sinó que crea un nou precedent que acosta la immersió al seu final. Un altre clau al taüt d'un sistema il·legal i infame.

La història comença amb els pares d'una nena de cinc anys escolaritzada en un centre públic de Canet de Mar (Barcelona) que aconsegueixen que els tribunals li reconeguin el dret a rebre, almenys, el 25% de l'educació en castellà.

A aquesta família li intenten fer la vida impossible, amb campanyes inhumanes de senyalament, assetjament i hostigament a l'escola i a les xarxes socials. De fet, ja hi ha hagut dues sentències contra alguns dels assetjadors.

Mentrestant, un grup de famílies de l'escola, de la mà d'Òmnium Cultural, s'activa judicialment per recórrer l'aplicació del 25%. Però, després de perdre al Suprem i al Constitucional, decideixen acudir a Estrasburg.

Gros error.

El TEDH ha rebutjat de ple els arguments dels defensors de la immersió, ha consolidat la doctrina dels tribunals espanyols i ha ofert nous raonaments que podran ser utilitzats en contra dels nacionalistes a la justícia i a la política.

Es podria dir que s'han disparat un tret al peu.

En realitat, el Tribunal d'Estrasburg amb prou feines apel·la al sentit comú per justificar el seu rebuig a la immersió. Així, diu coses tan raonables i evidents com que Catalunya és “una regió bilingüe on tant el català com l'espanyol gaudeixen d'igual rang com a llengües oficials”. També diu que “l'espanyol és l'única llengua oficial a tot el territori nacional, inclosa Catalunya”. I que “prohibir-ne l'ús com a llengua d'instrucció privaria els ciutadans espanyols del seu dret a rebre educació en la llengua nacional".

Per als nacionalistes i per a qui compra el seu relat, aquest tipus d'explicacions sempre s'han considerat poc menys que franquistes, feixistes o falangistes. Per això, el fet que sigui un tribunal internacional, que a més té fama de progre, el que proclami que la immersió lingüística escolar obligatòria exclusivament en català és una barbaritat, suposa una plantofada sense precedents per als nacionalistes.

Però és que el TEDH encara va més enllà quan assenyala que “rebre educació en la llengua oficial és fonamental per facilitar la igualtat d'accés de l'alumnat al sistema educatiu estatal i per preservar el principi d'unitat del sistema educatiu".

I quan adverteix que “la pràctica arrelada del centre d'impartir classes exclusivament en català va perjudicar significativament les famílies espanyoles residents temporalment o permanentment a Catalunya, ja que va impedir que els seus fills complissin el seu doble dret i deure constitucional d'aprendre espanyol".

Un sistema que, subratlla el tribunal, “va dificultar la reintegració dels alumnes al sistema educatiu de l'Estat quan van tornar a una altra regió on només l'espanyol era la llengua oficial".

El TEDH avala la justícia espanyola argumentant que aquesta “no va derogar la política lingüística del centre, sinó que simplement va incrementar l'ús de l'espanyol en una o diverses assignatures, sense modificar l'ús predominant del català com a llengua d'instrucció".

Per tant, així es "va aconseguir un equilibri adequat entre la preservació de la unitat del sistema educatiu i la promoció de la diversitat lingüística", sense que això suposi “una ingerència en la vida privada o familiar dels demandants de manera discriminatòria”.

Sembla clar que no hi ha ni un sol argument a favor que l'educació, en un territori amb dues llengües oficials, com Catalunya, s'imparteixi únicament en una d'elles.

De moment, el conseller de Política Lingüística de la Generalitat, Francesc Xavier Vila, ha assegurat que el dictamen del TEDH "no té cap impacte en el conjunt del sistema educatiu". Però la veritat és que només la insubmissió de la Generalitat manté amb un fil de vida la immersió.

La pilota està ara a les mans del Tribunal Constitucional, que té pendent de resoldre la constitucionalitat de la normativa aprovada per la Generalitat per intentar esquivar el 25%, després dels dubtes plantejats al respecte per part del TSJC. Encara que no té gaire marge per avalar l'enèsima trampa dels nacionalistes per incomplir les sentències de la justícia.