Que els referèndums els carrega el diable, ho sap tothom.

Al llest de David Cameron, per exemple, li va costar el càrrec de primer ministre britànic sotmetre a votació el Brexit el 2016.

I això que dos anys abans gairebé desintegra el Regne Unit amb un altre referèndum sobre la independència d'Escòcia. El va guanyar pels pèls i gràcies al fet que els laboristes li van fer la feina bruta.

Aquesta setmana, els professors catalans de la pública han estat convocats pels seus sindicats per ratificar l'acord que els representants de les organitzacions majoritàries havien signat fa uns dies amb el Govern.

Però no ha pogut ser.

Un 65% dels docents que han anat a les urnes ha rebutjat el pacte, davant d'un 35% que l'ha recolzat.

L'increment salarial d'uns 400 euros mensuals i la incorporació de més de 6.000 professionals per a l'escola inclusiva els ha semblat insuficient, tot i que la caixa de la Generalitat té més teranyines que feixos de bitllets.

La posició inflexible d'un dels sindicats minoritaris, la CGT, s'ha imposat entre la comunitat educativa. Si més no, entre els més fonamentalistes.

I és que, normalment, en aquest tipus de votacions solen mobilitzar-se de manera més intensa els més activistes, que en aquest cas són els que s'oposaven a l'acord.

A Ustec, el sindicat majoritari que va impulsar l'acord amb la Generalitat, la situació se li ha anat de les mans.

Els representants de l'organització nacionalista van voler tensar la corda massa davant l'executiu autonòmic: tres setmanes de mobilitzacions, 17 protestes, vuit reunions sectorials i un tancament nocturn.

Van escalfar els docents tant com van poder. I, ara, quan tocava parar i recollir el botí d'una pressió exagerada que poca gent entén fora de l'àmbit educatiu, han estat incapaços de fer-ho.

No han pogut vendre a la seva pròpia gent un acord que millora amb escreix qualsevol pujada salarial recollida en els darrers convenis dels principals sectors econòmics a nivell nacional i que, amb tota probabilitat, generarà una cascada de peticions inassumibles per part d'altres col·lectius.

L'Ustec es creia molt radical. I ho és. Però sempre hi ha algú més extremista. I, quan se l'esperona de manera desmesurada, es fa difícil arribar a qualsevol acord raonable i civilitzat amb ell.

Totes les pistes apunten que seguiran les vagues, els talls de carreteres i els bloquejos a transports públics i monuments.

El proper objectiu podria ser la visita del Papa a Barcelona, un esdeveniment ideal perquè un grup de fanàtics aconsegueixi la màxima repercussió possible. Encara que cada vegada tinguin menys suport entre la resta de la societat.