El concert institucional anual de les Forces Armades (FF.AA) a Barcelona va tenir lloc dimecres a la nit al Palau de la Música Catalana, com ho acredita el vídeo viral que ha publicat aquest mitjà.

Al curt, s'observa un Palau que presenta un saludable sold out davant la Unitat de Música de la Inspecció General de l'Exèrcit de Terra, que està aquarterada --encara que no tothom ho sàpiga-- a la capital catalana.

Més enllà de l'intens debat que ha suscitat la gravació, en la qual s'observa la marcial interpretació dels himnes nacional i autonòmic, la veritat és que la cita anual de les FF.AA portada aquest any aporta una novetat. I no, no eren els himnes.

En un entorn en què governs regionals i nacionals de tot Europa es posicionen per col·locar-se a la cadena de valor de la defensa i la seguretat, el concert oficial celebrat ahir va atraure noves cares conegudes del sector de les capacitats militars. La defensa està de moda, i molts nous actors que busquen fer-se un lloc en aquest camp van acudir a Sant Pere més Alt a escoltar les simfonies, pasdobles --i himnes, és clar-- que els especialistes musicals de l'Exèrcit de Terra (ET) els volien interpretar.

Aquesta és l'autèntica lliçó de la gala. Al marge del pinpanpún ideològic d'uns i altres, és evident que els estats membres de l'Aliança Atlàntica han d'arribar al 5% del Producte Interior Brut (PIB) en el camp de defensa i seguretat el 2035.

Per complir aquest mandat, els territoris hauran de recolzar-se en els campions nacionals i estratègics del sector. Sense el concurs del sector privat, aquest objectiu no s'assolirà. I en aquesta cruïlla és on el teixit econòmic català està reaccionant. Empreses, infraestructura i talent s'estan bolcant sobre el sector.

Veuen oportunitats, com les que va assenyalar fa uns dies la Cambra de Comerç de Barcelona: la defensa pot traccionar 1.000 milions d'euros i crear uns 10.000 llocs de treball a Catalunya.

L'autonomia ha d'aprofitar aquests nínxols de mercat. La regió catalana ha de treure's la son de les orelles, deixar-se de complexos i sortir a vendre les possibilitats que té el teixit productiu català. Alguns ja ho estan fent: Indra va anunciar a la Ciutat Comtal fa uns dies que augmentarà plantilla en 1.500 treballadors i ingressos en un 50% en un any i poc.

Cal recordar que molts, històricament, s'han lamentat del pes minvant de l'industrial català en la producció de riquesa i ocupació al territori. Els últims, un grup d'economistes nacionalistes, que han encunyat el molt debatut Informe Fènix. El seu argument és que l'enclavament no pot dependre d'una economia de baix valor afegit.

Doncs bé, seguint el seu argument, seguretat i defensa poden ser, sumades a d'altres, palanques de reconversió d'una economia que volem capdavantera, fabril i imbricada en els models de llenguatge de la intel·ligència artificial (IA).

Per això, la lliçó del concert institucional d'ahir no ha de ser el tu vas tocar aquell himne i no aquell altre, sinó el cop d'atenció silenciós que van donar diversos directius que van acudir discretament a la gala per aprofundir en el seu posicionament en el mercat de la seguretat mútua, on creuen que poden aportar valor. Aquesta és la via a tenir en compte i no els debats identitaris, que tenen nul recorregut, com s'ha vist en el passat a Catalunya.

Si el camí el mostren uns galons sota la superb cúpula de Domènech i Muntaner, benvingudes siguin aquestes medalles.