Les morts prematures de qualsevol personalitat queden envoltades d'una aura de misteri. Des de Tutankamon fins a Michael Jackson. I, també, Isak Andic.
La detenció aquest dimarts de Jonathan Andic, fill del fundador de Mango, investigat per la mort del seu pare és una de les notícies de l'any.
En les esferes de poder de Catalunya ahir no es parlava d'una altra cosa. Ni Zapatero, ni pressupostos catalans, ni la Fundació Vila Casas, un altre embolic de la burgesia catalana.
El cas Andic era el més comentat, i la ressaca durarà uns dies. L'estranya mort de l'empresari malaurat escriu avui un nou capítol que alimenta qualsevol teoria.
En aparença, poques proves hi ha que la mort la provoqués Jonathan. Eren tots dos sols pel camí quan Isak va caure. Però alguna cosa més tindrà la policia si l'ha detingut.
Dubtes sobre les versions dels fets és el mínim que té la justícia, que continuarà investigant fins a determinar o no la seva culpabilitat.
Sigui com sigui, aquest moviment tindrà necessàriament conseqüències. Les primeres, d'imatge i reputacionals per a Jonathan Andic.
Culpable o innocent, el seu nom lligat a la mort del seu pare i la seva imatge emmanillat entrant als jutjats trigaran a oblidar-se.
A més, les conegudes tensions familiars i la pèrdua de confiança del seu pare en ell per a la gestió del negoci sempre sobrevolaran aquest cas… encara que no hi hagi cas.
Curiosament, la mort d'Andic evoca d'altres del món de la moda, com la de Maurizio Gucci, orquestrada per la seva exdona.
Gucci, com Andic, era gelós de la seva vida privada, i rere la seva mort hi havia la por de la seva exdona a perdre estatus i diners.
No obstant això, el món de la moda està ple de morts tràgiques: des de Gianni Versace a Christian Dior, passant per Ossie Clark i els ja citats.
Ara bé, com van afectar aquestes pèrdues a les seves marques? Versace i Gucci, per exemple, van disparar vendes i es van convertir en icones.
En canvi, les marques unipersonals, com les de Clark o Sylvie Cachay, van desaparèixer amb la mort de les seves ànimes.
El cas de Mango és diferent. La marca està blindada. Jonathan havia de ser l'hereu, però va demostrar que no estava preparat i va anar perdent responsabilitats a la companyia.
Així, Isak Andic va deixar ben lligat el relleu i va posar al capdavant Toni Ruiz, qui va redreçar el rumb. El primer any sense el fundador, la marca ha venut i guanyat més que mai.
No hi ha res que faci pensar que aquesta detenció, encara que acabi en condemna, repercuteixi en els fonaments de la multinacional de moda.