El títol de la columna és una frase atribuïda al malaurat exentrenador del Barça Johan Cruyff, abans de la final que va disputar l'equip blaugrana a l'estadi de Wembley el 1992, i que va culminar amb victòria davant la Sampdoria (1-0) i la consecució de la primera Copa d'Europa per als culers.
Però Cruyff bé podria haver-la pronunciat avui, o en les últimes hores d'ahir dimecres, la nit prèvia a Sant Jordi, l'autèntica Diada de Catalunya, quan els ciutadans surten al carrer a buscar els seus llibres i roses per als seus éssers estimats. I per a ells mateixos, és clar.
Perquè malgrat l'auge de la IA generativa, i l'aparició de la IA agènica, el vell —potser vetust— Sant Jordi encara és no només la celebració del plaer de llegir i estimar, sinó a més el Dia Internacional del Llibre.
La festa ha aconseguit el que les grans fites humanes aconsegueixen: transcendir comunitats i identitats per esdevenir global. Si el Songkran és una de les aportacions de Tailàndia al patrimoni immaterial mundial, o el Holi és un altre dels obsequis a tota l'espècie de la tradició religiosa hindú, no hi ha dubte que el més destacable que hem llegat els catalans és un dia de primavera que actua de palanca per empènyer la gent a llegir i a estimar-se.
Sant Jordi ja se celebra a Catalunya, però també a Madrid, com explica Crónica Global cada any, i bé es pot celebrar a totes i cadascuna de les ciutats del món.
Perquè aquesta festivitat ha aconseguit vèncer els dracs endogàmics i s'ha obert a la globalitat per convertir-se en una celebració de dos dels elements mínims que ens uneixen: el desig d'estimar i ser estimat, i el plaer de llegir, i d'aprendre durant l'acte.
Sí, Sant Jordi s'ha massificat. Sí, ha perdut part de la seva màgia. És un mal comú que afecta les grans celebracions mundials. Són víctimes del turisme —internacional i local— d'Instagram. La necessitat de convergir tots en el mateix espai per fer la mateixa foto. Que és, també, una pulsió per integrar-se i no quedar fora.
Però el dia en què l'humà venç el drac continua aportant, i molt, a la col·lectivitat. Perquè abunda en el que ens uneix com a col·lectiu i no en el que ens separa, que ja es tracta en altres esferes de la vida, com en la res pública.
Sant Jordi, el massificat, suat, sorollós i atabalat dia del llibre, continua tenint encant perquè apel·la a la base comuna que ens fa millors persones: estimar-se i formar-se. I aquest intangible, per molt que la nostra story no quedi del tot bé, continua sent el que dóna sentit a la jornada.
Així que surtin i gaudeixin. Només és un dia a l'any, demà ja trobarem nova matèria per la qual discutir.
