Espanya continua a mig normalitzar a Catalunya

Espanya ha tornat a Catalunya. De rebot, perquè la Roja hauria d'estar jugant la Finalíssima a Qatar si no fos per la guerra a l'Orient Mitjà. Però ha tornat, al cap i a la fi. Contra Egipte. I només quatre anys després de la seva darrera visita.

Sembla molt temps, però és que la Roja va estar vetada al més alt nivell a Catalunya durant gairebé dues dècades, 18 anys per ser precisos, fins que va tornar el 2022. Per a un amistós, com ara, i contra la dèbil Albània, però una decisió necessària per a la convivència i la normalització d'alguna cosa que mai no hauria d'haver estat divisòria.

Ara bé, encara queda un llarg camí per recórrer. La selecció torna a jugar a Catalunya, però, de moment, només partits amistosos. Ho fa, a més, a Cornellà, no a la ciutat de Barcelona, i al camp de l'Espanyol, el nom del qual ajuda a aquesta integració.

És cert que no hi ha grans estadis a Catalunya. L'RCDE Stadium pot acollir unes 40.000 persones; el Lluís Companys, 56.000. El vetust Montilivi (15.000) ja queda molt enrere per a un partit de la Roja (i tampoc Girona és la terra que més estima la selecció). I, finalment, la joia de la corona: l'Spotify Camp Nou.

Al coliseu blaugrana, a mig construir, hi caben més espectadors (62.500) que als altres camps complets. Quan estigui acabat, l'aforament superarà les 100.000 persones. 

Aquesta capacitat, i el Mundial del 2030 organitzat entre Espanya, Portugal i el Marroc, brinden l'ocasió idònia perquè la Roja jugui allí.

Per què no es demana la final del Mundial a l'Spotify Camp Nou? No hi haurà en aquella data un estadi més gran ni més modern per a un partit d'aquestes característiques.

Seria una decisió valenta –sobretot si Espanya té possibilitats d'aixecar-hi la copa–, massa per a aquesta classe política covarda i acomplexada que encara té por d'assumir que la immersió és un fracàs i una barbaritat, que no és el camí per protegir i potenciar el català.

Així que, fins que això passi, fins que la selecció jugui al camp blaugrana, sigui amb motiu del Campionat del Món del 2030 o en una altra data, Espanya continuarà a mig normalitzar a Catalunya.

No obstant això, posem en valor el canvi dels darrers temps. Des del 2020, només Sevilla (9, inclosa una Eurocopa) i Madrid (4) han gaudit més vegades de la Roja. Barcelona empata amb Granada, Badajoz, Màlaga i Valladolid.

Al País Basc la situació és pitjor. Allà no veuen un partit de l'equip nacional des de 1967.