ICL, ama i senyora de la Catalunya central
"Amb llei o no, el que està en debat és si ICL i Salins han estat responsables d'obrir un negoci paral·lel de sal alimentària des del cor de Catalunya. I alguns informes preliminars indiquen que no, que no ho han estat"
Que ICL fa el que vol al cor de Catalunya és una evidència. N'hi ha prou amb repassar l'hemeroteca. La multinacional minera ha desprogramat una inversió de 300 milions d'euros perquè no cobrava ajudes públiques --quan ho fa Ryanair, molts se li tiren a sobre, i amb raó--; va indignar els ramaders per acaparar aigua, o va haver de tancar una muntanya de sal per ordre judicial, entre d'altres casos.
Són tres exemples que la filial espanyola de la transnacional israeliana fa i desfà sense reparar en l'impacte que tenen les seves actuacions en el teixit econòmic i laboral de la comarca del Bages i, per extensió, en el de la resta de la regió.
L'any 2023, l'admirat company Josep Maria Cortés ja va alertar de la "impunitat" de què gaudeix l'extractora de clorur potàssic i sal sòdica. I la veritat és que l'històric avala aquesta tesi. Ningú no tus a ICL a Catalunya, i aquest guant de seda li'l toquen tots els Governs de diferent signe.
Com a regla general, l'Administració pública ha d'acompanyar i facilitar la inversió privada. Sempre. Però si hi ha abusos, aquests s'haurien de corregir. No n'hi ha prou amb donar patent de cors a aquells que espremen el sòl sota pretext que creen ocupació en una comarca deprimida.
I un excés és el que sembla estar cometent ICL a Sallent amb les sals-residu que acaba introduint a la cadena alimentària, segons l'exclusiva que avui publica la companya Silvana Antonelli a Crónica Global. Perquè aquest tipus de sal presenta elevadíssims nivells de brom.
Tot i que les autoritats no han regulat el llindar màxim d'aquest compost, l'Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, per les seves sigles en anglès), sí ha alertat que la presència massiva d'aquest element pot tenir greus conseqüències sobre la glàndula tiroide.
Malgrat existir aquest informe previ de l'EFSA, i essent un informe recent --de 2025--, ICL ha decidit canalitzar-la als aliments que mengem amb la intermediació del gegant francès Salins, un dels majors productors de sal d'Europa.
Els assenyalats es defensen adduint que el brom elevat en aliments no està prohibit per llei. Cert, tot i que haurien d'admetre també que alguns límits s'han imposat després d'escàndols o debats públics sobre la nocivitat d'alguns components.
El regulador no sempre actua ex ante, sinó que sovint ho fa com a resposta a la conversa pública, o fins i tot a escàndols alimentaris.
Amb llei o no, el que està en debat aquí és si ICL i Salins han estat responsables d'obrir un negoci paral·lel de sal alimentària des del cor de Catalunya. I alguns informes preliminars indiquen que no, que no ho han estat.
Si això es confirma, s'afegiria una altra taca a l'historial de la minera israeliana a Catalunya. El decebedor és que no seria la primera, sinó que s'afegiria a un currículum, com a mínim, bronc.
Per molt que creï riquesa i ocupació, ICL no pot senyorejar sense cap control la comarca del Bages. I ara ho està fent.
