Desfilant l'Estat

Aquest dijous, el Parlament de Catalunya va aprovar una moció per “exigir al Govern de l'Estat” el “traspàs complet” de la Inspecció de Treball a la Generalitat.

El text fa servir el qualificatiu de “complet” perquè, en realitat, la major part d'aquesta competència fa anys que es va transferir a l'Executiu autonòmic. I, probablement, en els pròxims mesos aquest traspàs es farà efectiu.

D'aquesta manera, l'Administració General de l'Estat, competència a competència, va minvant a Catalunya.

Hi haurà qui, il·lús, encara creurà que aquests traspassos responen a la optimització de l'Estat autonòmic. Però això suposaria que, en alguns casos (aquells en què l'optimització de la seva gestió així ho requerís), el traspàs recorregués el sentit contrari (del govern autonòmic al nacional). Però això mai no passa. Mai.

Del que ningú dubta és que la sistemàtica reducció de la presència de l'Estat –entesa sempre com a Administració General de l'Estat– a Catalunya no ha tingut per objectiu millorar la vida dels ciutadans catalans, sinó intentar contentar el nacionalisme català.

Això ha passat sempre des de la recuperació de la democràcia. Amb governs socialistes i amb governs populars.

I no només són les grans competències les que desfilen l'Estat central amb la seva paulatina desaparició a Catalunya. La menuda, com la que s'ha iniciat aquesta setmana des del Parlament (en aquest cas, amb l'única oposició de PP i Vox), sol ser igual de nociva.

Passa a plena llum del dia. Amb llum i taquígrafs. Sense que gairebé ningú posi el crit al cel.

I un dia, senzillament, serà massa tard.