Comín se'n va d'excursió
"Sempre pot aprofitar el camí per colar-se en masies buides i fer-se amb la coberteria de plata i qualsevol objecte de valor que es trobi a l'abast. D'alguna manera s'ha de finançar la independència, oi?"
Com si fos una cosa que ens fes perdre la son, Toni Comín ha decidit anunciar-nos que ja té data per al seu (¿enyorat?) retorn a Catalunya: el 24 d'octubre. I per dotar de més sentimentalisme aquesta proesa, ha dit que passarà a peu des de la Catalunya Nord (és a dir, el sud de França) a la Catalunya Sud (és a dir, el nord-est d'Espanya).
Se suposa que després pujarà al cotxe que l'ha de traslladar a Barcelona, on no se sap gaire bé qui l'espera, més enllà de les seves estimadíssimes germanes i potser el seu xicot, si és que ha superat les banyes que li va intentar posar amb aquell assistent a qui toquetejava sense mesura i fins i tot se li colava a la dutxa.
Suposo que aprofitarà aquesta randonnée de poc més d'una hora per pensar en el seu futur, que no s'intueix especialment esplendorós. El de recuperar l'escó europeu dependrà, entre altres coses, del que opini la Cambra sobre el seu assetjament sexual a l'assistent en qüestió, tema que Junts va intentar ocultar, tot i que sense gaire èxit. I pel que fa a la política catalana, cal recordar que al partit encara no li han perdonat que fiqués les urpes al botí de la Casa de la República per finançar-se vacances, passejades en iot i cotxes de lloguer.
Sense euroescó i sense possibilitats de prosperar a Junts, alguna cosa s'haurà d'inventar per continuar vivint del conte de la independència, que és el que ha fet des que va saltar del PSC a ERC i d'allà als acollidors braços de Puigdemont (que ja no ho són). On es podria col·locar l'amic Comín per continuar vivint de l'erari públic? No voldríem veure'l (o sí) com el pobre Albano Dante Fachín, que, en nom d'una possible fitxa, es va passar força temps intentant caure en gràcia als caps de diversos partits lazis sense aconseguir-ho i ja ni sabem per on para, el pobre.
![Toni Comín y el Parlamento Europeo](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/536812.jpg?p=w:320\/h:240&h=8dGi9ySb"])
Això sí, no subestimem Comín, que, com a chaquetero, és dels millors que hem vist a Catalunya. Potser se li acut alguna cosa durant el seu trajecte de la Catalunya Nord a la Catalunya Sud. I aprofitant que a França no deuen estar al corrent de les seves tendències rapinyaires, sempre pot aprofitar el camí per colar-se en masies buides i fer-se amb la coberteria de plata i qualsevol objecte de valor que es trobi a l'abast. D'alguna manera s'ha de finançar la independència, oi?
No sabem què ha fet Comín durant els anys que s'ha passat a Waterloo, més enllà de tocar el piano per ajudar el cap a agafar el son, sisar de la caixa forta de la Casa de la República i assetjar el seu sofert assistent. Però tant se val, perquè tampoc ens vam assabentar de què feia al PSC i a ERC, més enllà d'empipar i mostrar-se molt desagradable amb els periodistes que no li queien bé i li feien preguntes que no sabia com contestar.
A mi em queia bé el seu pare, Alfonso Carlos, el de Cristians per al Socialisme, tot i que sempre em va semblar un il·lús i la versió laica del capellà obrer a l'estil de Ken Loach. Si més no, l'home advocava per l'harmonia i el bon rotllo entre els éssers humans (com el seu encantador amic Lorenzo Gomis, descansin en pau tots dos), cosa que no es pot dir del seu descendent, un sociata a qui, de sobte, li va agafar perquè els espanyols tenien la culpa de tot.
Pot ser que Comín torni a casa per por que la gent s'oblidi d'ell. I sí, ens havíem oblidat força d'ell mentre no es mogués de Flandes, com si fos un moble vell i una mica atrotinat que haguéssim deixat enrere en una mudança. Però tan bon punt posi els peus a Catalunya, el seu deplorable passat humà i polític ens tornarà a tots al cap, cosa que dificultarà notablement la seva suposada resurrecció politico-social.
Atès que ningú l'espera, jo de la seva part demoraria una mica més l'arribada recorrent a peu la distància entre la frontera i Barcelona. Aquí ho té més difícil que a França per dedicar-se al que li agrada, però sempre pot topar amb algun pagès de Junts que l'inviti a fer una copa i a qui se li pugui robar el fuet que té penjat a la cuina: menys dona una pedra, Toni.