Pujol & Pujol, consultors fatxes
"Jordi Júnior i Josep Pujol exerceixen de consultors del 'fatxerio' local, moguts en part per la mateixa necessitat que va impulsar abans a tants altres convergents a passar-se a Aliança Catalana: deixar per fi de dissimular i de fer-se els demòcrates"
Comença a córrer la veu entre les masses nacionalistes, o el que en queda, que potser no va ser gaire bona idea eliminar la Convergència (CDC) del patriarca Jordi Pujol. Només han trigat deu anys a adonar-se'n, angelets, i ara cada cop són més els que clamen per la resurrecció d'aquella marca que tant va fer, no pas per Catalunya, com sosté Illa, sinó per guanyar amics (i diners) i influir en la societat, com deia Dale Carnegie.
N'hi ha prou amb mirar enrere per comprovar que els substituts de CDC no han donat grans resultats. El PDECat amb prou feines va tenir temps de viure i desenvolupar-se. I Junts se'l va inventar Puigdemont per donar-se aires de cabdill victoriós, al principi, i per fer-se la il·lusió que existia, actualment.
Es lamenten els convergents de tota la vida que potser es van afanyar a renegar del seu líder per la famosa deixa de l'avi Florenci. És normal, veuen a Pedro Sánchez, que no és ajusticiat pels seus sequaços i els seus lleials tot i tenir mig partit imputat o empresonat (incloent-hi el germà i la parella), i arriben a la conclusió que es van excedir amb el vell fundador de la banda.
Abans, la gent es matava per apuntar-se a Convergència per sucar-hi el dit i prosperar a la vida. Ara, Junts és un partidet en decadència comandat a distància per un alienat que cada dia manté menys contacte amb la realitat.
Fins i tot els fills del Gran Home no volen saber res de Junts pel que li van fer al pare. I els dos grans, Jordi (àlies Júnior) i Josep, fins i tot s'han passat a l'enemic, a aquell partit d'extrema dreta amb seu a Ripoll que controla una senyora de físic lleument morú.
Mentre esperen la sentència del seu judici (els set germans imputats: banda criminal), es treuen unes peles com a consultors en general i consultors de Sílvia Orriols, la matamoros de Ripoll, en particular. La qüestió és continuar tallant el bacallà. I si, de passada, es pot fotre Putxi i la seva colla, tot això que s'enduen.
Per molt que Toni Comín animi les fredes vetllades de Waterloo amb el seu piano embadalidor, Putxi no s'ha de treure del cap l'evidència que els germanets Pujol li estan fent un vestit de torero amb el seu suport a la competència més evident. I no cal descartar que els acabi passant pel cap la brillant idea de ressuscitar la CDC, ja que la llegenda negra de l'avi Florenci es va desdibuixant i fins i tot Salvador Illa té el morro de declarar-se fan de Pujol i assegurar que Catalunya no seria el país que és sense la Convergència dels bons vells temps (la qual cosa és certa, lamentablement).
Estem davant d'una cursa contra el temps. Palmarà Pujol abans d'estar net de pols i palla o ho farà a mig procés de blanqueig? Una refundació de CDC comandada per un Pujol de 102 anys és una possibilitat que no es pot ignorar així com així. Tornaríem, aleshores, a un remake de la monarquia hereditària amb què somiava el patriarca quan volia col·locar el seu fill Oriol al capdavant de la nau (la maleïda justícia espanyola ho va impedir, en enxampar l'Oriol en un intent de corrupció: ¡Lawfare, lawfare!).
Mentrestant, Pujol & Pujol exerceixen de consultors del fatxerio local, moguts en part per la mateixa necessitat que va impulsar abans a tants altres convergents a passar-se a Aliança Catalana: deixar per fi de dissimular i de fer-se els demòcrates per poder donar via lliure al seu racisme, el seu supremacisme i el seu odi a Espanya i els espanyols sense embuts.
Estaria bé que els germanets Pujol acabessin a la garjola per robar a mansalva en nom de Catalunya, però no ho podem assegurar. En qualsevol cas, mentrestant cal entretenir-se, i treure-li els quartos a la matamoros de Ripoll mentre se li amarga l'existència al presoner de Waterloo és una manera tan bona com qualsevol altra de fer-ho.