Suposo que esteu al corrent de la que ha muntat Eduardo Mendoza (o li han muntat a ell) amb les seves declaracions sobre la festivitat de Sant Jordi i el Dia del Llibre. Allò de que Sant Jordi era un maltractador d'animals que, probablement, no sabia llegir i que més ens valia fer-lo fora de la nostra anual celebració literari-financera perquè no hi pinta res.

A mi, aquestes declaracions em van semblar una d'aquelles boutades (sempre amb retranca i un fons de veritat) que tant agraden al nostre home, però a la plana major (i la menor) del lazisme els ha caigut fatal: impera la pell fina en aquest col·lectiu lamentable.

Segons els nostres nacionalistes, la figura de Sant Jordi és sagrada, intocable i emblema de la catalanitat. Motiu, suposo, pel qual cal treure'l a beneir la literatura (i el negoci que l'acompanya).

Per a aquesta gent, el que ha fet Mendoza, com a bon botifler entestat a escriure en la llengua equivocada, és intentar carregar-se la catalanitat del Dia del Llibre, quan el que defensa l'escriptor barceloní, crec jo, és una certa separació de poders, és a dir, que els sants van per una banda i els llibres per una altra.

Sosté Mendoza que, per a ell, el Dia del Llibre sempre ha estat el Dia del Llibre a seques, sense sants que, com afegeix, ni tan sols són el patró dels literats.

I com que els lazis sempre s'han cregut que Sant Jordi era català (Sant Jordi mata l'aranya), fa segles que l'utilitzen imaginativament com un heroi local que planta cara al drac (que és espanyol, com tothom sap).

Segons ells, el sant és qui distingeix el nostre Dia del Llibre de tots els dies del llibre que es fan i es desfan, per la qual cosa intentar desallotjar-lo, com pretén Mendoza, equival a un nou intent espanyolista de fulminar la catalanitat: ¡Ens volen anorrear!

Si algú fulleja aquests dies els digitals de l'Ancien Régime, observarà que tots els seus columnistes, mostrant una sincronització admirable, es dediquen a tirar pestes de l'amic Eduardo, a qui acusen del de sempre per dissimular el fàstic i l'enveja que els produeix l'evidència que és el narrador barceloní més conegut al món.

Per això tornen als insults de rigor: botifler, espanyolista, falangista, anticatalà, víctima de l'auto-odi…

El món de la política també ha reaccionat de la mateixa manera, amb les pulles de Laura Borràs (per cert, a què espera aquesta senyora per entrar a la presó?), del seu fidel Dalmases, d'un de la CUP i fins i tot del primari Jordi Graupera, que de tant en tant emet un tuit per donar la impressió que ell i el seu partidillo existeixen.

Com era de preveure, també des del governet han sortit a reivindicar Sant Jordi com a paladí de la catalanitat, perdent una altra bona oportunitat de callar (el PSC, sempre sobreactuant: que bé funciona el síndrome d'Estocolm que els va inocular Pujol!).

Pel poc que el conec, jo diria que Eduardo Mendoza, als seus 83 anys, ha arribat a la conclusió encertada que pot dir el que li surti d'això que té damunt del bigoti.

El comprenc perquè jo, als meus 69, estic igual. De què serveix envellir si no pot un, basant-se en la lucidesa assolida amb els anys, expressar el que pensa, molesti a qui molesti i surti el sol per Antequera?

I, a més, Mendoza, al natural o als seus llibres, porta dient bajanades tota la vida: per això és un tipus tan entretingut si el llegeixes o converses amb ell.

Estar pendent dels inevitables ofesos és insuportable a qualsevol edat, i més encara quan has arribat a octogenari.

I si a mi, que sóc un pelacanyes, m'importen un rave els meus ofesos, calculeu vosaltres el que li poden importar els seus a un tipus que s'ha fet ric amb la literatura i que, si l'escridassen massa, sempre pot anar-se'n a aquell apartament londinenc que va adquirir amb els diners del premi Planeta i deixar de sentir sorolls molestos.

Que jo vagi calent, que rigui la gent, diu la dita. Així que ja poden bramar sense mesura els que es consideren catalans de bé.

Un altre tuit, Graupera! Una mica més de santa indignació i divina impaciència, Dalmases! I vostè, senyora Borràs, a la garjola sense més dilació!