Costa entendre la contumàcia en l'error dels organitzadors d'aquestes expedicions a Gaza que tothom, inclosos els responsables de la iniciativa, sap com acabaran: amb els navegants detinguts per l'armada israeliana, que posteriorment seran lleument maltractats i pujats (a empentes, intueixo) a un avió que els porti de retorn als seus respectius països (alguns dels quals, com Espanya, són tan ximples com per pagar-los els bitllets).

Diu la dita que segones parts mai no han estat bones (excepte en casos excepcionals com les seqüeles d'El padrí), però és que, en aquest cas, ni la primera navegació de la Flotilla Meravella va ser per tirar coets. Comptaven, això sí, amb estrelles de la solidaritat selectiva com Greta Thunberg, Ada Colau i la proactiva Barbie Gaza, una rossa absurda que ballava a coberta com si fos en una rave (solidària, això sí). Hi havia tants activistes que no va quedar espai als vaixells per a aliments, així que, si haguessin arribat a Gaza, tampoc s'hauria notat gaire la diferència.

La Flotilla Meravella ens va tenir entretinguts mínimament unes poques setmanes gràcies a la narració de Colau, que semblava estar encapçalant el desembarcament de Normandia. Va ser una pèrdua de temps i energia monumental, però els activistes van tornar tan contents a Barcelona, convençuts d'haver donat una lliçó al sionisme i d'haver situat novament la ciutat al costat correcte de la història.

La Greta va tornar a Suècia. L'Ada va seguir embolicant la troca als comuns i fins i tot va tenir temps de plantar-se a casa de Bob Pop per demanar-li que no es presentés a les primàries del partit per escollir el candidat a alcalde a les properes eleccions. No sé què se'n va fer de la Barbie Gaza: jo vaig creure que li farien un lloc als reality shows de Tele 5, com a tertuliana o concursant solidària en biquini, però em vaig equivocar.

El més curiós del cas és que la Flotilla Meravella va ser subvencionada per l'ajuntament barceloní, com acaba de passar amb la segona, que això sí que és contumàcia en l'error. Anar-se'n a la quinta forca a repartir un àpat i uns medicaments que no podràs lliurar perquè et pararan els peus tan bon punt t'acostis a la costa és d'allò més ximple i només serveix perquè unes quantes persones es facin una mica més famoses.

Per això no és d'estranyar que la seqüela estigui protagonitzada per Oscar Camps, rescatador de nàufrags i benefactor social amb més ombres que llums, ja que s'ha lucrat considerablement entre les subvencions bonistes que li cauen i el seu servei de vigilants de la platja que s'estén de Sitges a Montgat i del qual arriben sovint queixes dels treballadors.

Camps, això sí, pot exercir d'“¡Atura't, bala!” si als jueus, aprofitant que aquesta expedició manca de noms més o menys il·lustres, els dóna per posar-se més desagradables del compte quan tinguin tota la tripulació al calabós.

El problema de Gaza és massa seriós per deixar-lo en mans d'una colla de turistes de l'ideal com la que sufraga (en part: no oblidem la generositat de Jaume Collboni amb els nostres diners) el senyor Camps. La primera va ser un horror, però, almenys, comptava amb el factor sorpresa de la novetat i els famosets que la capitanejaven. La segona resulta feixuga i una mica més perillosa des que l'animal d'en Bibi ha declarat Espanya país enemic d'Israel.

A més, després del desenllaç de la primera navegació i l'actual manca de líders d'opinió solidària, és poc probable que la gent deixi de veure Supervivientes per enganxar-se a les aventures marines de la segona Flotilla Meravella.

Per mi que això només se salvaria deixant a Telecinco l'organització, substituint els activistes per celebritats de segona fila (encapçalades, és clar, per Barbie Gaza) a qui enviar a Palestina per ser metrallades pels israelians, moment en què el xou batria rècords d'audiència.