Segons les enquestes, el perfil de la votant indecisa en aquestes eleccions és el d'una dona de centre progressista que, descontenta amb el que hi ha, no sap si votar ensurt o votar mort. O si quedar-se a casa veient Netflix.

Sembla que els homes, segons la nissaga del seu codi postal i la naturalesa dels seus problemes, ho tenen una mica més clar. Ajuda força això que la machosfera tingui els seus youtubers de culte i que a l'altre costat hi hagi partits que no saben definir què és una dona o si existeixen opressions admissibles segons la religió de cada casa.

Em perdo. He tingut una regressió: aquest debat era de les eleccions de 2023. Reprenc el tema: l'arquetip de votant indecisa sembla ser el d'una dona moderada, que es diu apolítica però exigent. Suficientment moderada per autoafiliar-se al centre, per fugir dels extrems, però prou exigent per no córrer als braços de l'ídol bronc de la dreta ni de l'inquietant Pedro Sánchez, per molt mono que surti als cartells.

En la seva moderació, aquesta dona de trenta, quaranta, cinquanta anys, està a favor de la llei de l'eutanàsia, entén la regulació d'immigrants i fins i tot aprova que calgui controlar el lloguer turístic, però, quan busca alternatives, l'estómac li fa un pessic.

A la dona indecisa li fa por Podemos, desconfia del Front Ampli i arrufa el nas quan sent, vehement, la portaveu del Sindicat de Llogateres. És una dada important a tenir en compte que aquesta votant indecisa mai no ha heretat res.

Està convençuda, però, que l'impost de successions, si l'hagués de pagar, seria una cosa tremendament injusta i que no voldria, o no podria, indemnitzar amb 12 mesos un hipotètic llogater si volgués rescindir-li el contracte sobre el segon habitatge que no té, però voldria tenir.

I és que, si li toqués la loteria, la votant indecisa compraria 2 o 3 pisos per, amb això, viure més tranquil·la. Somia això no per atzar, sinó perquè és el que va aprendre a somiar la classe mitjana d'aquest país quan juga al conte de la lletera.

Deíem que la indecisa té trenta, quaranta, cinquanta anys... Els suficients per no haver de compartir pis perquè ha nascut a Espanya, sempre ha tingut cap i no ha fet passos en fals. Va estudiar en un concertat de barri i es va llicenciar a la pública, perquè quan tenia 18 allò de les privades era per a rics, o per a maldestres, i ella, humil, sempre va ser de clavar colzes.

La indecisa sent –i podríem debatre si aquest és un dels problemes que acabarà amb el nostre model de país– que ningú li ha regalat res. Educació, sanitat i casa pròpia li han donat caliu des de petita perquè els seus pares s'ho van treballar molt. És el resultat d'una justícia social que associa amb els mèrits.

La indecisa sap, perquè ho ha patit, que té sostres de vidre però confia a travessar-los, com ha fet sempre, a base d'esforç.

La indecisa és moderada i la seva moderació desconcerta. No s'autodefineix feminista perquè no està “en contra dels homes”, encara que ella sola es va treure una carrera, va aconseguir una plaça o va muntar una empresa sense que ningú l'ajudés.

Ella sola, en definitiva, va planificar la seva vida per "no dependre mai d'un marit", que era el que li deien a casa. És la mateixa dona indecisa que, si fa els quaranta i no té parella, es plantejarà ser mare sola perquè en aquest país això ja no fa vergonya.

El vot de la dona indecisa, diuen, serà vital el pròxim 29 de novembre i és una llàstima que, amb la que està a punt de caure, el seu vot, o el seu no vot, no hagi trobat respostes, o almenys, un debat que no la titlli de fatxa, o de progre, o de burgesa. És una llàstima perquè hauria estat bé que sabés que aquesta biografia, això que l'ha portat fins aquí, fins i tot fins als seus dubtes i contradiccions, és part del que està en joc.

Arriben temps difícils, no només per a Espanya. Temps de decidir si volem allargar una mica més aquesta socialdemocràcia imperfecta. Si la rescatem o no d'aquest moment de liquidació per tancament. M'hauria agradat una campanya que parlés d'això: de què fer per mantenir aquest model de vida –el que va bressolar la biografia de la dona indecisa– que avui agonitza.

Sempre he tingut facilitat per posar-me a la pell dels altres i amb aquest tret de caràcter es pateix molt. Serà per això que, encara que jo sí que tinc clar el meu vot, puc entendre aquesta dona que encara no sap què farà diumenge vinent. Ningú li ha explicat la complexitat de les coses, ningú ha atès les seves pors. I és una llàstima, perquè la necessitem molt.