El Malumalista: ha nascut un nou home
"Vull saber, abans de lliurar-los el poder, què pensa fer Feijóo o el tan aclamat Albiol amb els vels que proliferen als carrers, les escoles i a tot arreu"
Des de l'estat de Michigan, ens arriba el nou paradigma d'home demòcrata, progressista, que encarna tots els valors de la decadència occidental i del nostre model de llibertats.
Abdul El-Sayed, el flamant nou senador, és una barreja surrealista que dona com a resultat el “Malumalista”; això és, un tipus amb pinta de musculós de gimnàs aspirant a Maluma (però sense gràcia) i amb cervell d'islamista, l'esquema mental del qual és la instauració de l'islamisme polític a cop de màrqueting barat, però consumible.
Prova d'això és que es va fer protagonista de la foto de la jornada electoral estatunidenca, al costat de la seva senyora. Tapada de cap a peus, amb outfit de monja ursulina i el hijab ben encasquetat perquè no se li veiés ni un pèl. Tota una declaració d'intencions.
La premsa wokista mundial, que no és poca, ràpidament s'ha esforçat a assenyalar-nos que aquesta senyora, al costat de la qual la meva besàvia, la del camp, segurament ja es veuria una tia transgressora, és una mare entregada i, sobretot, una doctora i una gran psiquiatra.
Vostès em perdonaran, però si jo vaig al psiquiatre i em trobo que qui m'ha de tractar clarament té un problema de violència, submissió i anul·lació de la seva personalitat que llueix en forma de mocadoret, surto de la consulta corrent abans de dir ni tan sols bon dia.
La qüestió és que a aquesta esquerra usurpadora, segrestadora de la socialdemocràcia i de qualsevol indici de sentit comú, li sembla molt bonica la imatge, i això que a Europa ja fa temps que ens empassem aquest conte i el patim en forma de conflicte social ultra violent, com veiem amb el fenomen “Blocus”.
Però el que més em preocupa és que, a pocs dies de les eleccions generals del 29N, l'oposició que aspira a guanyar el poder al meu país no ha dit ni mitja paraula sobre aquest assumpte de la islamització de la societat espanyola i, especialment, de la societat catalana.
I parlo de l'oposició perquè sobre la política respecte a aquest tema que duen a terme els partits que actualment ostenten el poder no en tinc cap dubte.
Tots entregats a aquesta diversitat mal entesa que acull com a tolerable un sistema polític disfressat de religió, que és absolutament incompatible amb els conceptes de llibertat i igualtat en què es basa tot el nostre ordenament jurídic, les nostres relacions socials i també el nostre sistema econòmic.
Per això els comunistes de nou encuny estan a partir un pinyó amb els imams radicals, perquè la islamització és destrucció del nostre sistema democràtic, aquest malvat invent burgès que odien els del Front i que fa que s'humitegin només amb la idea de la seva desaparició.
Vull saber, abans de lliurar-los el poder, què pensa fer Feijóo o el tan aclamat Albiol amb els vels que proliferen als carrers, les escoles i a tot arreu.
Vull saber què farà la senyora Cayetana amb aquestes nenes a qui se'ls prohibeix fer activitats extraescolars o anar d'excursió perquè és “haram”.
Vull saber si faran alguna cosa pel fet que hi hagi una part que consideri les dones una mena de subhumanes, i ho pugui fer en públic sense que estigui penat; és més, estigui tolerat fins i tot en parlaments i ajuntaments, perquè, per exemple, i que jo sàpiga, el seu gran baluard Ayuso no ha fet mai res al respecte.
Vull saber, en aquesta campanya electoral en què el principal partit de l'oposició no parla de res per no cagar-la com el 2023, si canviarà la política dominant en aquest assumpte i no tornarem a presenciar ordres a les escoles perquè els nens no facin soroll al pati mentre dura el Ramadà, com va passar fa pocs mesos a Barcelona.
O, per contra, pensen seguir tolerant aquest atac frontal a la llibertat i, sobretot, a la laïcitat, que també és un dret fonamental arrelat en aquesta Constitució nostra que tant manosegen.
I sobretot m'interessa aclarir si continuaran emparant aquest atemptat contra els drets de totes les dones i les nenes.
Abans de lliurar-los el poder, som moltes les que volem saber si algú aturarà això a Espanya o ens hem de dedicar a esperar l'adveniment del “Malumalista” patrio, ja arribi per l'esquerra o per la dreta.
