Aquesta setmana ha donat molt de si per als malalts de la comunicació política. Vivim en un món esbojarrat, més que canviant, i saber utilitzar les tecles adequades no és fàcil perquè també en aquest món hi ha molts aprenents de bruixot i, sobretot: 1.- No és or tot el que lluu. I 2.- Fins al rabo tot és toro.

Dimissió d'Óscar Puente. La bomba va esclatar dimarts a la nit a la Diputació Permanent. Va atraure tots els focus i va trencar el discurs del PP que va posar tota la carn a la graella demanant la seva dimissió.

Puente va dimitir i va llançar el seu missatge: no com altres, ressuscitant el zombi Carlos Mazón refugiat al seu escó. I a més va renunciar al seu escó.

El PP a contrapeu. Els de Feijóo van sortir en tromba aixecant la bandera de l'antisanchisme. Bé per continuar agitant els seus però abandonant els milers de votants que vaguen per la indecisió.

Feijóo va enterrar en hores el seu perfil d'estat i de gestor aterrit per la reacció de Vox que continua pujat a la muntanya de la qual no pensa baixar. Abascal vol ser el referent de l'antisanchisme que no s'arronsa per continuar erosionant un PP que continua conduint amb bandades.

Demanar la dimissió de Sánchez no el situa al centre del tauler. I Abascal furgant en la ferida afirmant que no pujarà a un AVE per manca de seguretat. D'aquí al 29 milers de persones l'agafaran.

Carlos Cuerpo, el triat. Sánchez el va triar per acompanyar-lo per Madrid juntament amb la ministra de Defensa, Margarita Robles. A Barcelona, va designar Jordi Hereu.

Perfils moderats per donar la batalla en un segment electoral bàsic: els indecisos. Ara, Cuerpo s'encarregarà de Transports amb dos objectius: baixar el suflé i posar temprança en el debat. No debades és el ministre millor valorat.

Vaga general i SMI. Feijóo va cometre un error de llibre. Vincular la vaga general a una vaga contra l'oposició. Abascal va redoblar l'aposta amenaçant els sindicats. UGT i CCOO es van revoltar recordant que amb aquest govern s'han revaloritzat les pensions amb l'IPC, s'ha actuat en matèria d'habitatge, s'ha fet una reforma laboral -amb bones dades de nou a l'octubre- i s'ha apujat el Salari Mínim Interprofessional.

A tot el PP va dir no, cosa que dóna arguments a les centrals sindicals. Per acabar-ho d'adobar, el ministeri de Treball ha aprovat una nova pujada de l'SMI fins als 1286 euros.

Tot apunta que s'aprovarà en plena campanya electoral. El PP ha derivat la resposta. “Catalunya no pot pagar crisis d'un Estat que l'asfixia”, va dir Miriam Nogueras. I els catalans que se'n veuran beneficiats, també l'asfixien? Error greu.

Trump. La derrota del moviment MAGA ha donat aire a l'esquerra. Tuit de Sánchez: “la societat nord-americana va votar contra les polítiques que només empobreixen. Contra l'odi. Contra el masclisme. Contra el negacionisme climàtic i contra els privilegis de les elits.

Va passar al Brasil. Acaba de passar als EUA. I passarà aviat a Espanya. L'onada ultra a la qual pretenen pujar-se Feijóo i Abascal ja no creix: s'esfondra”. El PSOE marca el camí del seu discurs recuperant allò de “avanç o retrocés”, i per somiar amb la remuntada.

Milei ha vingut com anell al dit. L'autor de grans bajanades ha equiparat socialisme i feixisme. O ignorància, miopia o extravagància?

No ho té fàcil el PSOE. L'accident d'Urda va enfonsar les seves expectatives perquè és difícil sobreposar-se a un estat d'ànim. Però convé no confondre estat d'ànim amb intenció de vot.

Els socialistes intentaran de nou polaritzar la contesa electoral -Trump ajuda i Milei torna- i el PP ha de ser contingut i no deixar-se arrossegar pels ultres d'Abascal. En radicalitat no els guanyaran i passar-se de frenada els pot passar factura.

I arriben les clavegueres. El jutge del cas Koldo ha autoritzat més registres en diverses ciutats i a casa d'Ábalos, que ja ha estat registrada en quatre ocasions. Diversos detinguts, un d'ells batejat com a xofer de Sánchez a Còrdova.

Per què el va portar a algun acte quan no era ni secretari general? La inventiva d'alguns mitjans no té preu, però això es diu manipulació. I Koldo des de la presó denunciant que el PP li va oferir pagar les costes del judici, deixar-lo fora de la presó i pagar-li un milió d'euros si feia caure Sánchez.

Ho va pactar amb l'advocat del PP que li va dir que li pagaria l'editora d'OKDiario i que aquesta el compensaria amb publicitat de les institucions que governa el PP.

Qui va autoritzar l'advocat des de la direcció del PP? Tellado o el mateix Feijóo? No és casual l'arribada de les clavegueres en aquest moment tan crucial.

Encara queden 21 dies de campanya electoral amb una vaga general pel mig. La tragèdia va marcar un abans i un després. Qui analitzi millor el després guanyarà perquè aquesta campanya, més que mai, mobilitzarà l'electorat i la batalla final es lliurarà als debats i als últims tres dies de campanya.

L'escacs aleatori s'ha de jugar amb cura i sense presses. Donar la partida per guanyada és un error. D'aquí al 29 pot passar qualsevol cosa.